¡®Espanya no es toca¡¯, de Ferran Casas i Joan Rusi?ol: Espeleologia a l¡¯Estat profund espanyol

La defensa de l¡¯Estat t¨¦ l¨ªmits? O millor, de la idea d¡¯Estat que tenen els poders f¨¤ctics? El darrer llibre de Ferran Casas i Joan Rusi?ol, Espanya no es toca: Les cartes de l¡¯Estat al descobert, no ¨¦s un tractat de ci¨¨ncia pol¨ªtica, i per tant no pret¨¦n teoritzar sobre una q¨¹esti¨® tan poli¨¨drica. Els esbossos de resposta, que n¡¯hi ha, els proporciona una excursi¨® espeleol¨°gica per l¡¯Estat profund que rastreja un cert fil vermell tra?at, com a m¨ªnim, fins al franquisme.

Els dos periodistes, efectivament, baixen amb casc i llanterna a una profunditat no menyspreable per intentar posar llum a tres moments en qu¨¨ es pot veure com aquest fil es tensa com la corda d¡¯un viol¨ª i en mostra el vigor: la fi del bipartidisme i l¡¯emerg¨¨ncia del 15-M, el Proc¨¦s com a amena?a a la integritat nacional i les turbul¨¨ncies de la figura de la Corona. L¡¯excursi¨® va ser preparada amb cura: veterans de l¡¯ofici tant a Barcelona com a Madrid, acompanyen mesos de treball d¡¯hemeroteca amb veus autoritzades com la de l¡¯expresident Jos¨¦ Luis Zapatero, l¡¯exl¨ªder del PP madrileny Esperanza Aguirre o l¡¯excap del Govern Artur Mas, entre d¡¯altres.

Aferrant-se a una de les idees centrals de l¡¯historiador Josep Fontana (reanomenar la Transici¨® com a ¡°Transacci¨® espanyola¡±), el llibre recorda com els ressorts que defensaven l¡¯ordre del franquisme es van fer servir a fons no nom¨¦s per respondre a l¡¯amena?a d¡¯ETA en democr¨¤cia, sin¨® que es van refor?ar clarament per atacar els independentistes o Podem. Una dada: quan el PSOE arriba al poder i es disposa a netejar les restes de la temuda Brigada Pol¨ªtica Social (BPS), es queda en una mera operaci¨® de maquillatge: de les 13 prefectures del nou Cos Nacional de Policia, nou estaven en mans d¡¯exmembres de la BPS. Era el cas del director, Roberto Conesa. A les seves ordres tenia, entre altres, dos noms que sonaran al lector: Antonio Gonz¨¢lez Pacheco, m¨¦s conegut com a Billy el Ni?o, i Jos¨¦ Manuel Villarejo.

?s precisament la caiguda en desgr¨¤cia de Villarejo (esquitxant el poder econ¨°mic) el que permet a Casas i Rusi?ol viatjar a les anomenades clavegueres de l¡¯Estat i a la seva utilitzaci¨® a fons per intentar desacreditar tant pol¨ªtics que ha?vien abra?at l¡¯independentisme com estrelles rutilants de la constel¡¤laci¨® de Podem. Una operaci¨® en qu¨¨ calia, ¨°bvia?ment, la col¡¤laboraci¨® de certs mitjans de comunicaci¨® que, deixant de fer la seva feina, van acabar per amplificar campanyes com la de l¡¯operaci¨® Catalunya contra el Proc¨¦s, d¡¯exist¨¨ncia acreditada per¨° sobre la qual encara queden grans clarobscurs.

L¡¯espeleologia a l¡¯establishment a Espanya no es toca tamb¨¦ s¡¯atura en el que potser ¨¦s el gran f¨°ssil de la sala: la naturalesa conservadora a ultran?a del poder judicial a l¡¯Estat. I, una vegada m¨¦s, val m¨¦s la pena mostrar que dir. Tot en una imatge: cal ser molt viu per descobrir que a l¡¯escalinata del Palau de les Saleses a Madrid, seu del Poder Judicial, la decoraci¨® fa evident aquest tret. En un panell, al costat de l¡¯escut de la monarquia, apareixen els noms de tots els presidents del Tribunal Suprem des del 1812, quan es va crear. A la llista, curiosament, hi ha un buit: l¡¯any 1937. ¡°Es reconeix, en el terreny simb¨°lic i sense manies, la legitimitat del b¨¤ndol colpista¡±, asseguren els autors. L¡¯an¨¨cdota, afegeixen, ¡°serveix per ajudar a explicar que el Poder Judicial espanyol no va fer, perqu¨¨ no va voler o no l¡¯hi van obligar, la Transici¨®¡±.

Espanya no es toca?

Ferran Casas i Joan Rusi?ol?
La Campana, 2023
264 p¨¤gines. 19,90 euros