Un any desplegant la Llei de la ci¨¨ncia per consolidar Catalunya com a pol de recerca europeu

Ara fa just un any, el 13 de gener de 2023, entrava en vigor la Llei de la ci¨¨ncia de Catalunya, aprovada poc abans per una ¨¤mplia majoria del Parlament de Catalunya. La nova norma concep el model catal¨¤ de recerca, desenvolupament i innovaci¨® (l¡¯R+D+I) com una eina per contribuir al benestar de les persones, la competitivitat de les empreses, l¡¯efic¨¤cia de les institucions p¨²bliques i la sostenibilitat. Una llei que posa especial ¨¨mfasi en el servei a la ciutadania donant resposta als grans desafiaments socials, fomentant la transfer¨¨ncia de coneixement i la divulgaci¨® cient¨ªfica i la recerca transparent i col¡¤laborativa.

La llei ha anat complint les seves etapes i desplegant-se a fi de refermar l¡¯aposta de pa¨ªs per una societat i economia basades en el coneixement generat a Catalunya i per consolidar el pa¨ªs com a pol de recerca referent del sud d¡¯Europa. Un gran repte que tamb¨¦ buscar millorar el finan?ament p¨²blic i privat de la recerca i afavorir el mecenatge cient¨ªfic. ¡°Amb la Llei de la ci¨¨ncia de Catalunya posicionem la recerca, el desenvolupament i la innovaci¨® com a prioritats pol¨ªtiques, socials i econ¨°miques del pa¨ªs¡±, va remarcar el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, quan la cambra catalana va donar el seu vistiplau a la nova norma.

Actualment, el sistema catal¨¤ d¡¯R+D+I ja es caracteritza per la seva excel¡¤l¨¨ncia, liderant per exemple la captaci¨® de fons competitius de recerca: els centres catalans representen la quarta instituci¨® europea en obtenci¨® de fons Horizon Europe de la CE i Catalunya amb l¡¯1,8% de la poblaci¨® de la UE ha obtingut el 3,3% d¡¯ajuts a la ci¨¨ncia del Consell Europeu de Recerca. Tamb¨¦ des del nostre sistema de coneixement es despleguen programes d¡¯¨¨xit d¡¯atracci¨® de talent cient¨ªfic com ICREA o els Doctorats Industrials, amb un gran efecte multiplicador en termes d¡¯ocupaci¨® i impacte cient¨ªfic.

Governan?a

En mat¨¨ria de governan?a, en el seu primer any de vida la llei ha avan?at amb la constituci¨® de dos dels seus ens claus. D¡¯una banda, el maig de 2023 es va constituir la Comissi¨® Interdepartamental de Recerca i Innovaci¨® (CIRI), que promou la coordinaci¨® interna de la Generalitat en el foment de la recerca i en defineix les l¨ªnies estrat¨¨giques de finan?ament p¨²blic. M¨¦s recentment, el passat 22 de desembre, es va constituir el Consell per a la Recerca i la Innovaci¨® a Catalunya (CORICAT), conformat per 14 personalitats rellevants de la recerca i la innovaci¨® i presidit pel Dr. Joan Massagu¨¦, que assessorar¨¤ el Govern en el disseny de les seves estrat¨¨gies.

A m¨¦s, el Govern ja ha designat els seus representants al Consell del Mecenatge en Recerca, Desenvolupament i Innovaci¨®, que entrar¨¤ en funcionament properament.

Estrat¨¨gies

En l¡¯¨¤mbit del full de ruta que dibuixa la Llei de ci¨¨ncia, el Govern ja ha presentat i aprovat dos dels quatre plans i estrat¨¨gies previstos a la normativa. A l¡¯estiu, es va aprovar el Pla estrat¨¨gic d¡¯innovaci¨® i transfer¨¨ncia del coneixement, que t¨¦ com a objectiu situar Catalunya entre les regions europees m¨¦s din¨¤miques en transfer¨¨ncia i innovaci¨®. El pla cerca afavorir la transformaci¨® de la recerca en accions en favor del progr¨¦s, la competitivitat i el benestar.

El passat 5 de desembre, es va aprovar el Pla estrat¨¨gic universitari en recerca i transfer¨¨ncia d¡¯excel¡¤l¨¨ncia, una iniciativa per enfortir la recerca a les universitats i fomentar la generaci¨® de coneixement d¡¯impacte i la transfer¨¨ncia

A tot aix¨° cal afegir, que ja estan elaborades i pendents d¡¯implementaci¨® les dues estrat¨¨gies restants. Per una banda, l¡¯Estrat¨¨gia catalana de ci¨¨ncia oberta, que facilitar¨¤ disposar la producci¨® cient¨ªfica i les dades de l¡¯activitat de recerca en repositoris amb acc¨¦s obert i de manera entenedora. I de l¡¯altra, l¡¯Estrat¨¨gia d¡¯igualtat de g¨¨nere en la ci¨¨ncia, que t¨¦ per objectiu promoure la paritat de dones i homes i incorporar la perspectiva de g¨¨nere en la producci¨® de coneixement.

Infraestructures

Les passes endavant de la Llei de la ci¨¨ncia tamb¨¦ s¡¯han de notar sobre el terreny, assentant l¡¯anomenat arc cient¨ªfic de recerca, una anella de centres, infraestructures i grans projectes de coneixement per optimitzar les capacitats de la ci¨¨ncia feta a Catalunya.

D¡¯entre aquests projectes, destaquen la posada en marxa del supercomputador Mare Nostrum 5 al Barcelona Supercomputing Center, l¡¯impuls a la construcci¨® del sincrotr¨® de quarta generaci¨® ALBA 2 de Cerdanyola del Vall¨¨s, la planta de preproducci¨® de semiconductors Innofab, tamb¨¦ a Cerdanyola del Vall¨¨s, o la fusi¨® i redimensionament de centres de recerca. Tamb¨¦ cal ressaltar l¡¯aven? en altres projectes estrat¨¨gics, com ara la Ciutadella del Coneixement (Barcelona) i dins d¡¯ella, l¡¯edifici BiomedBIST (conegut com a Mercat del Peix), el Centre de Ter¨¤pies Avan?ades i Emergents de Catalunya (CTAEC) o la Vall de la Qu¨¤ntica.