Maria Girona vs. Maria Girona

¡°Com que el pare d¡¯en Vicen? Rossell tenia una galeria d¡¯art, la Pict¨°ria, al carrer Casp, vam decidir fer una exposici¨® de grup. Aquest grup se¡¯n deia Els Vuit i estava format per: Joan Pal¨¤, Vicen? Rossell, Ricard Lorenzo, Albert R¨¤fols Casamada, Maria Girona, pintors; Miquel Gusils, escultor; Jordi Sarsanedas, poeta, i Joan Comella, m¨²sic. La inauguraci¨® va consistir a penjar els quadres i les escultures i en un recital de poesies i de m¨²sica. Aix¨° va ser l¡¯any 46. [...]. Cal dir que les poques cr¨ªtiques que van sortir de l¡¯exposici¨® dels Vuit deien que ¨¦rem uns atabalats, ¡°unos j¨®venes que pasaban el sarrampi¨®n¡±, i fins i tot uns ens titllaven de ¡°rojos separatistas¡±, que, la veritat, en aquells moments no feia gens de gr¨¤cia. Amb tot aix¨°, l¡¯Albert i jo vam comen?ar a sortir junts. Entre el grup d¡¯Els Vuit, la gent de l¡¯Institut Franc¨¨s (que tots eren pintors i artistes catalans) i altres que s¡¯hi van afegir es va comen?ar a parlar del Sal¨® d¡¯Octubre.¡±

Llegeixo al vol aquestes notes autobiogr¨¤fiques que la pintora Maria Girona (1923-2015) va escriure de pr¨°pia m¨¤ als anys vuitanta i que tan b¨¦ condensen l¡¯esperit de la postguerra, una ¨¨poca grisa en la superf¨ªcie, per¨° que guanyava una mica de color i rebel¡¤li¨® quan rascaves una mica. La llibreta d¡¯espiral est¨¤ exposada en una vitrina al costat d¡¯altres documents gr¨¤fics que testifiquen tota una vida dedicada a l¡¯art. Privilegis de n¨¦ixer en una fam¨ªlia que de portes endins encara podia viure en un ambient republic¨¤ i noucentista. Privilegis que tamb¨¦ van permetre a Maria Girona gaudir d¡¯una cambra pr¨°pia, ni m¨¦s ni menys que la possibilitat de formar-se. A m¨¦s a m¨¦s, guanyar una beca de l¡¯Institut Franc¨¨s de Barcelona el 1950 li va obrir les portes del Par¨ªs dels museus i les acad¨¨mies, on va viure els quatre anys seg¨¹ents i va forjar la seva manera de relacionar-se amb l¡¯art.

A la sala d¡¯Espais Volart, a m¨¦s de la vitrina en q¨¹esti¨®, tamb¨¦ hi ha la selecci¨® d¡¯olis i collages que conformen Maria Girona contempor¨¤nia de si mateixa, una exposici¨® comissariada per Vict¨°ria Combalia i ?lex Susanna que posa el focus en la pintora i gravadora just en el centenari del seu naixement. Hi ha vistes urbanes, paisatges buc¨°lics, interiors refinats, natures mortes... Hi ha calma, intimitat i gest quotidi¨¤. Per¨° aquesta pretesa quietud ¡ªlenta, densa i sense estrid¨¨ncies¡ª nom¨¦s ¨¦s aparent. Nom¨¦s ¨¦s la primera capa. Darrere s¡¯intueix una sensibilitat latent, una mirada conscient, precisa, quasi quir¨²rgica, d¡¯una for?a brutal perqu¨¨ evoca ¡ªo vol evocar¡ª tot el contrari. ¡°La meva pintura respon a una emoci¨® intensa davant un paisatge o un objecte, i miro d¡¯intensificar-la, de traduir-la en pintura, tot passant sempre pel cap per tal de canalitzar-la i de compondre el quadre per dotar-lo de ritme¡±. Aix¨ª parlava Maria Girona de Maria Girona, qui a m¨¦s de pintora tamb¨¦ va ser cofundadora de l¡¯escola Eina (1967), on va exercir com a professora de dibuix durant m¨¦s de vint anys.

Just a l¡¯entrada de la sala, unes fotografies antigues en gran format destapen diferents moments vitals: la seva festa dels cinquanta anys, el des¨¨ aniversari d¡¯Eina, pintant a l¡¯aire lliure a Cadaqu¨¦s, en un acte a la galeria Joan Prats, en un viatge a Nova York... Una dona en plenitud, radiant. Per¨° cap d¡¯aquestes Maries transmet tanta autenticitat com el retrat que va pintar-se quan tenia 43 anys. O el que li va fer anys abans el seu marit R¨¤fols Casamada, o el del seu oncle i mentor, el tamb¨¦ pintor Rafel Benet. Aquesta magn¨ªfica tr¨ªada ¨¦s la porta d¡¯entrada al seu univers particular, a les seves ciutats del desig, als seus paisatges de l¡¯¨¤nima, al seu regne de les coses, als seus collages experimentals. Just abans de marxar em pita el m¨°bil: ¡°Molts macos els quadres. La tendresa de lo na?f¡±, m¡¯escriu una amiga francesa amb qui en un atac de nost¨¤lgia he compartit diverses vistes de la Place des Vosges. I penso en el significat exacte d¡¯aquest terme tan prostitu?t. ?s na?f, l¡¯obra de Maria Girona?, em pregunto. Podria ser-ho per la seva ingenu?tat deliberada. Per¨° en els seus quadres no hi ha espontane?tat: hi ha intenci¨®, composici¨®, els colors justos. Per¨°, sobretot, hi ha veritat, i res commou m¨¦s que all¨° que neix de la profunditat d¡¯una mateixa.