Urtugrafia vastarda

La insurrecci¨® urtugr¨¤fica m¡¯irrita. Es veu que la gentola aquesta que es dedica al naming han descobert que les faltes ortogr¨¤fiques criden l¡¯atenci¨® del nostre cervell. I esclar, a la secta del m¨¤rqueting ¨¦s aix¨° el que volen: que el nostre cervell se¡¯ls miri i els faci cas, encara que sigui pels motius equivocats. Com una criatura que necessita cridar l¡¯atenci¨® encara que la castiguin. Com una persona que es passeg¨¦s amb una cagarada de gos sobre el cap a mode de perruca; segur, segur¨ªssim, que ens la mirar¨ªem, per¨°, i qu¨¨? Aix¨ª doncs, que alg¨² m¡¯expliqui quina gr¨¤cia t¨¦ que Glovo s¡¯escrigui amb ve baixa. O que Faborit s¡¯escrigui amb be alta. Per qu¨¨ hi ha una gelateria i una botiga que es diuen Stramb¨°tic? (Perec, la disparition era aix¨°.) Se suposa que ¨¦s una manera de dir: jo vaig contra les normes? De dir: les normes et treuen llibertat? Au, va.

En alemany la insurrecci¨® fa anys que es nota en l¡¯¨²s de les min¨²scules. En aquesta llengua tots els substantius s¡¯escriuen en maj¨²scules, per¨° seguint el mateix principi que la tifarada capil¡¤lar, s¨®n moltes les campanyes de publicitat que es passen aquesta norma pel cool. Fins i tot han comen?at a escriure en min¨²scula els noms de marques; aix¨ª, per exemple, ara hem d¡¯escriure ¡°thyssenkrupp¡± (el fenomen de l¡¯aglutinaci¨® gratu?ta tamb¨¦ va guanyant terreny, un s¨ªmptoma m¨¦s del tantsemenfotisme urtugr¨¤fic). En angl¨¨s hem vist esl¨°gans que escrivien min¨²scula despr¨¦s de punt. i tot aix¨° em fa pensar en una autora catalana que sempre escriu nom i cognom amb min¨²scula. Ho confesso: em sento vella. No li trobo cap gr¨¤cia. Em semblen truquets per a retardats cognitius o modernets amb el cap buit. Si la insurrecci¨® t¨¦ alguna mena de gr¨¤cia afegida, endavant, escriguem €uropa. Si no, qu¨¨ hi guanyem a banda de soroll?

El drama s¡¯est¨¤ estenent a les cartes dels restaurants. Aix¨° de la vurger com a abreviatura d¡¯hamburguesa vegana tampoc ho aguanto, per¨° encara passa: ¨¦s pura economia ling¨¹¨ªstica. Per¨° hi ha aquells que escriuen kroketes, imagino que amb la idea de comunicar que les seves s¨®n croquetes postmodernes, o jo qu¨¨ s¨¦. L¡¯altre dia vaig anar a Casa Almirall i em vaig petrificar davant de la pissarra on figuraven unes menges amb acc¨¦nts a t¨®tes les par¨¢ules, molts en s¨ªl¡¤labes at¨®nes. El tema afecta tamb¨¦ la puntuaci¨®: fa poc en una obra de teatre cap subt¨ªtol tenia punt final, amb la qual cosa el meu cervell obsolet entenia que la frase no s¡¯havia acabat. Les normes estableixen un marc perqu¨¨ entendre¡¯ns sigui m¨¦s f¨¤cil, i s¨ª, estic a favor¨ªssim que ens les saltem quan calgui o tingui sentit o serveixi per a alguna cosa m¨¦s que per fer-se notar.

Ara b¨¦, us he de dir que soc optimista. arribar¨¤ un Punt en qu¨¨ tantlifotr¨¤ com escribim - el nostre serbell estar¨¤ tan saturat dest¨ªmuls que ens volen provocar surpresa - haur¨¤ vist tantes varvarit¨¢ts - que ja nom¨¦s quedar¨¤ una manera de cridar la seva atensi¨®. Exacte: escriure-ho tot correctament. Aix¨° s¨ª que ser¨¤ una puta revoluci¨®.