R¨¤bia contempor¨¤nia al club de lectura

Hem estrenat club de lectura amb Sebasti¨¤ Alzamora i la r¨¤bia contempor¨¤nia. Dijous 14 de setembre ens trob¨¤vem per primera vegada amb un grup de lectors a l¡¯Estudi Toresky, on cada mes comentarem una novel¡¤la recent que, pel motiu que sigui, considerem rellevant. Tenia sentit que la primera fos R¨¤bia (Proa), perqu¨¨ els cr¨ªtics i col¡¤laboradors del Quadern van votar-la com a millor novel¡¤la de la literatura catalana de l¡¯any 2022. A m¨¦s, va passar per dos dels premis m¨¦s substanciosos a obra publicada: va endur-se l¡¯?mnium a la Millor Novel¡¤la de l¡¯Any i va ser una de les tres finalistes del Finestres de Narrativa en Catal¨¤.

R¨¤bia ¨¦s un llibre molt breu per¨° permet conversar sobre un ventall de temes que van des de l¡¯impacte del turisme al Mediterrani, l¡¯amor als animals en la literatura, l¡¯adveniment de l¡¯extrema dreta o, com apuntava un lector, els refugis que busquem per conviure amb l¡¯absurd de la mort. Tot aix¨°, a partir de la narraci¨® de tres dies en la vida del protagonista, de qui no sabem el nom. Es tracta d¡¯un escriptor retirat que viu a Bellavista, una localitat tur¨ªstica fict¨ªcia, per¨° que recorda bastant a s¡¯Arenal, a Mallorca, que Alzamora coneix b¨¦ perqu¨¨ queda a prop del seu Llucmajor natal. La seva vida orbita al voltant de la Taylor, la seva gossa, i el pinyol del llibre ¨¦s el moment en qu¨¨ aquesta mor enverinada.

Ens va explicar Alzamora que aquesta hist¨°ria parteix d¡¯un fet real, la mort del seu gos Cooper. ¡°?s un fet que em va enrabiar¡±, deia, ¡°per¨° no em va semblar que fos material novel¡¤lable en un primer moment¡±. Aviat es va adonar que aquesta situaci¨®, en principi insubstancial, li podia servir per fer-hi confluir tota una s¨¨rie de temes que feia temps que rumiava amb el prop¨°sit d¡¯escriure una novel¡¤la ¡°sobre els nostres temps¡±. Els seus dos ¨²ltims llibres, Reis del m¨®n i Crims de sang, partien d¡¯investigacions hist¨°riques, i en aquest cas volia abordar el nostre segle.

¡°Un gos amb la r¨¤bia avan?a en l¨ªnia recta i ataca tot el que troba al seu pas, hum¨¤ o animal. I despr¨¦s de cada atac continua, no s¡¯atura ni s¡¯entret¨¦¡±. Aquesta ¨¦s la met¨¤fora que resumeix una mena de comportaments que, segons Alzamora, s¨®n quotidians. La r¨¤bia contempor¨¤nia ¨¦s individual per¨° tamb¨¦ ¨¦s col¡¤lectiva, i es respira en l¡¯ambient. Hi ha qui s¡¯aguanta, hi ha qui s¡¯esbrava en una festa a la llum de la lluna i hi ha qui enverina el gos del ve¨ª, per¨° tothom hi negocia. La r¨¤bia quotidiana, segons Alzamora, significa ¡°perdre¡¯s el respecte, fins i tot ¨¦s una forma d¡¯autoafirmar-se¡±. I, a la novel¡¤la, l¡¯¨²nica que no sent aquesta r¨¤bia ¨¦s la Taylor, amb qui el protagonista viu una relaci¨®, segons els lectors del club, emocionant i molt fidel al vincle home-animal.

Amb els lectors, hi havia consens en l¡¯impacte de la provocaci¨® m¨¦s expl¨ªcitament pol¨ªtica amb qu¨¨ tanca ¡®R¨¤bia¡¯

Amb Alzamora vam parlar sobre les expectatives, perqu¨¨ R¨¤bia ¨¦s una novel¡¤la que les trenca constantment. No ¨¦s una novel¡¤la sobre la malaltia dels cans i tampoc hi ha cap esclat de r¨¤bia quan el protagonista s¡¯assabenta de la mort de la gossa. ?s un home que viu les coses amb certa resignaci¨®, que ha anat llen?ant tovalloles, i contempla la decad¨¨ncia que l¡¯envolta sense resistir-se del tot a formar-ne part. Amb els lectors tamb¨¦ vam comentar el trencament de les expectatives al final de la novel¡¤la. Alguns deien que els havia suscitat, precisament, r¨¤bia; d¡¯altres parlaven de desorientaci¨® per la intemp¨¨rie moral on acaba el protagonista; d¡¯altres reconeixien que el final obert els havia fet girar la plana esperant que la hist¨°ria continu¨¦s. Per¨° hi havia consens en l¡¯impacte de la provocaci¨® m¨¦s expl¨ªcitament pol¨ªtica amb qu¨¨ tanca R¨¤bia.

Hem dit que Bellavista ¨¦s un indret fictici: tots els llocs de turisme massiu estan tallats pel mateix patr¨®. Un lector arenaler, per¨°, hi reconeixia la realitat d¡¯aquesta localitat soterrada pel turisme massiu. ¡°S¨®n llocs que han renunciat a la mem¨°ria, per¨° que en canvi n¡¯acumulen molt¨ªssima¡±, deia Alzamora. Nuclis tur¨ªstics conviuen amb un m¨®n rural degradat, i l¡¯aeroport amb un polvor¨ª de la Guerra Civil. Tot aix¨°, en un espai molt redu?t, que en la novel¡¤la observem a partir de les passejades del protagonista amb la gossa. Un altre lector atent als vincles de Bellavista amb Mallorca demanava per la proced¨¨ncia del cognom Cursach, que apareix a la novel¡¤la i coincideix amb el nom d¡¯un empresari de l¡¯oci nocturn que de manera impune ha constru?t un imperi vinculat a la delinq¨¹¨¨ncia a Mallorca.

El final de R¨¤bia ¨¦s un av¨ªs funest, i el paisatge que s¡¯evoca ¨¦s desolador, per¨° tant l¡¯escriptor com els lectors van destacar l¡¯entrada de la llum i el b¨¦ en la novel¡¤la. Al voltant del protagonista, hi ha una s¨¨rie de personatges, estramb¨°tics a primer cop d¡¯ull, per¨° que donen la m¨¤ al protagonista quan la gossa mor i ell queda a la deriva. ¡°No tenia inter¨¨s a pintar un paisatge devastat, perqu¨¨ no hi crec¡±. ?s aquesta colla de marginats qui fa entrar la idea de comunitat a la novel¡¤la, ho assenyalaven diversos lectors.

Si voleu recuperar la sessi¨®, trobareu la conversa amb Alzamora en format p¨°dcast als canals d¡¯El Pa¨ªs. I ens tornem a trobar presencialment el dijous 5 d¡¯octubre a les 19h al Toresky. Ens acompanyar¨¤ la periodista i escriptora Gemma Ruiz Pal¨¤, que ha publicat Les nostres mares (Proa) sota el paraigua del premi Sant Jordi 2022 i que ha estat una de les autores m¨¦s venudes de l¡¯any. Es tracta de la reivindicaci¨® liter¨¤ria de les dones nascudes durant la dictadura. Per¨°, per a Ruiz Pal¨¤, reivindicaci¨® no ¨¦s sin¨°nim de r¨¤bia sin¨® de celebraci¨®, i defineix la seva novel¡¤la com a ¡°feli?ment feminista¡±. Les deu dones que protagonitzen Les nostres mares, de diferent classe social i origen, ens permetran reconstruir el retrat d¡¯una generaci¨® que va haver d¡¯abandonar el desig i el talent per viure per als altres. Ara b¨¦, malgrat les cotilles, aquestes dones van saber mantenir-se fermes contra el r¨¨gim i esdevenir referents per a les que van venir despr¨¦s. Amb Ruiz Pal¨¤ tamb¨¦ parlarem sobre el trasp¨¤s del testimoni i els documents hist¨°rics a la literatura i sobre l¡¯oralitat en l¡¯escriptura. Fins aviat i bona lectura!