¡®La necessitat¡¯, de Pasqual Farr¨¤s: Cam¨ª de perfecci¨®

En una habitaci¨® d¡¯hotel hi ha una dona asseguda al llit que es mira les maletes i les bosses esteses per terra. Hi ha arribat fa just un parell d¡¯hores, i encara no ha tingut prou esma d¡¯endre?ar res. Ha estat estirada, descansant, i pensant. Intueix, sap, que aquest viatge acabar¨¤ sent decisiu, encara que no l¡¯ha buscat ni l¡¯ha preparat: aquesta dona es diu Al¨ªcia, t¨¦ cinquanta-dos anys, est¨¤ separada del seu marit, ¨¦s mare de tres fills, la ruptura amb el seu amant actual no trigar¨¤ a materialitzar-se, i si ha viatjat des de Barcelona fins a Menorca, a l¡¯hivern, es deu a l¡¯enc¨¤rrec fet per l¡¯ag¨¨ncia fotogr¨¤fica on treballa, per fer un reportatge que el lector de La necessitat no arriba a saber en qu¨¨ consisteix ¡ªretratar els pavellons de rep¨°s del Llatzeret de Ma¨®, una fortificaci¨® sanit¨¤ria que servia de reclusi¨® temporal als viatgers que venien de lluny i esperaven entrar a la Pen¨ªnsula¡ª fins a la p¨¤gina 88. Tal com passava a les dues anteriors novel¡¤les de Pasqual Farr¨¤s (Solsona, 1959), La mort del fabulador (1999) i El vigilant i les coses (2009), unes obres tenses i ambig¨¹es, poblades d¡¯ascensos arriscats i caigudes vertiginoses ¡ªcims i abismes¡ª, desenrotllades en la terra de ning¨² de la pura com¨¨dia mental, l¡¯inter¨¨s que anima la pulsi¨® narrativa de l¡¯autor no ¨¦s tant la descripci¨® de les perip¨¨cies f¨ªsiques com l¡¯an¨¤lisi meticulosa i fascinada al voltant d¡¯un moment detingut de la vida d¡¯un personatge que ha extraviat el centre de coher¨¨ncia sobre el qual pot organitzar els dies del seu present i del seu futur.

En literatura, com en la vida, nom¨¦s la fascinaci¨® mant¨¦ despert l¡¯inter¨¨s, i en aquest territori habita l¡¯obra de Farr¨¤s

¡°Atrapat en la mera contemplaci¨® d¡¯ell mateix, ni era ni sabia com arribar a ser¡±, es llegia a El vigilant i les coses, i alguna cosa semblant es pot dir sobre el cam¨ª de perfecci¨® ¡ªque comporta sempre una transformaci¨® dels costums¡ª que empr¨¨n Al¨ªcia a La necessitat, coneixedora que ¡°la vida lenta propicia una altra aptitud que tamb¨¦ domina b¨¦, la de la mera contemplaci¨®, sense arestes, sense brogit. En contra de l¡¯acci¨® desmesurada i perif¨¨rica que l¡¯aparta de l¡¯eix central que voldria per norma i costum. Ser en un lloc per mirar i per veure, per sentir i per entendre. I estar-s¡¯hi el temps que calgui per concebre un altre espai nou¡±. La necessitat, el relat de l¡¯aventura particular a la recerca de si mateixa de la protagonista i, com si compl¨ªs un antic somni rom¨¤ntic, tamb¨¦ de la realitat aut¨¨ntica del m¨®n, ¨¦s una obra que avan?a amb una serena i lenta seguretat, amb un pas ferm i pausat, amb una profunda capacitat totalitzadora ¡ªpotser el lector recordar¨¤ la infal¡¤lible paci¨¨ncia de Robert Musil en escrutar la textura de les vides dels seus personatges¡ª, i que s¡¯executa amb una gravetat desenrotllada des de les possibilitats d¡¯una plenitud creadora que contradiu la pertorbaci¨® moral que assetja la protagonista, la seva perip¨¨cia radicalment ¨ªntima, com si la vida de l¡¯esperit d¡¯Al¨ªcia abrac¨¦s amb un poder enlluernador aquesta no vida del no esperit que forma l¡¯acci¨® de la novel¡¤la. I que Pasqual Farr¨¤s inspecciona com si entr¨¦s en el car¨¤cter misteri¨®s d¡¯una foscor ¡ªun somni que no ¨¦s somni¡ª que s¡¯ha d¡¯obrir a trav¨¦s del poder de la paraula, movent-se cont¨ªnuament entre l¡¯evocaci¨® i la interpretaci¨®, aconseguint que l¡¯una i l¡¯altra s¡¯alimentin entre si, que la imatge s¡¯obri al significat i l¡¯exposici¨® del significat provoqui l¡¯aparici¨® d¡¯una altra imatge: ¨¦s el que passa quan es concep l¡¯espai de la literatura com el lloc sense lloc on s¡¯ha de trobar l¡¯absolut, i es busca, a m¨¦s, que el lector esbrini, a la fi, l¡¯enigma essencial que planteja la novel¡¤la, saber si Al¨ªcia triomfar¨¤ sobre Al¨ªcia o si Al¨ªcia trair¨¤ Al¨ªcia, saber si al final Al¨ªcia, que al llarg de la novel¡¤la es contempla sempre a ella mateixa com una ¡°bessona absorbent i fiscalitzadora¡±, podr¨¤ dir, amb H?lderlin, per exemple, que ¡°en la Perfecci¨® ja no hi ha cap lloc per a la queixa¡±.

En la literatura, com segurament en la vida, nom¨¦s la fascinaci¨® mant¨¦ despert i enlaire l¡¯inter¨¨s, i ¨¦s en aquest territori on habita l¡¯obra de Pasqual Farr¨¤s, el de la pura fascinaci¨®. Entrar a La necessitat representa endinsar-se en un espai dens i desconcertant, edificat sobre l¡¯emoci¨® enervant i les complicacions de les accions m¨ªnimes i del llenguatge que les mostra, per¨° ja se sap, un lector no tria els seus escriptors preferits, sin¨® que s¨®n aquests els que trien els seus lectors, tot i que cal estar disposat a deixar-se triar. Lectors, no ho dubtin, deixin-se triar per Pasqual Farr¨¤s, ho celebraran.

La necessitat?

Pasqual Farr¨¤s?
Edicions de 1984
379 p¨¤gines. 22 euros