L¡¯efic¨¤cia de la naturalitat

El primer llibre d¡¯Antoni Carrasco (Santa Coloma de Farners, 1957), Saltimbanqui (2002), no permetia pronosticar tot el que ha anat venint despr¨¦s. A poc a poc i amb molta calma, d¡¯en?¨¤ que tretze anys m¨¦s tard va guanyar el premi Casero amb La segona lluna ¡ªtres relats sobre la malaltia, la mort i el dol, aparentment independents per¨° entrella?ats de tal manera que el seu abast s¡¯expandia amb l¡¯esplendor sobirana d¡¯una balada trista o un poema melanc¨°lic¡ª, el lector es va sentir de seguida sedu?t per una manera de fer literatura que defugia qualsevol contacte amb la par¨°dia, la ironia, la metaliteratura o els arravatats finals a la recerca c¨°mplice de la sorpresa: a l¡¯altra banda de la pirot¨¨cnia artificiosa i trivialment ret¨°rica, Antoni Carrasco escrivia com si no consider¨¦s la literatura una moda, sin¨® una causa que servia per registrar o investigar el mapa de les sempiternes emocions humanes, la claror i la fosca de l¡¯¨¤nima, les t¨¨nues marques que deixa impreses l¡¯experi¨¨ncia de cada dia. En el seu llibre seg¨¹ent, Recorda sempre aix¨° (2018), l¡¯autor no s¡¯apartava gens de la l¨ªnia acabada d¡¯encetar i, com si mentrestant hagu¨¦s apr¨¨s a modular encara m¨¦s b¨¦ la solidesa de la seva veu narrativa, el ritme d¡¯una prosa, natural i efica?, que en tot moment reclama el qualificatiu de ¡°cl¨¤ssica¡±, aconseguia que el lector se sent¨ªs fascinat per la poesia d¡¯il¡¤luminacions seques i enlluer?nadores amb qu¨¨ el protagonista i narrador explicava la relaci¨® amb els seus pares a trav¨¦s de set episodis que anaven des de la infantesa fins els ¨²ltims adeus.

Ara, amb els quatre relats que conformen La bandera de Brigadoon, el lector torna a sentir-se satisfet en comprovar que Antoni Carrasco ha depurat encara m¨¦s profundament l¡¯efic¨¤cia de la seva naturalitat narrativa: aquesta veu narradora, que no se sap si pertany o no al nom de l¡¯autor que apareix a la coberta, ja no convoca els moments inexplicables ocasionats per la mort, ni recorda eleg¨ªacament els instants de gl¨°ria quotidiana viscuts a la vora dels seus pares, sin¨® que el motiu que uneix els quatre textos ¨¦s l¡¯educaci¨® sentimental d¡¯alg¨² que va veient com neix i s¡¯evapora o es transforma l¡¯instint de l¡¯amor durant la conviv¨¨ncia en parella, com el sabor de la paternitat transfigura algun sentiment que s¡¯ignorava posseir; com ¨¦s cert, en la vida de les persones que creien estimar-se, el que diu la cita de Merc¨¨ Rodoreda que encap?ala el relat que dona t¨ªtol al llibre: ¡°Quan ens mirem no veiem com som: ens veiem com ¨¦rem¡±. Mentrestant, s¡¯intenta descriure com era la flama fuga? que va determinar el que va passar despr¨¦s a la vida dels protagonistes. I com que el lector d¡¯Antoni Carrasco, quan va llegint La bandera de Brigadoon ¡ªen el folklore escoc¨¨s, Brigadoon ¨¦s una id¨ªl¡¤lica i feli? aldea muntanyenca que es fa visible una sola vegada cada cent anys, ho recordaran els aficionats al cinema gr¨¤cies a l¡¯obra mestra hom¨°nima de Vicente Minnelli¡ª i va topant amb la col¡¤lecci¨® d¡¯amors fr¨¤gils, perduts o perdurablement in¨²tils que desfilen al llarg d¡¯aquestes p¨¤gines tan s¨¤vies, ¨¦s probable que recordi i emparenti la seva manera de fer amb la mestria de William Trevor, que feia dir a un personatge seu que ¡°l¡¯amor ¨¦s avari?ci¨®s quan passa privacions¡±. La gr¨¤cia de la literatura d¡¯Antoni Carrasco, per¨°, ¨¦s que, per m¨¦s que l¡¯experi¨¨ncia viscuda pel protagonista sigui dura com un cop de ma?a, per m¨¦s que alguna vegada el lector pensi que est¨¤ davant d¡¯un narrador a la vora d¡¯una soledat intolerable, a pesar que la injust¨ªcia i la crueltat que condimenten la hist¨°ria de la seva vida privada sembli que el col¡¤loqui en el l¨ªmit del suportable ¡ªles mis¨¨ries dom¨¨stiques sempre s¨®n min¨²scules, cruels i injustes¡ª, no hi ha mai lloc per a la queixa, per a la reacci¨® del sarcasme, per a cap acritud, com si, certament, el que anim¨¦s l¡¯autor fos convertir-se en el portaestendard de la p¨¤tria lluminosa i feli? de Brigadoon, no cada cent anys, sin¨® en el dia a dia de la relectura de les p¨¤gines dels seus llibres.

Amb La bandera de Brigadoon Antoni Carrasco va guanyar el premi de Narrativa Mediterr¨¤nia Pare Colom, convocat per l¡¯Ajuntament d¡¯Inca i Lleo?nard Muntaner Editor. Algun lector es podria preguntar, malvadament, qu¨¨ hauria passat si l¡¯obra hagu¨¦s pret¨¨s optar a algun premi m¨¦s fam¨®s i m¨¦s ben dotat econ¨°micament.

La bandera de Brigadoon?

Antoni Carrasco?
Lleonard Muntaner
120 p¨¤gines. 15 euros