Magda Gregori: ¡°Les editores no s¨®n escriptores frustrades, s¨®n grans lectores¡±

Qui mou els fils de l¡¯edici¨® en catal¨¤? Llegint el llibre de la periodista i polit¨°loga Magda Gregori (Vilamajor d¡¯?ger, Noguera, 1993) Les nostres editores (Editorial Fonoll), la resposta apunta cap a 26 dones que entenen i practiquen l¡¯edici¨® de diferents maneres, en funci¨® del cat¨¤leg que volen crear i de l¡¯editorial on treballen o que han emp¨¨s. A m¨¦s de la mirada femenina, tenen en com¨² l¡¯esperit cooperador i competidor a la vegada. Amb un format d¡¯entrevistes, la tamb¨¦ directora de la revista La Mira descobreix la part menys visible de la feina, on sorgeixen complicitats, preocupacions, dubtes, principis... Comparteixen molt m¨¦s del que les separa.

Pregunta. Com ha estat la relaci¨® amb la seva editora?

Resposta. ?s curiosa, aquesta pregunta, perqu¨¨, esclar, tamb¨¦ ¨¦s una editora. Confio a cegues en els editors, en ella i en tots els que he tingut. El que m¡¯han proposat sempre ha millorat el resultat. Ella ha millorat el t¨ªtol, perqu¨¨ jo en tenia un totalment diferent, molt m¨¦s enrevessat, i em va dir que no ho entendria ning¨² a la prestatgeria d¡¯una llibreria. Busquen la simplicitat en algunes coses, perqu¨¨ brilli el text, i amb la portada i els t¨ªtols... ¨¦s que ho tenen clar¨ªssim, veuen qu¨¨ funcionar¨¤. ?s una confian?a a cegues. De vegades et saben greu alguns comentaris, perqu¨¨ tots tenim el nostre petit ego...

P. I una vegada fetes totes aquestes entrevistes, com s¡¯explica que un m¨®n que fa 40 anys era molt mascul¨ª ara hagi passat a estar tan feminitzat?

R. I a m¨¦s, hi ha un canvi molt gran, perqu¨¨ de fet elles no parlen de gaires mentors, crec que potser n¡¯ha sortit algun com el Vallcorba i el Massot, per¨° en surten molt pocs. En canvi, no tenen cap referent dona, perqu¨¨ ¨¦s que elles s¨®n referents. ?s a dir, totes les que apareixen s¨®n les seves pr¨°pies referents, s¡¯han fet a si mateixes, perqu¨¨ no han tingut davant cap altra dona que d¡¯alguna manera hagi marcat cam¨ª. Malgrat que hi havia algunes editores, totes s¡¯han trobat treballant des de zero. Les que han fet una editorial i l¡¯han impulsat de zero, sens dubte, per¨° les altres han creat un cat¨¤leg o una col¡¤lecci¨® molt concreta... I per tant, s¨®n elles les que d¡¯alguna manera marquen la versi¨® femenina de l¡¯edici¨® en catal¨¤. Algunes, fins i tot, han treballat juntes en algun moment. Crec que s¨®n elles les que estableixen uns criteris i marquen una generaci¨®.

P. Xavier Graset comenta al pr¨°leg que t¨¦ la sensaci¨® que hi ha tantes editores perqu¨¨ l¡¯acompanyament i la cura han estat feines femenines.

R. ?s que ¨¦s aix¨ª. Al final, una part de l¡¯¨¨xit del llibre ¨¦s la relaci¨® que s¡¯estableix entre l¡¯autor i l¡¯editor. Penso que ¨¦s la part m¨¦s important, perqu¨¨ l¡¯autor es creu sol durant molt de temps, a?llat del seu m¨®n. Quan fas un llibre, perds una mica el m¨®n de vista, ¨¦s un proc¨¦s molt dif¨ªcil, perqu¨¨ hi ha una part creativa, hi ha una implicaci¨® f¨ªsica, emocional... Llavors, si la relaci¨® amb l¡¯autor ¨¦s bona, tot flueix d¡¯una altra manera, perqu¨¨ ets capa? d¡¯acceptar les cr¨ªtiques, de veure que aquest cap¨ªtol no funciona i que te l¡¯has de carregar, per molt mal que et faci... Si aquesta relaci¨® ¨¦s bona, crec que ¨¦s l¡¯¨¨xit del llibre. Segur que hi ha editors que acompanyen molt b¨¦, per¨° probablement ¨¦s una caracter¨ªstica que a les dones tradicionalment se¡¯ns ha donat.

Els arriben tantes coses que s¨®n impublicables perqu¨¨ la parella o els pares han dit als autors que all¨° ¨¦s fant¨¤stic

P. Sempre es repeteix que es publica molt, per¨° llegint el llibre una s¡¯adona que les editores tamb¨¦ eviten que es publiqui molt. Pilar Beltran diu que el 90% del que reben no es publica.

R. ?s que tothom s¡¯atreveix a escriure. Per¨° una cosa ¨¦s que t¡¯atreveixis a escriure i l¡¯altra que tinguis l¡¯ambici¨® de publicar. Que tingui la qualitat perqu¨¨ all¨° sigui publicat, perqu¨¨ tingui un inter¨¨s social... Moltes d¡¯elles ho diuen, que els arriben tantes coses que s¨®n impublicables, perqu¨¨ probablement ho han ensenyat a la parella o als pares i els han dit que ¨¦s fant¨¤stic i meravell¨®s. Elles aporten criteri, hi ha coses que les deuen descartar a la segona frase, i d¡¯altres que potser de vegades tamb¨¦ en dubten.

P. Aix¨° tamb¨¦ surt reiteradament, els llibres d¡¯¨¨xit inesperat i els que creuen molt bons i passen m¨¦s desapercebuts.

R. Crec que ¨¦s la part que d¡¯alguna manera els atrapa de l¡¯edici¨®, no tenir-ho sempre tot controlat. Forma part de la m¨¤gia d¡¯un llibre, no tenir la clau les mant¨¦ s¨²per adherides a tot plegat, perqu¨¨ hi ha elements que no poden controlar. I jo crec que aix¨° gaireb¨¦ ¨¦s com l¡¯adrenalina del llibre.

P. Totes comparteixen molt la satisfacci¨® que suposa trobar una nova veu.

R. Diuen que ¨¦s com un moment de catarsi. Veure que tens davant un autor que encara no ¨¦s conegut, per¨° que ¨¦s brutal i que all¨° transmet. La Izaskun Arretxe tamb¨¦ alerta que, quan una primera obra ¨¦s un gran ¨¨xit, ja considerem el seu autor s¨²per consolidat, i no li estem fent cap favor, perqu¨¨ s¡¯ha d¡¯enfrontar a una segona i a una tercera novel¡¤la, i de vegades a la tercera obra ja diem que all¨° no val res. No sabem valorar les carreres dels mateixos escriptors.

P. Hi ha poca fidelitzaci¨®, es picoteja.

R. Per qu¨¨ ens regim massa per les novetats. A totes elles moltes vegades els preguntava pels llibres que havien llegit fa 25 anys, per¨° que tornarien a llegir ara. Per qu¨¨ sempre estem tan esclavitzats? Perqu¨¨ la societat ens hi aboca, no nom¨¦s amb els llibres, amb la cultura en general, a nom¨¦s fixar-nos en les novetats.

P. Totes admeten que hi ha egos, per¨° el problema ¨¦s quan l¡¯ego es desboca.

R. Crec que ¨¦s molt encertat quan diuen que al final l¡¯ego simplement se l¡¯ha de tenir a ratlla. Si ets capa? de tocar de peus a terra, una part d¡¯ego ¨¦s bo, perqu¨¨ vol dir que tu vetllar¨¤s perqu¨¨ la teva feina tamb¨¦ sigui reconeguda, perqu¨¨ la gent valori el que fas. I crec que elles tamb¨¦ en tenen una mica, perqu¨¨ al final estan decidint el que nosaltres trobem a la llibreria. ?s evident que han de tenir un m¨ªnim d¡¯ego perqu¨¨ tenen sota la seva responsabilitat saber quins llibres llegirem i probablement posar sobre la taula debats que encara no hi s¨®n.

P. Fins i tot a les m¨¦s veteranes els costa molt dir que no.

R. Ho entenc, s¨®n capaces d¡¯empatitzar amb la feina de l¡¯altre. Ha de ser molt inc¨°mode, perqu¨¨ li estan dient a alg¨² que all¨° que ha fet no ¨¦s suficientment bo, a vegades simplement ¨¦s perqu¨¨ no encaixa en un cat¨¤leg editorial... com quan et diuen que no a una feina. No ha de ser f¨¤cil, al final aquella altra persona potser te l¡¯acabar¨¤s trobant.

P. Alguna reconeix que volia ser escriptora.

P. No crec que les editores siguin escriptres frustrades, jo crec que les editores s¨®n grans lectores. Per editar t¡¯ha d¡¯encantar la lectura, ¨¦s la base de tot. Intentar saber si aquell text transmet o no, si all¨° ser¨¤ capa? d¡¯inspirar, d¡¯emocionar, aix¨° nom¨¦s s¡¯aconsegueix quan portes moltes lectures.

P. Hi ha amistat entre elles?

P. Crec que totes elles s¨®n grans amigues i grans competidores, per¨° que al final tenen molt clar que l¡¯objectiu final ¨¦s engrandir la massa de lectors. Treballen sota el mateix objectiu i que no t¨¦ massa sentit clavar-se cops de colze.

P. Amb les seves experi¨¨ncies, es veu que ¨¦s una feina molt passional, sobretot les de les editorials petites.

R. Hi ha una cosa que crec que comparteixen totes: veuen llibres a cada moment. Elles van pel m¨®n imaginant llibres. Poden estar al supermercat i veure un llibre. Explica la seva manera de ser, de viure, i hi ha una cosa que crec que s¨ª que tenen totes elles, que ¨¦s un sentit de la curiositat enorme.