Les belles coordenades de Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤

Tot i que a vegades ho hem desitjat molt fort, sense n¨²meros la nostra vida seria un nyap imprecisable (ja ho tenen, aix¨°, els nyaps). Els n¨²meros compten, ordenen, surten, no surten, comparen, codifiquen i tot d¡¯accions que em deixo per arribar a dir que s¨®n els que fan possible un llenguatge operatiu tant per a la vida quotidiana ¨Cencara que ens desquadri¨C com per al desenvolupament de la ci¨¨ncia i la t¨¨cnica ¨Ctamb¨¦ liter¨¤ria¨C. Despr¨¦s hi ha una altra mena de n¨²meros: els de les coincid¨¨ncies, els de la voluntat, la intencionalitat i els afectes, que tenen a veure amb l¡¯esperit de qui els busca, els troba i els conjura per inferir un sentit en aquest m¨®n que tant el necessita. Tot un art.

Fem n¨²meros d¡¯aquests. El 14 de desembre ¨¦s l¡¯aniversari de l¡¯incombustible Guillem Terribas, i de l¡¯editor Ernest Folch. Diuen que cada any triangulaven la data amb un altre aniversari, el del malaurat escriptor empordan¨¨s Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤. Aquest desembre, doncs, el primer factor n¡¯ha complert 72 (encara que per dins en t¨¦ 27), el segon n¡¯ha fet 51 (no s¨¦ si puc fer la mateixa analogia) i el tercer n¡¯hauria complert 60. ¡°Sempre serem tres ¡ªcomentava l¡¯editor¡ª independentment que siguem d¡¯aquest m¨®n o de l¡¯altre¡±. I aquest ¨¦s el relat de la constel¡¤laci¨®, l¡¯analogia dels nombres de tres persones que, sobretot, tindran un lloc destacat al seu mapa d¡¯assignacions. Que bonic ¨¦s coordenar-se!, Que diria Frank Capra, havent nascut matem¨¤tic...

Aprofitant el valor d¡¯aquesta triangulaci¨® (mem¨°ria-sentit-literatura) l¡¯Aula d¡¯Escriptura de Girona ha volgut recordar el seu cap d¡¯estudis amb un memorial. L¡¯han fet coincidir amb el seu seixant¨¨ aniversari, i ser¨¤ el primer de molts que vindran, cada any, pels volts del 14 del 12. El memorial Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤, lli?ons de narrativa contempor¨¤nia vol inaugurar una tradici¨® que compti amb acad¨¨mics i escriptors d¡¯arreu del m¨®n. N¡¯hi ha que poden ser les dues coses, com el professor de literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra, Miquel Berga, que en aquesta primera edici¨® va situar l¡¯obra de Pag¨¨s Jord¨¤ al costat de grans autors europeus i nord-americans com Hemingway, Carver i Tx¨¦khov, a la confer¨¨ncia ¡°Un gat i un enc¨¤rrec: Hemingway, Carver i el rastre de Tx¨¦khov¡±.

Vegeu els n¨²meros amb qu¨¨ comen?a la confer¨¨ncia: 44, 61, 49, 58. Expressions d¡¯una quantitat amb relaci¨® a una unitat: anys de vida. 44, 61, 49, 58: Els anys que van viure Tx¨¦khov, Hemingway, Carver i Pag¨¨s, respectivament. Tots escriptors prou joves que van sofrir morts prematures. Tots escriptors que considerem cl¨¤ssics. Tots deixant un rastre pels altres. I que ho van fer vivint menys, molt menys, del que compt¨¤vem. Per¨° tenim la perviv¨¨ncia liter¨¤ria (i, per tant, vital) dels quatre autors que Berga agermana a la seva bella, fonda, lli?¨®: ¡°La gran literatura ens consola i ens acompanya, ens exalta i ens commou, ens inspira i ens anima a viure¡±. Cal viure, que diria Tx¨¦khov. Fem-li cas. Seguim-li el rastre.