Italo Calvino, un pessimista obstinat

Tenia quasi dotze anys quan vaig llegir per primer cop un llibre d¡¯Italo Calvino. Aleshores estudiava a l¡¯Escola Italiana de Barcelona i El bar¨® rampant era lectura obligat¨°ria a sis¨¨. Tanc¨¤vem el 2023 celebrant-lo arran del centenari del seu naixement i comen?o el 2024 recordant-lo, perqu¨¨ per a tots aquells que ens hem format en el sistema itali¨¤, Calvino ¨¦s una mica com el dinosaure de Monterroso, sempre ha estat all¨¤. S¨®n moltes les anota?cions que omplen les p¨¤gines del meu exemplar i em retornen a aquella primera lectura plena d¡¯entusiasme, per¨° tamb¨¦ d¡¯incomprensi¨®. Sobre manera, perqu¨¨ El bar¨® rampant no ¨¦s la novel¡¤la que ens expliquen a l¡¯escola: no ¨¦s un bildungsroman, no ¨¦s una novel¡¤la hist¨°rica ni tampoc una par¨°dia de les novel¡¤les hist¨°riques, i, tot i que en beu molt, no es pot definir com una novel¡¤la filos¨°fica, perqu¨¨ ja aqu¨ª trobem l¡¯empremta d¡¯un il¡¤lustrat que recela de la ra¨® i coneix els seus l¨ªmits. Cosimo, pertanyent d¡¯una fam¨ªlia noble del nord d¡¯It¨¤lia, s¡¯al?a de taula per pujar a l¡¯arbre el 15 de juny de 1767. No en baixar¨¤ mai m¨¦s; envelleix entre les branques de l¡¯arbre, mantenint-se ferm en una decisi¨® darrere de la qual, diu el seu germ¨¤ petit i narrador de la novel¡¤la, hi ha alguna cosa de molt m¨¦s profunda que el rebuig pels cargols: Cosimo puja a l¡¯arbre perqu¨¨ rebutja el m¨®n que l¡¯envolta, com tamb¨¦ el rebutja el protagonista d¡¯El n¨²vol de smog, nouvelle de 1965 entorn de la contaminaci¨® de les ciutats i el canvi clim¨¤tic ¡ªCalvino parla de la desaparici¨® de les estacions, de violents ciclons i de per¨ªo?des de temperatures altes i anormals. El n¨²vol de smog acaba amb el protagonista intentant fugir del m¨®n que l¡¯envolta, de tot aquell n¨²vol de pols i brut¨ªcia, de tota aquella ¡°mis¨¨ria general¡±. De la mateixa manera que els cargols de Cosimo s¨®n una met¨¤fora de tota una manera de viure, el n¨²vol de smog al¡¤ludeix a una societat absolutament degradada, indiferent i abandonada als interessos econ¨°mics, que, maquiav¨¨l¡¤licament, ho justifiquen tot. Cal recordar que, pocs anys abans, Calvino retrat¨¤ a L¡¯especulaci¨® immobili¨¤ria la It¨¤lia de finals dels anys cinquanta ¡ª¡±¨¨poca de baixa marea moral¡±¡ª com una societat corrupta i corrompuda on sempre ¡°guanyen els pitjors¡±.

L¡¯obstinaci¨®, reconegu¨¦ Calvino, ¨¦s un dels temes d¡¯El bar¨® rampant i, en part, tamb¨¦ ho ¨¦s de les novel¡¤les seg¨¹ents, tot i que, progressivament, aquesta obstinaci¨® es va tenyint de cinisme. Com per a Amerigo Omega, protagonista de La giornata d¡¯uno scrutatore elettorale, per a Calvino ¡°adquirir experi¨¨ncia havia significat tornar-se una mica pessimista¡±. En realitat, aquest pessimisme sempre havia estat latent. Carlo Ossola parla del ¡°pathos de la dist¨¤ncia¡± de Calvino al¡¤ludint al lloc apartat ¡ªcom l¡¯arbre de Cosimo¡ª des d¡¯on parla Calvino, que no vol donar lli?ons: renega de la literatura did¨¤ctica i propagand¨ªstica; no li interessa la literatura de den¨²ncia, cosa que demostra ja en la seva primera novel¡¤la La sendera dels nius d¡¯aranya.

L¡¯inter¨¨s per la dimensi¨® fant¨¤stica, com a ¡®El cavaller inexistent¡¯, est¨¤ lligat a la desconfian?a de Calvino envers la ra¨®

Publicada el 1947, s¡¯inscriu aparentment dins del neorealisme amb la recreaci¨® de la lluita partisana com a experi¨¨ncia individual i col¡¤lectiva, per¨° la seva recreaci¨® no t¨¦ el car¨¤cter de celebraci¨® i, fins i tot, hagiogr¨¤fic que trobem en altres obres de l¡¯¨¨poca. El grup resistent que protagonitza la novel¡¤la est¨¤ format per subjectes marginats, desbaratats, murris. No hi ha herois, en aquesta primera novel¡¤la, i tampoc els trobem als relats de L¡¯¨²ltim ¨¦s el corb (Comanegra). Com escriv¨ª en aquestes mateixes p¨¤gines Cesca Castellv¨ª, aquests relats radiografien ¡°la mis¨¨ria d¡¯un bon feix de figures filles del context¡±. La mirada ing¨¨nua, a vegades, incr¨¨dula i fantasiosa d¡¯en Pim, el protagonista de La sendera dels nius d¡¯aranya, permet a Calvino establir aquella dist¨¤ncia amb el m¨®n narrat que defineix la seva literatura. Aquest estranyament s¡¯accentua per l¡¯aparici¨® d¡¯elements fant¨¤stics: si aqu¨ª la dimensi¨® fant¨¤stica ¨¦s una insinuaci¨®, als relats de L¡¯¨²ltim ¨¦s el corb, assenyala Castellv¨ª, ¡°hi fulguren alguns elements de realisme m¨¤gic, fabulosos, visionaris¡±.

Va ser l¡¯escriptor Elio Vittorini qui, a la d¨¨cada dels cinquanta, va conv¨¨ncer Calvino d¡¯explotar l¡¯element fant¨¤stic, i aix¨ª ho far¨¤ en obres com El vescomte migpartit o El cavaller inexistent. Aquesta exploraci¨®, per¨°, no es pot circumscriure a una simple indagaci¨® formal. L¡¯inter¨¨s per la dimensi¨® fant¨¤stica est¨¤ lligat a la desconfian?a de Calvino envers la ra¨®: l¡¯element fant¨¤stic i el llenguatge cient¨ªfic ¡ªpensem en Totes les cosmic¨°miques¡ª s¨®n intents per comprendre un m¨®n que la ra¨® il¡¤lustrada no pot explicar. Molt aviat, per¨°, la confian?a en el poten?cial de la ci¨¨ncia i el seu llenguatge per anomenar aquelles parts de la rea?litat que les paraules assumides, gastades i institucionalitzades deixaven fora tamb¨¦ comen?a a defallir.

¡®Les ciutats invisibles¡¯ ¨¦s la constataci¨® de la impossibilitat d¡¯aprehendre la realitat, tot queda indefinit, inconcret

Les ciutats invisibles o Si una nit d¡¯hivern un viatger beuen de la relaci¨® de Calvino amb l¡¯Oulipo, per¨° tamb¨¦ s¨®n expressi¨® d¡¯aquell defallir de la confian?a i d¡¯un pessimisme cada cop m¨¦s gran, tot i que sempre amagat darrere de la fantasia, de l¡¯humor, del joc. En efecte, Si una nit d¡¯hivern un viatger ¨¦s una novel¡¤la sobre la recerca d¡¯un llibre convertit en met¨¤fora, tant d¡¯una experi¨¨ncia lectora total, sense prejudicis i lliure de condicionants, com tamb¨¦ d¡¯una literatura en estat pur, una literatura l¨²dica, experimental i absolutament lliure. Aix¨ª mateix, Les ciutats invisibles ¨¦s la constataci¨® de la impossibilitat d¡¯aprehendre la rea?litat: la ciutat, l¡¯entorn, la realitat... tot queda indefinit, inconcret, invisible. En aquest sentit, ¨¦s un llibre sobre la incertesa, com tamb¨¦ ho ¨¦s Palomar, l¡¯¨²ltima novel¡¤la de Calvino. Des de l¡¯observatori de Monte Palomar, el protagonista observa els petits fets quotidians ¡°des d¡¯una perspectiva c¨°smica¡±, per¨° la seva observaci¨® ¨¦s sempre parcial, insatisfact¨°ria. Calvino defineix Palomar com la hist¨°ria d¡¯un home que va a la recerca de la saviesa, per¨° la seva recerca no conclou.

El pessimisme i la desconfian?a es tornen expl¨ªcits a l¡¯¨²ltim Calvino, que no conserva, per¨°, el car¨¤cter obstinat de Cosimo. La seva obstinaci¨® es reflecteix en l¡¯escriptura: continua escrivint, perqu¨¨, com el protagonista de Palomar, vol seguir en aquesta recerca, tot intuint que est¨¤ destinada a no concloure¡¯s. Ir¨°nicament, Calvino no va poder acabar el seu ¨²ltim llibre: el car¨¤cter inconcl¨²s de Lli?ons americanes encapsula involunt¨¤riament l¡¯obra i la figura de Calvino: un pessimista obstinat per al qual l¡¯esgotament del sentit ¨¦s la derrota de la literatura, per¨° de l¡¯home que es dona per ven?ut.