L¡¯arquitectura de la realitat

L¡¯arquitectura de la realitat. Aquest era el t¨ªtol de la tesi doctoral de Josep Fuses que avui, un cop visitada l¡¯exposici¨® Els nous realistes, que reuneix una col¡¤lecci¨® d¡¯obres dels darrers quinze anys, m¡¯ha vingut al cap per raons ¨°bvies. ¡°Els fets s¨®n els fets, i la realitat ¨¦s el relat que constru?m amb ells¡±: he sentit alguns cops aquesta afirmaci¨® i ¨¦s oportuna per parlar dels continguts d¡¯aquesta mostra d¡¯arquitectura. La realitat que all¨¤ es convoca t¨¦ la finalitat de donar a con¨¨ixer un corrent arquitect¨°nic a partir d¡¯algunes obres triades entre les d¡¯alguns estudis d¡¯arquitectura que van iniciar la seva activitat amb la crisi del 2008. Qualsevol col¡¤lecci¨® ¨¦s una tria, i en aquest sentit tamb¨¦ ¨¦s un projecte, i aquesta del DHUB est¨¤ feta amb les obres d¡¯aquests estudis, escollides per construir un discurs; si s¡¯hagu¨¦s triat unes altres obres dels mateixos estudis, la ¡°realitat¡± mostrada hauria estat sensiblement diferent i potser m¨¦s emp¨¤tica. La realitat de la mostra es decanta cap al vocabulari propi d¡¯alguns materials: pedra, fang, canya, corda o fusta, que s¨®n en bona mesura responsables d¡¯aquest realisme cru, i donen a entendre una presa de consci¨¨ncia sensible tant al fet social com el planetari ¡ªi, per tant finit¡ª, en la terminologia de Gilles Cl¨¦ment. Per¨° el primer seria recon¨¨ixer que la paraula realista encaixa millor amb les obres que amb els autors, i aquesta ¨¦s una objecci¨® a aquesta exposici¨®-manifest. ?s impossible no adonar-se que a l¡¯exposici¨® s¡¯hi accedeix travessant dues grans parets que franquegen la porta, disposades formant una mena de fris, amb les fotografies subtilment gegantitzades dels autors de les obres, i que t¨¦ certa semblan?a, volguda o no, amb l¡¯altar de P¨¨rgam. Modelant de nou la preponder¨¤ncia dels autors, per sobre de les obres.

Els moments en qu¨¨ s¡¯ha abra?at el realisme han estat fruit d¡¯una reacci¨® contra l¡¯arquitectura moderna

Sigui com sigui, la tria parla ¡°en conjunt¡±, tot acceptant que, una per una, les obres poden tenir entre elles difer¨¨n?cies significatives. S¨®n aquestes difer¨¨ncies les que atorguen matisos, veracitat i naturalitat. Fa les obres humanes, per dir-ho de manera col¡¤loquial, i no totalment program¨¤tiques com fa pensar l¡¯alli?onador Manifesto de l¡¯entrada. En un dels textos ¡°menors¡± de la sala que hi est¨¤ dedicada, es parla dels materials, per¨° especialment de la seva vindicaci¨® a mostrar-se ¡°en cru¡±, sense enfoscats, estucs o enguixats, sense acabats i, encara que no es digui expl¨ªcitament, sense decoraci¨®, sense cap intenci¨® d¡¯embelliment i sense ¡°cuina¡±. Es tracta, com afirma el text, ¡°de la recerca de la sinceritat¡±, cosa que despr¨¨n moralitat i adjectiva innecess¨¤riament el ¡°realisme¡± de la mostra. L¡¯esment de la tesi amb qu¨¨ comen?ava aquestes l¨ªnies venia perqu¨¨ aquell treball s¡¯alineava clarament amb la vida i amb una arquitectura ¡°documental¡± sense prejudicis morals i no pas amb una arquitecturade la ¡°ficci¨®¡±. La tria de l¡¯exposici¨® dibuixa una arquitectura allunyada paradoxalment de l¡¯escenari arquitect¨°nic de Gl¨°ries i de l¡¯edifici del DHUB que acull la mostra, amb la seva voluntat ic¨°nica basada en bona part en el volad¨ªs. Seria dif¨ªcil trobar un gest arquitect¨°nic m¨¦s allunyat de l¡¯arrelament (quasi un sin¨°nim de real) que aquest edifici, que ajuda a veure n¨ªtidament qu¨¨ no ¨¦s realisme en arquitectura. Les sales mostren les coses en com¨² que ajuden a veure la familiaritat dels elements d¡¯aquesta col¡¤lecci¨® d¡¯arquitectures. Fotos de gran format entapissen les parets i aconsegueixen, gr¨¤cies a la seva escala i perspectiva, ¡°ficar-nos¡± en les obres, tot mostrant el predomini dels materials en estat natural i el cromatisme cru, que caracteritza una part de la gen¨¨tica d¡¯aquest nou realisme. El cor de la mostra ¨¦s un espai envoltat per una trentena d¡¯obres. Sobre el paviment, es reprodueix una planta a escala natural de la casa 110 habitacions del carrer Proven?a 203 i la seva emblem¨¤tica planta d¡¯habitacions iguals, per la qual es pot caminar, tot ajudant a prendre-li la mida i posar-nos en escena.

Una afortunada casualitat ha fet que aquesta mostra coincideixi amb l¡¯exposici¨® d¡¯Antonio L¨®pez que es pot veure a la Pedrera. La seva pintura encaixa aqu¨ª perfectament, ja que ning¨² dubta a qualificar-lo com a pintor realista. Aix¨° deixa una porta oberta a reflexionar sobre el realisme ¡°tangible¡± als quadres acabats, i ¡°obert¡± en aquells que s¨®n proves o estan per acabar, cosa a la qual l¡¯artista ens t¨¦ acostumats. All¨¤ es pot veure el Conill escorxat, ¡°atortellat¡± sobre un plat Duralex, expressant una realitat crua que podria ser prestada a l¡¯exposici¨® que ens ocupa. El conill fa pensar sobre la difer¨¨ncia entre documental i ficci¨® i el seu paral¡¤lelisme amb l¡¯arquitectura. En aquest sentit, en arquitectura l¡¯habitatge ¨¦s el documental i els edificis corporatius, p¨²blics o privats, s¨®n la ficci¨®. Els actors del documental s¨®n reals i s¡¯interpreten a si mateixos, i els de la ficci¨® s¨®n actors professionals o extres.

Els moments en qu¨¨ l¡¯arquitectura ha abra?at el realisme han estat fruit d¡¯una reacci¨® contra l¡¯arquitectura moderna. L¡¯anomenada Escola de Barcelona i el seu estil ¡°Serra d¡¯Or¡±, amb el predomini del ma¨® vist i del seu vocabulari, va sorgir com a reacci¨® a l¡¯arquitectura moderna dels anys cinquanta, proposant una mena de quaresma arquitect¨°nica que es va enterrar definitivament amb el carnestoltes dels Jocs Ol¨ªmpics del 1992. Aquesta nova edici¨® del realisme, si hem de fer cas al Manifesto, sembla m¨¦s aviat una crida al veganisme, que tamb¨¦ ¨¦s una dieta, com la quaresma, per¨° amb la inclusi¨® de coses ¡°m¨¦s cuinades¡±, i d¡¯altres, com els arcs, sumades a la resist¨¨ncia contra els espais di¨¤fans, poden obrir un cam¨ª diferent que el modern esgotat. L¡¯arquitectura de la crua realitat d¡¯ara ¨¦s imposada per la situaci¨® econ¨°mica i pol¨ªtica, mentre que altres arquitectures, especialment les que es reconeixen en l¡¯anomenat Moviment Modern, com el Pavell¨® Alemany, volen sobrevolar la realitat. Sortint de l¡¯exposici¨® tornem a la ficci¨®, que ara per ara, ¨¦s la crua realitat.

Els nous realistes. Arquitectura catalana i balear d¡¯en?¨¤ de la crisi del 2008. Disseny Hub Barcelona. c/ Irena Sendler, 1, Barcelona. Fins al 7 de gener del 2024