La m¨¤gia de viure sense m¨°bil

El robatori ¨¦s net. Amb el mes d¡¯agost al sac i el setembre tot just inaugurat, Barcelona encara respira aquell aire de migdiada llarga i nits prometedores. Encara sentim l¡¯olor de crema solar dels dies de platja i les tardes indolents de sof¨¤ davant del ventilador. El record atenua la calor de l¡¯asfalt sota els peus i la suor dels texans enganxats la pell quan ens encaminem de nou a la cacera del seient lliure al metro.

Aquest cop, la tornada a la rutina ¡ªaquell temps d¡¯espera obligat fins al per¨ªode de vida seg¨¹ent¡ª ¨¦s diferent. Prou d¡¯aplicacions alienants al m¨°bil. La decisi¨® ferma de deixar de matar les hores llegint insults de desconeguts a Twitter. O mirant fotos meravelloses de persones amb qui fa d¨¨cades que no tenim contacte, per¨° sabem qu¨¨ van menjar ahir, com els va l¡¯escola als fills o quan fan esport. ?s m¨¦s f¨¤cil donar-los un m¡¯agrada que saludar-les pel carrer.

La intenci¨® de tornar a la realitat ¨¦s ferma. A observar per la finestra del bus, amb sorpresa, carrers i edificis ja oblidats. A imaginar la vida darrere dels ulls ensonyats dels altres passatgers. A llegir llibres en les esperes. A seguir sense interrupcions un cap¨ªtol sencer d¡¯una s¨¨rie. A avorrir-se i pensar, lluny de l¡¯escapat¨°ria f¨¤cil d¡¯uns dits activant la pantalla envoltant d¡¯un m¨°bil.

I, de pas, desconnectar tamb¨¦ de tanta not¨ªcia. De la necessitat d¡¯acumular informaci¨® constantment. D¡¯estar al corrent a l¡¯instant de l¡¯¨²ltima novetat, de l¡¯¨²ltim esc¨¤ndol, de l¡¯¨²ltim senyor esquarterat. Fugir del ¡°ja ho s¨¦¡±. En diuen infoxicaci¨®, segons expliquen en un p¨°dcast. Aix¨° encara continua al m¨°bil: tots els dailys dels mitjans de comunicaci¨® principals com a favorits a Spotify, perqu¨¨ no se¡¯ns escapi res. Fins i tot recopilacions d¡¯articles per als deu minuts ins¨ªpids que triguem a arribar al s¨²per. Ni un segon d¡¯atenci¨® lliure, sense aprofitar.

De Whatsapp ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil escapolir-se¡¯n. M¨¦s val assumir-ho. ?Hi ha alg¨² que pugui viure sense Whatsapp? N¡¯hi ha que surten dels grups de feina quan acaba la jornada i hi entren l¡¯endem¨¤. Un somni humit, com sortir del dels pares de l¡¯escola, del del regal d¡¯aniversari o del de la fam¨ªlia, tamb¨¦ la pol¨ªtica. ?Per¨° a quin preu? ?Haver de tornar a trucar a la gent? O, encara pitjor, ?que la gent torni a trucar? No val la pena.

Aix¨° pensem mentre responem un missatge de Whatsapp de feina anant cap al metro. Whatsapp ¨¦s necessari, no ¨¦s continuar enganxat al m¨°bil. S¨®n dos quarts de tres de la tarda. Al comp¨¤s de les gambades, seguim amb l¡¯aplicaci¨® oberta. Ara per respondre a un grup d¡¯amics amb una observaci¨® pertinent sobre una fotesa qualsevol. Despr¨¦s entrem en una conversa pendent i veiem de cua d¡¯ull el canvi de fotografia de perfil d¡¯un contacte. ?Qu¨¨ deu haver escrit a l¡¯estat? Ara ¨¦s on la gent explica la seva vida. El bucle cl¨¤ssic de Whatsapp.

Per¨° ja no hi ha temps de res m¨¦s. Els dits continuen teclejant una mil¡¤l¨¨sima de segon. Els ulls es queden clavats en una pantalla imagin¨¤ria. Els palpissos s¡¯aferren al tacte sed¨®s de la funda que llisca entre les mans. El m¨°bil ha marxat amb un noi en patinet que s¡¯allunya a tota velocitat. El prestidigitador observa el trofeu sense perdre l¡¯equilibri, se¡¯l fica a la butxaca i es perd per sempre enmig de la ciutat, amb torrentades de vida aliena robada.

M¨¦s val assumir que el m¨°bil no tornar¨¤, com aquell xicot que demanava una mica de temps. Ja ¨¦s a anys llum. Cal centrar-se a anul¡¤lar la SIM, canviar les contrasenyes i confiar que en aquest tr¨¤mit no es bloquegi tota una vida condensada en un aparell de 15 cent¨ªmetres. La laboral i la personal, amb tones de moments ¨²nics que amagava a la mem¨°ria. Les fotos d¡¯un embar¨¤s, d¡¯un part, d¡¯una festa de 40 aniversari, d¡¯un dia a la platja, d¡¯una visita a l¡¯¨¤via, d¡¯un viatge, d¡¯una posta de sol¡­ Si els venen amb 256 gigues de capacitat ¨¦s perqu¨¨ ning¨² mant¨¦ al dia les c¨°pies de seguretat.

La m¨¤gia de viure sense m¨°bil va durar tres dies. Ara que per fi han passat, ¨¦s possible valorar la lectura emocionant de Guerras de ayer y hoy (5W), de Mikel Ayestar¨¢n i Ram¨®n Lobo, en els trajectes de bus i metro. La tranquil¡¤litat d¡¯esmorzar, dinar i sopar sense res urgent fent pampallugues a la pantalla. La felicitat de saber que aquella alerta curta i estrident, aquell clinc inconfusible, ve d¡¯una altra bossa. La pau que el m¨°bil no sigui el primer que mirem en obrir els ulls al mat¨ª i l¡¯¨²ltim abans d¡¯anar a dormir.

El caf¨¨ amb un amic queda anotat en vermell. El magn¨ªfic gust d¡¯antic d¡¯una conversa banal sense interrupcions. Sense la tensi¨® que passi alguna cosa en qualsevol moment, en qualsevol lloc. Al capdavall, sense tel¨¨fon no hi ha manera d¡¯assabentar-se¡¯n.

Gr¨¤cies, lladre. Vas robar un m¨°bil, per¨° vas regalar tres angoixants dies de llibertat.