Daniel Sancho i el mal

Davant d¡¯un homicidi medi¨¤tic, la reacci¨® sempre ¨¦s la mateixa: com pot ser, com pot ser! ?s igual que l¡¯assass¨ª vingui de casa bona i s¡¯anomeni Daniel Sancho, que la sospita recaigui sobre la colla de la Uni¨® Excursionista de Sabadell o que els implicats siguin els famosos agents del cas de la Gu¨¤rdia Urbana: hi regna la incredulitat. Ens diuen que s¡¯ha trobat un cad¨¤ver i que el culpable d¡¯aquella mort ¨¦s alg¨² de carn i ossos perfumat i, oh!, sorpresa i estupefacci¨®. Com p¨¤rvuls a classe de religi¨® a qui s¡¯explica que Judes Iscariot era un tra?dor ¡ª¨¦s a dir, l¡¯ovella negra, l¡¯excepci¨®.

Per¨°, qu¨¨ ¨¦s exactament el que ens fascina, el que ens deixa bocabadats? Que en Pepet hagi cregut que la millor manera de resoldre un conflicte sigui tallant-li el coll a en Joanet i, ja enfangat, aprofiti l¡¯oportunitat per desfogar-se clavant-li catorze punyalades mentre a la r¨¤dio comenten l¡¯¨²ltim atemptat a S¨ªria? Que la Txell i en Toni duguin la seva misantropia adolescent m¨¦s enll¨¤ de la llei en un temps en qu¨¨ bullies sense p¨¨l p¨²bic graven amb el m¨°bil les pallisses que propinen? Que la Cisca s¡¯hagi pres la mol¨¨stia d¡¯anar a comprar ver¨ª i guants de l¨¤tex mentre la influencer de torn posteja una foto a Instagram i centenars d¡¯usuaris li desitgen la guillotina des del sof¨¤? Que vivim envoltats de viol¨¨ncia ¨¦s un fet que no cal constatar. Per¨°, tot i parlar-ne molt i cada dia, oblidem que la viol¨¨ncia hi ¨¦s des de sempre. A l¡¯exposici¨® Sade, que aquests ¨²ltims mesos ha acollit el ?CCCB, podem resseguir com, des de fa segles, s¡¯insisteix a fer bocins la idea que l¡¯home ¨¦s un tros de pa. No en va, l¡¯autor de La filosofia al tocador ¨¦s considerat pensador, a m¨¦s de novel¡¤lista d¡¯una crue?sa i obscenitat l¨ªmit: la seva proposta parteix d¡¯una concepci¨® de l¡¯¨¦sser hum¨¤ complexa, pulsional, amb inclinacions perverses quant a experi¨¨ncies de dolor i de plaer en l¡¯aniquilaci¨® de l¡¯altre. D¡¯unes passions fosques que no tenen cabuda, gr¨¤cies a D¨¦u, dins del pacte social. Ara b¨¦, si ens podem identificar amb all¨° immoral, ¨¦s perqu¨¨ existeixen certa hipocresia i determinats tab¨²s inherents en l¡¯¨¨tica que ens protegeix: aquestes dues cares de la mateixa moneda expliquen la pres¨¨ncia de la crueltat al llarg de la hist¨°ria com la vig¨¨ncia de Marqu¨¨s de Sade en el ventall de referents.

?s evident que carregar una ¨¤mplia tradici¨® hist¨°rica i intel¡¤lectual no evita encallar-nos en estadis d¡¯ingenu??tat. Davant dels milers de clics que acumulen les not¨ªcies sobre successos escabrosos, o de l¡¯¨¨xit del true crime en les plataformes d¡¯audiovisuals, el debat ¡ªde tons paternalistes¡ª continua girant, obsessivament, al voltant de quin tipus de ciutad¨¤ haur¨ªem de ser. Una discussi¨® que, tot i ser necess¨¤ria, sovint n¡¯eclipsa una altra de m¨¦s efectiva i fundacional: la de quina ¨¦s la nostra naturalesa, sobretot quan no ¨¦s la de l¡¯animal racional capa? de controlar tota visceralitat. I ¨¦s que contemplar-se al mirall, a vegades, genera una gran estranyesa. I el dol per un ideal il¡¤lustrat a qu¨¨ ens aferrem amb sang i fetge.