Una altra escola d¡¯Olot

La pintura mostra un Montsacopa a clapes. Cel i terra de colors vius i plans superposats. Hi veus tocs expressionistes i cubistes i et fa gr¨¤cia que el motiu per excel¡¤l¨¨ncia de l¡¯Escola d¡¯Olot, el paisatge, tingui aquesta versi¨®. Una anada per un carril diferent. El quadre ¨¦s de Jordi Farjas (1928-2008) i es pot veure fins al gener a l¡¯exposici¨® Fora del marc, al Museu de la Garrotxa. Comissariada per Miquel ?ngel Codes, ¨¦s una d¡¯aquestes petites exhibicions ¡°secretes¡±, pel joc amagat que t¨¦, pel discurs ben travat que proposa, perqu¨¨ fa pensar m¨¦s enll¨¤ del quadre i perqu¨¨ et mena tamb¨¦ a altres llocs. I una altra ra¨®, encara: perqu¨¨ cal anar-hi, cal plantar-s¡¯hi, entre d¡¯altres coses perqu¨¨ no n¡¯hi ha cat¨¤leg disponible (malauradament).

Fora del marc et trasllada a la societat olotina de postguerra, als corrents i capelles culturals i a les superviv¨¨ncies art¨ªstiques de la represa. Tamb¨¦ empeny la pregunta de com s¡¯ho van muntar els artistes a qui la guerra i la dictadura tallen les ales, artistes que van haver de sostenir, a m¨¦s, la llosa d¡¯una Escola d¡¯Olot quan ja s¡¯havia convertit en una marca, ins¨ªgnia i vara de mesurar de totes les coses. El franquisme se n¡¯havia apropiat i n¡¯havia fet bandera. Una mica com els bitllets amb la cara de Verdaguer. Una manera d¡¯allisar l¡¯obra i fer-la inofensiva. I avisar els que venien al darrere.

Davant d¡¯aquestes cotilles, hi ha artistes d¡¯Olot que se n¡¯escapen canviant de tema o d¡¯estil o de totes dues coses. A l¡¯exposici¨® hi ha, doncs, dos volcans Montsacopa ¡ªel de Farjas i el de Joan Clapera¡ª, lluny de la placidesa dels paisatges de Vayreda, Berga i companyia. Escorxadors, deixalles i corbs i personatges fastiguejats substitueixen els motius id¨ªl?¡¤lics de mel i mat¨®. ?s, sobretot, divertit de veure. El contrast ¨¦s evident i s¡¯accentua quan es veu una portada tot just una mica trencadora apareguda al setmanari local ?Arriba Espa?a! i el rebombori que va provocar.

A vegades la regirada ¡ªversi¨®, batussa o revolta¡ª de la tradici¨® s¡¯explica nom¨¦s amb els llocs comuns, les capitals rellepades o els artistes de m¨¦s renom, ¨¦s a dir, m¨¦s marcs i carrils centrals habituals. Per¨° ¨¦s molt estimulant i desvetllador pensar-la des d¡¯altres llocs: Olot ¨¦s escaient, sobretot i precisament per la pot¨¨ncia de la tradici¨® pict¨°rica i la densitat d¡¯artistes per metre quadrat que va escampar al llarg del segle XX. Un cas inaudit, rebla la mostra. L¡¯inusual il¡¤lumina, el corrent i el contracorrent fan fregad¨ªs i creen energia. No ¨¦s tant que calgui triar qu¨¨ m¡¯agrada i qu¨¨ no ¡ªno som pas a Instagram¡ª sin¨® agafar el joc, seguir la veta. I el joc de Fora del marc s¡¯ent¨¦n de seguida: un cop deixeu la petita exposici¨®, pugeu a la tercera planta del museu i hi trobareu els fastuosos Vayreda i tota la resta. El marc i el carril central. I sentireu, d¡¯immediat, la serenor i el grinyol.