La Ludwig Band, el rem catal¨¤ d¡¯Ulisses

Fa gaireb¨¦ tres mil anys que en parlem i no ho descobrir¨¦ pas ara, per¨° com a defensor a ultran?a d¡¯aix¨° que se¡¯n diu ¡°la tradici¨®¡± he d¡¯admetre que em neguiteja un misteri fundacional de la nostra cultura. Quan Ulisses arriba a ?taca, el primer que li diu a Pen¨¨lope ¨¦s que l¡¯ha enyorat molt, per¨° que ha de tornar a marxar. ?s al l¨ªmit de l¡¯acudit, del sarcasme postmodern i d¡¯all¨° que deien els homes d¡¯abans de sortir a buscar tabac. L¡¯excusa que esgrimeix l¡¯heroi grec ¨¦s que l¡¯endev¨ª Tir¨¨sies, de l¡¯infern estant, li va llan?ar una profecia: quan arrib¨¦s a casa hauria d¡¯agafar un rem i reprendre el viatge, fins que alg¨² li pregunt¨¦s qu¨¨ era aquell estri extravagant que duia a l¡¯esquena. Nom¨¦s llavors podria saldar el deute amb els d¨¦us i descansar en pau.

De l¡¯ocurr¨¨ncia hom¨¨rica se n¡¯han fet m¨²ltiples interpretacions, i des de la l¨°gica narrativa compleix la funci¨® de deixar un final prou obert. Per¨° a mi l¡¯¨²nica explicaci¨® que m¡¯ha satisfet per ara ¨¦s una can?¨® de La Lud?wig Band. S¡¯hi relata l¡¯arribada a casa d¡¯un altre viatger amb les sand¨¤lies ¡°gastades de fer el cam¨ª que va fins a tu¡± amb un prec desesperat perqu¨¨ la presumpta estimada el retingui i l¡¯eximeixi del dest¨ª de tornar a la carretera. Exactament igual que Ulisses, lliura les armes i traspassa el pes de la responsabilitat, fins als pebrots de fer m¨¦s tombs que una s¨ªnia. No sabem si Pen¨¨lope va prendre les regnes de la casa itaquesa, per¨° tota l¡¯especulaci¨® intu?tiva apunta que, com escriu Quim Carandell de La Lud?wig, va vendre les sand¨¤lies del seu home i li va etzibar un ¡°on has d¡¯anar si aqu¨ª estar¨¤s tan b¨¦¡±.

Consternat perqu¨¨ un conjunt de xavals que fan m¨²sica retro hagu¨¦s resolt una de les inc¨°gnites m¨¦s antigues d¡¯Occident, vaig aprofitar que el festival Accents els portava a Reus per anar-los a veure i rebre els seus ensenyaments epif¨¤nics. De seguida vaig adonar-me que alguna cosa no rutllava. En un recinte tancat, m¡¯esperava una posada en escena intimista i semiac¨²stica, que permet¨¦s paladejar com en un recital de Raimon les lletres perfectes que fan sobre el comprom¨ªs i la tra?ci¨®, temes que recorren les millors can?ons de La Ludwig Band. En lloc d¡¯aix¨°, el Teatre Bartrina es va omplir de llums i decibels, i d¡¯una funci¨® inesperada a mig cam¨ª del concert de festa major i un espectacle del Paral¡¤lel. Un espectacle magn¨ªfic, no cal dir-ho.

El p¨²blic ¡ªmajorit¨¤riament d¡¯edat avan?ada tot i alguna jovenalla entusiasmada que se sabia totes les can?ons de mem¨°ria¡ª no sabia si podia seure o s¡¯havia de quedar dret, i aix¨° va crear fortes tensions amb l¡¯actitud rockera de la banda. A m¨¦s, els Ludwig no devien comptar amb la proverbial flegma reusenca, perqu¨¨ els va costar m¨¦s de mig concert que els entreguessin les ¨¤nimes i sucumbissin a l¡¯estranya ¡ªper extempor¨¤nia¡ª proposta musical que una gent molt jove fa amb els codis d¡¯una altra generaci¨®. Les sales plenes i l¡¯¨¨xit esclatant d¡¯aquests ?nois s¡¯expliquen per aix¨°: han ent¨¨s la po¨¨tica del folk, el pop i rock americ¨¤ dels setanta molt millor que nosaltres i per fi n¡¯han fet l¡¯adaptaci¨® correcta al catal¨¤. Ens ha costat 50 anys perqu¨¨ som una naci¨® retardada.

Entenc les ganes de crear xoc i incomoditat insuflant energia postadolescent a l¡¯encarcarada societat catalana, per¨° com a carrossa demano un format tranquil que permeti dissimular la llagrimeta que indueixen balades excepcionals com ¡®Desembre¡¯, ¡®El gronxador¡¯, ¡®Ho sento carinyo¡¯, ¡®El dia que et perdoni¡¯ o ¡®Sand¨¤lies¡¯, que havia vingut a escoltar i encara espero. Ja ho trobarem. Per ara he compr¨¨s, amb total humilitat, el posat antimodern i el missatge transgressor de fons de La Lud?wig, que fa que la gent se¡¯ls escolti i, m¨¦s important, connecta amb la meva preocupaci¨® obsessiva per la tradici¨®. Crec que ens venen a dir que d¡¯acord, que hem apr¨¨s tot el que s¡¯havia d¡¯aprendre del viatge col¡¤lectiu i estem mig morts de cansament, per¨° l¡¯aventura sempre continua per molt acabada que sembli. Ja ho deia Homer i potser no era tant misteri.