Els plats bruts i la mirada neta d¡¯Antonio L¨®pez

Hi ha exposicions que no necessiten m¨¦s que un nom i un cognom per vestir-se de gala. La d¡¯Antonio L¨®pez (Tomelloso, 1936) ¨¦s una d¡¯aquestes. Tothom en parla, potser perqu¨¨ ¨¦s la primera retrospectiva del pintor manxec que es fa a Catalunya, potser perqu¨¨ en les dist¨¤ncies curtes el seu realisme encara ¨¦s m¨¦s estremidor que vist per la pantalla. En el seu m¨®n no hi ha estrid¨¨ncies, no hi ha artificis. Nom¨¦s hi ha una quotidianitat ¡ªla seva¡ª que des de fa set d¨¨cades explora a trav¨¦s de la pintura, el dibuix i l¡¯escultura. I ho fa en maj¨²scules i en primera persona: la nevera de gel, la pica del lavabo, un ram de roses, l¡¯interior del seu estudi, una finestra de casa, nus expl¨ªcits de gent propera, la llum daurada banyant la Gran Via madrilenya.

L¡¯audiovisual de Josep M. Civit que tanca l¡¯exposici¨® ¡ªdins del projecte de cultura expandida de la Fundaci¨® Catalunya La Pedrera que va comen?ar amb Jaume Plensa i continua?r¨¤ amb Miquel Barcel¨®¡ª tamb¨¦ ¨¦s hom¨°nim. Antonio L¨®pez ens submergeix en un proc¨¦s creatiu singular, lent, prec¨ªs, meticul¨®s i met¨°dic, fins i tot obsessiu, on el fil conductor ¨¦s un di¨¤leg entre el galerista i antiquari Artur Ramon i el pintor manxec, encara en actiu als 87 anys i considerat un dels mestres del realisme espanyol de la segona meitat del segle XX.

¡ªHablando otra vez de dibujo, aqu¨ª hay uno que ha venido de Baltimore que me parece una aut¨¦ntica...

¡ªAqu¨ª ya no est¨¢ Grecia.

¡ª?Qu¨¦ hay, aqu¨ª, Antonio?

¡ªPues yo pienso que hay una curiosidad que te inspiran las cosas reales. Un inter¨¦s enorme. Enorme. Ese plato que t¨² ves cada d¨ªa que se queda con los restos de lo que has comido. Yo lo quise representar. Y ves algo de una riqueza...

Aquesta conversa entre Ramon i L¨®pez est¨¤ filmada a la mateixa sala de l¡¯exposici¨® just al davant de Restos de comida (1971), un dibuix a llapis que pertany al fons de The Baltimore Museum of Art i que forma part de la vuitantena d¡¯obres en petit i gran format que s¡¯exposen fins a mitjan gener. El plat brut amb quatre ossos escurats demostra com de personal i ¨ªntima pot arribar a ser la seva f¨ªlia per les coses reals, per la quotidianitat. Un altre exemple ¨¦s La cena (1971-1980), on va pintar la dona i la filla sopant. Fixeu-vos, per¨°, en la data del quadre: va donar-lo per finalitzat quasi una d¨¨cada m¨¦s tard, un fet habitual en la seva traject¨°ria.

Quan s¡¯acaba una obra de L¨®pez? Quan ¨¦s capa? de deixar-la anar? La Casa Reial espanyola tamb¨¦ hauria volgut saber la resposta. L¡¯artista manxec ¨¦s l¡¯autor de La familia de Juan Carlos I (1994-2014), un enc¨¤rrec monumental que li va arribar anys despr¨¦s de rebre el premi Pr¨ªncep d¡¯Ast¨²ries de les Arts del 1985 i que ara per ara continua penjat al Palacio Real de Madrid. Tota una fita per al fill de pagesos amb possibles que va gaudir d¡¯una inf¨¤ncia feli?, que va emmirallar-se en la figura de l¡¯oncle patern ¡ªel pintor realista Antonio L¨®pez Torres¡ª i que va tenir l¡¯oportunitat de formar-se a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, d¡¯on va brollar la seva fascinaci¨® per l¡¯art cl¨¤ssic i la figuraci¨® avantguardista.

Per desconcertant que puguin ser un gos mort, un conill escorxat o unes roses putrefactes, l¡¯obra de L¨®pez despr¨¨n certa nost¨¤lgia i tamb¨¦ la certesa reconfortant dels llocs comuns. Davant d¡¯aquesta realitat escollida, l¡¯artista no es rebel¡¤la. Tampoc l¡¯endolceix. A vegades, la vesteix amb m¨¦s amabilitat, com quan retrata les filles o els nets, personatges recurrents en la seva obra. I a vegades la presenta amb m¨¦s duresa, com quan pinta la Mari, la seva esposa, ja malalta i dependent a La casa. Ba?o 5 (2017, en proc¨¦s). Un retrat de la dona estimada allunyat de les versions de jove i d¡¯adulta que ens regala de Mar¨ªa Moreno Blasco, la pintora realista que va con¨¨ixer a la Real Academia i amb la qual es va casar, tot i que per a l¡¯imaginari popular ella nom¨¦s ocupi el paper de musa i model. Per¨°, furgant una mica, descobreixes que l¡¯objecte projectat tamb¨¦ era subjecte creatiu: sensible, t¨ªmida i fugissera, Moreno excel¡¤lia amb el tractament de la llum i tamb¨¦ tenia predilecci¨® per les escenes dom¨¨stiques i les flors. Curiosament, a ella mai se li marcien.