El silenci entre una pila de llibres, al Club del Quadern

El silenci sobre la realitat pol¨ªtica va marcar el creixement de la Severina, la protagonista de La mestra i la B¨¨stia, l¡¯¨²ltima novel¡¤la d¡¯Imma Mons¨®, que l¡¯autora va compartir dijous passat amb un grup de lectors del Club del Quadern i la periodista Carlota Rubio, moderadora de la trobada. Aquest silenci ¨¦s el de la seva fam¨ªlia, que li amaga que viu en una dictadura, la mateixa que el seu pare combat des de la clandestinitat. Una situaci¨® que els porta a viure en una casa en una carretera remota de l¡¯Empord¨¤, que tamb¨¦ a?lla geogr¨¤ficament la filla, que no est¨¤ escolaritzada.

Per¨° aquest silenci, que allunya la Severina del contacte amb infants de la seva edat, per¨° tamb¨¦ d¡¯adults m¨¦s enll¨¤ dels pares i un ve¨ª, a m¨¦s d¡¯ocasionalment una tieta que viu a Barcelona, tamb¨¦ li serveix per viure amb profunditat el temps intern, aquell que Henri Bergson reivindicava com el verdaderament viscut, segons va recordar Mons¨®. En l¡¯acollidor espai de l¡¯Estudi Toresky, on es recrea una sala d¡¯estar, l¡¯escriptora va explicar que el concepte li sembla ¡°una troballa magn¨ªfica¡± de l¡¯escriptor i fil¨°sof. ¡°Les aut¨¨ntiques viv¨¨ncies les vivim al temps intern¡±, i aquest ¨¦s el que explora en profunditat la novel¡¤la.

La conversa, molt reflexiva, va conduir cap al paper cabdal que poden tenir una pila de llibres ben seleccionats, com la que t¨¦ la Severina a casa seva, que permeten donar ales a la seva imaginaci¨® i crear una personalitat il¡¤lustrada ¨²nica, que surt del ramat, a la vegada que ¨¦s d¡¯una ingenu?tat sorprenent en algunes situacions de la vida. De fet, Mons¨® va recon¨¨ixer que tamb¨¦ s¡¯hi va enfrontar recordant o reconeixent la seva pr¨°pia ingenu?tat, que cap al final de la conversa va oferir el context de l¡¯afirmaci¨®. A m¨¦s, li va servir de refer¨¨ncia Dostoievski. ¡°Alguna cosa de L¡¯idiota tamb¨¦ hi ha¡±, va admetre l¡¯autora, fascinada per la puresa amb qu¨¨ aquell pr¨ªncep s¡¯enfronta a la vida, sense filtres.

¡°L¡¯humor ¨¦s m¨¦s que un recurs. La mirada ir¨°nica sempre hi ¨¦s¡±, com una eina per a la toler¨¤ncia

Tots els silencis de l¡¯entorn del personatge de la Severina, per¨°, es veuen sobrepassats per una gran revelaci¨® que t¨¦ quan ¨¦s molt petita, una certesa de la qual moltes persones no s¨®n prou conscients ni tan sols quan arriben al llit de mort, va fer notar Mons¨®. I ¨¦s la revelaci¨® que, algun dia, de tot aix¨° no en quedar¨¤ res. Tot i les mancances amb qu¨¨ creix, aquest episodi li permet preparar-se per perdre-ho tot i a tothom, fer-se autosuficient. Una particularitat portada massa a l¡¯extrem, reconeixia l¡¯autora, que va voler tornar a citar un dels seus referents, Hannah Arendt, per recordar la necessitat de pensar en els altres. ¡°S¡¯ha de comptar amb la pluralitat sempre¡±, va resumir.

La rellev¨¤ncia dels altres tamb¨¦ va aportar a la conversa el debat sobre la mem¨°ria hist¨°rica, arran d¡¯un lector curi¨®s per saber quina opini¨® en tenia la convidada. Si m¨¦s no, va quedar clar que els projectes i debats sobre la mem¨°ria hist¨°rica s¨®n m¨¦s una manera actual de treure la pols a les nostres consci¨¨ncies que una possibilitat real de cal?ar-se les espardenyes dels nostres avantpassats. ?s dif¨ªcil transmetre els esdeveniments tr¨¤gics del passat a trav¨¦s de la fredor de programes i monuments. Potser el relat de les viv¨¨ncies, si s¨®n personals encara m¨¦s, s¡¯hi pot acostar.

L¡¯humor, molt recurrent en l¡¯obra, tamb¨¦ va entrar a la palestra, i Mons¨® no va dubtar a citar Thomas Bernhard, Rafael S¨¢nchez Ferlosio o Sergi P¨¤mies com a grans escriptors en la mat¨¨ria. ¡°L¡¯humor ¨¦s m¨¦s que un recurs. La mirada ir¨°nica sempre hi ¨¦s¡±, va apuntalar conven?uda que la ironia, com a eina per incloure m¨¦s prismes en una narraci¨®, fa les persones m¨¦s tolerants.

En un moment que la novel¡¤la autobiogr¨¤fica ocupa molt espai, l¡¯autora va fer una defensa aferrissada de la ficci¨®. Per¨° que no exclou, esclar, que la narraci¨® es basi en experi¨¨ncies de la pr¨°pia vida, amb el percentatge de realitat que sigui. Per¨° aqu¨ª va voler recon¨¨ixer que, si hi ha un cap¨ªtol que s¡¯assembla for?a a la realitat pr¨°pia, ¨¦s cap al final, quan la Severina, ja una dona gran, que t¨¦ una filla i una neta, descobreix l¡¯expedient del consell de guerra del seu pare. Mons¨® tamb¨¦ va passar per aquest proc¨¦s anys m¨¦s tard que el seu pare mor¨ªs quan ella en tenia set. All¨¤ va saber de l¡¯activisme pol¨ªtic del pare, que va ser secretari de la CNT del seu poble. I va arribar a dir que potser, si hagu¨¦s sabut tot el que aquell sumari li revelaria, hauria preferit no obrir-lo.

De manera semblant al que fa la mare de la Severina amb la seva petita biblioteca, el Club del Quadern ha seleccionat un seguit de llibres per aprofundir en la lectura amb l¡¯acompanyament dels autors. Conven?uts que tot el que hi ha en les hist¨°ries escrites s¨®n un camp d¡¯entrenament (o comprensi¨®) de la vida, el club continuar¨¤ el proper 14 de desembre amb la visita d¡¯Eva Piquer, i el seu Aterratge, un relat que, menys enll¨¤ que la vida, parla de la superviv¨¨ncia.