¡®Milady¡¯, de Neus Canyelles: Observar i conjurar la pena

A Les millors vacances de la meva vida (2019) Neus Canyelles (Palma, 1966) hi narrava les asf¨ªxies, les fatigues i els desficis que havien constru?t la seva vida des de l¡¯adolesc¨¨ncia fins a l¡¯estada a la unitat de psiquiatria d¡¯un hospital despr¨¦s d¡¯un intent de su?cidi; Autobiografia autoritzada (2021) era la investigaci¨® que duia a cap l¡¯autora al fons d¡¯ella mateixa per esbrinar de qu¨¨ se sentia culpable, qu¨¨ motivava la fragilitat i la melancolia que impregnaven la seva exist¨¨ncia; ara, a Milady, hi busca observar i conjurar la pena que li ocasiona la mort de la seva mare, el neguit de veure com l¡¯Alzheimer abat el seu pare, el desconsol de saber-se sola i sense trobar una calma dol?a enlloc. ¡°No puc suportar un clau que tenc aqu¨ª. Aqu¨ª vol dir tot el cos. I un clau significa un dolor intens que em provoca r¨¤bia i tristesa alhora (...) Avui jo vendria el meu cos a qualsevol home fastig¨®s, m¡¯injectaria qualsevol subst¨¤ncia a les venes o em mutilaria qualsevol membre, si despr¨¦s et vei¨¦s entrar per aquesta porta¡±, es llegeix en una de les notes inicials que configuren Milady, el tercer pas d¡¯una obra liter¨¤ria que el lector relaciona amb els itineraris narratius d¡¯altres escriptores tamb¨¦ posse?des per una hipersensibilitat malaltissa i situades al caire vertigin¨®s del que Clarice Lispector anomenaria el ¡°cor salvatge¡± de la vida: com Jean Rhys o Katherine Mansfield, com Anna Kavan o Elizabeth Smart, v¨ªctimes totes de la punyent i violenta trag¨¨dia de viure, Neus Canyelles tamb¨¦ fa de la seva infelicitat i dels traumes diversos i continus del seu dolor ¨ªntim, de la impossibilitat radical d¡¯afrontar les incid¨¨ncies de les coses comunes de la vida quotidiana, el lloc des d¡¯on emana l¡¯escriptura com a cam¨ª ¨²nic i inevitable per curar, o per apaivagar almenys durant un temps, les ferides profundes causades per una tristesa irremeiable, pel des¨¤nim de ser.

L¡¯autora dels seus traumes i la infelicitat, el lloc des d¡¯on emana l¡¯escriptura com a cam¨ª ¨²nic per curar

A vegades sembla que, en el present autosuficient i inesgotable de l¡¯escriptura de Milady, com si es transmut¨¦s en un ¨¤ngel enamorat que consumeix les hores en lloances al seu d¨¦u, Neus Canyelles tendeixi a dur la viv¨¨ncia de l¡¯amor maternal i la seva posterior desaparici¨® cap algun territori pr¨°xim a una mena d¡¯experi¨¨ncia religiosa. I una cascada ininterrompuda d¡¯imatges dom¨¨stiques i casolanes s¡¯abalancen arravatadament sobre la impressi¨® del lector, talment com si fossin met¨¤fores efica?ment trivials ¡ª¨¦s el resultat de l¡¯alian?a entre el talent i el c¨¤lcul¡ª de la dolorosa abs¨¨ncia de la persona amada: morta la mare, Neus Canyelles ja no t¨¦ prou valor per tornar al pis on han viscut juntes durant trenta anys perqu¨¨ les dones que cuiden el pare han canviat els mobles de lloc, les plantes es van pansir l¡¯una rere l¡¯altra, i on ¡°abans era la seguretat absoluta¡±, ¡°ara ¨¦s com una cova on s¡¯amaguen lladres o pistolers¡±. No ¨¦s menor el desassossec que descriu un dia que passa pel davant de les botigues m¨¦s cares i elegants del passeig Mallorca i veu roba que no li desagrada, per¨° ¡°la veritat ¨¦s que no vull res. No vull absolutament res del que veig. No sent el m¨¦s m¨ªnim desig. Ni de la bellesa. Aquestes coses, jo per qu¨¨ les vull? ?s que no t¨¦ sentit; per qu¨¨ les voldria, si tu no les veus¡±. A vegades, de fet, sembla que a Milady hi triomfi gloriosament una freda i prim¨¤ria experi¨¨ncia d¡¯un m¨®n solitari forjat des d¡¯un obstinat masoquisme per escriure unes paraules que ¡°no li interessen a ning¨². No s¨¦ ni si tan sols m¡¯interessen a mi. Per¨° ¨¦s que si no les escric em morir¨¦¡±. I ¨¦s en aquesta confessi¨® on el lector xifra el plaer extraordinari que proporciona Milady, en el car¨¤cter d¡¯extrema necessitat que destil¡¤la l¡¯energia de cada una de les seves frases, com si Neus Canyelles nom¨¦s fos capa? de localitzar l¡¯¨¤nsia de salvar-se de la por ¡ªde la por de tot, de viure, de morir, d¡¯avorrir-se o de distreure¡¯s¡ª en l¡¯encant pervers de fustigar-se per coses de les quals no ¨¦s responsable.

I el lector agraeix que Neus Canyelles tingui la valentia de dibuixar-se com una persona desorientada, dominada per unes forces vastes i implacables, a la recerca d¡¯una seguretat impossible, sobretot perqu¨¨ llegint Milady descobreix que t¨¦ una br¨²ixola a la m¨¤, no considera que l¡¯incomprensible el dirigeixi, i, de sobte ¡ªs¨®n els privilegis de la bona literatura¡ª, sent que est¨¤ molt ben protegit.

Milady?

Neus Canyelles?
Editorial Emp¨²ries
128 p¨¤gines. 17,50 euros @7,99 euros