Tres o quatre futurismes

Al final del divuit, la civilitzaci¨® europea encara ¨¦s artesana per¨° ja hi ha l¡¯actitud industrial o preindustrial, ja avan?a, rudiment¨¤ria, la idea de la m¨¤quina: ¨¦s el moment de la guillotina. Ben entrat el dinou, amb la industrialitzaci¨® pr¨°piament dita, apareix al comer? la gran novetat que s¨®n els tubs de pintura: nom¨¦s cal destapar-los i ja tens groc, vermell, negre¡­ i aix¨° fa que els pintors m¨¦s atrevits mostrin un canvi radical: ¨¦s el moment de l¡¯impressionisme, primer pas d¡¯una revoluci¨® que arribar¨¤ fins a les avantguardes. Al principi del segle vint apareixen i desapareixen grans quantitats d¡¯ismes. El m¨®n de l¡¯art viu en una exaltaci¨® para?lela a la de l¡¯obrerisme llibertari socialista comunista progressista o com se digui. Diferent, per¨° para?lela. Abans de les guerres dites mundials, a Europa les ciutats m¨¦s revolucionades pol¨ªticament solien ser, tamb¨¦, els principals focus d¡¯avantguardisme.

El futurisme dels russos ¨¦s un nom que se¡¯l van trobar, no se¡¯l van posar ells, van ser els periodistes i opinadors que, per analogia amb el futurisme itali¨¤, els van batejar aix¨ª. Per¨° a les R¨²ssies el moviment es va diversificar en tot de subgrups: egofuturistes, cubofuturistes, futuristes del pis de dalt, i aquells altres que, com que el mot futur no ¨¦s eslau i els sona estrany, preferien fer-se dir m¨¦s-endavantistes (com el gran Khlebnikov). Cada dos o tres pintors inventaven un isme: raionisme, constructivisme, suprematisme¡­ Per¨° per molt que el nom els vingu¨¦s d¡¯It¨¤lia, els futuristes diguem-ne russos menyspreaven la l¨ªnia Marinetti, deien que la poesia fon¨¨tica italiana nom¨¦s era ratat¨¤-ratat¨¤. I quan Marinetti va a R¨²ssia per con¨¨ixer els futuristes d¡¯all¨¤, aquests s¡¯arriben a plantejar de rebre¡¯l tirant-li iogurt pel damunt, a l¡¯estil dad¨¤, quan dad¨¤ encara no existia. Marinetti, a Sant Peterburg, s¡¯explicava en franc¨¨s i li feia d¡¯int¨¨rpret Roman Jakobson, que tenia 17 anys, firmava amb el pseud¨°nim Aliagrov i escrivia poesia d¡¯avan?ada en la que ells en deien llengua transmental. A l¡¯imperi rus tots eren revolucionaris. Per contra, l¡¯explosi¨® de ¡°mots en llibertat¡± de Marinetti s¡¯acabar¨¤ fent retr¨°grada i mussoliniana. ?s clar que de futuristes italians pintors n¡¯hi havia molts, i de poetes molt¨ªssims, i no eren tots aix¨ª.

El manifest futurista de Marinetti apareix a Par¨ªs el 1909, a Le Figaro. La paraula i la idea de futurisme les va treure Marinetti de la confer¨¨ncia que havia fet Gabriel Alomar a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s el 1904, publicada en llibre el 1905, tradu?da per Mart¨ªnez Sierra al castell¨¤ poc despr¨¦s, i comentada per Marcel Robin al Mercure de France el 1908. Al pr¨°leg del Canto errante (1907), Rub¨¦n Dar¨ªo esmenta el futurisme ¡°para usar la expresi¨®n de este gran cerebral y m¨¢s grande sentimental que tiene por nombre Gabriel Alomar¡±, i cal dir que aquells primers anys del segle Alomar era fam¨®s i escoltat, la seva confer¨¨ncia va fer un gran efecte, i D¡¯Ors (o De Ors) va agafar conceptes i mots d¡¯Alomar per desviar-los cap al seu dogma cultural, perqu¨¨ D¡¯Ors alimentava el poder, i el poder era la Lliga Regionalista, o sigui la dreta. I Alomar era d¡¯esquerres, partidari de la llibertat i del socialisme, que aleshores volia dir acabar amb les difer¨¨ncies de riquesa i de classe. El seu futurisme no ¨¦s un ¡°isme de l¡¯art¡± sin¨® una l¨ªnia de pensament social pol¨ªtic (inter)nacional hum¨¤.

El catalanisme esquerr¨¤ i antitradicionalista arriba fins a Salvat-Papasseit, que treballava a les Galeries Laietanes

Com diu l¡¯avantguardi¨°leg franc¨¨s Serge Fauchereau, la famosa (perqu¨¨ ho era) confer¨¨ncia de Gabriel Alomar ¡°si no t¨¦ la viol¨¨ncia verbal que desplega el manifest de Marinetti, no ¨¦s pas menys radical¡±. I si D¡¯Ors el 1903 parla d¡¯Alomar com d¡¯un mestre, no triga a rebutjar-lo per catalanista republic¨¤ liberal. Si veiem el noucentisme com una cosa m¨¦s ¨¤mplia que la l¨ªnia d¡¯un partit de dretes, podr¨ªem dir que el va fundar Gabriel Alomar, per¨° els noucentistes oficials el veien com un enemic. Diu Marfany que els mots d¡¯ordre del noucentisme: modernitat, ciutadanisme, est¨¨tica arbitr¨¤ria (que encara no s¨¦ qu¨¨ vol dir), van partir d¡¯ell. Alomar vol un catalanisme esquerr¨¤ laic modern, revolucionari, republic¨¤ i obrerista, i entre altres coses proposa que en comptes de P¨¤tria, que ve dels pares, es digui Filia, que va als fills.

Aquest catalanisme esquerr¨¤ antitradicionalista (o futurista), modern, i en relaci¨® amb els corrents avan?ats d¡¯altres pa?sos, arriba fins a Salvat-Papasseit, que treballava a la llibreria de les Galeries Laietanes, una galeria d¡¯art i botiga de luxe, de categoria, i amb taverna i tot: el Celler de les Galeries Laietanes. Ara acaba de sortir, de Joan Maria Minguet, El celler de les Galeries Laie?tanes (Vibop), un llibret ric i divertit sobre aquest celler i sobre els murals amb qu¨¨ el va decorar Xavier Nogu¨¦s, pintor considerat noucentista pels uns i antinoucentista pels altres.

En aquells anys moltes veus tenien autoritat, i una, la d¡¯Eugeni d¡¯Ors, tenia, a m¨¦s, poder, poder real. Podr¨ªem dir que Prat de la Riba (pol¨ªtic) i D¡¯Ors (ide¨°leg) inauguren la plaga que s¡¯anomena pol¨ªtica cultural. I s¡¯identifica el noucentisme amb aquesta l¨ªnia perqu¨¨ ¨¦s el nom que ells mateixos es donaven. Per¨° Diego Ruiz, Francesc Pujols, Ramon Turr¨®, Pompeu Fabra i tants altres tamb¨¦ s¨®n noucentistes, i en m¨¦s d¡¯un cas clarament esquerrans.

Contra el futurista Marinetti i contra el noucentista Eugeni d¡¯Ors, que acaben tots dos fent la gara-gara als respectius dictadors, hi ha el futurisme catal¨¤ obrerista i llibertari de Papasseit (el seu ¡°manifest futurista¡± de 1920 ¨¦s m¨¦s a prop d¡¯Alomar que de Marinetti), i hi ha l¡¯actitud cr¨ªtica, impermeable als dictats dels amos, de Xavier Nogu¨¦s. La carta de begudes del Celler de les Galeries Laietanes, i?lustrada per ell, va presentada per un petit text an¨°nim entusiasta, divertit, inte?ligent i obert. Era una botiga burgesa cara, s¨ª, per¨° hi arribaven les novetats d¡¯avantguarda francesa i italiana, i s¡¯hi publicaven els escrits ¨¤crates catalanistes de Papasseit, i tamb¨¦ les invencions inclassificables de Pujols, coses que encara avui serveixen o poden servir per eixamplar l¡¯espai respirable.