La tiktokitzaci¨® de la hist¨°ria

¡°Tinc una obsessi¨® malaltissa¡±, deia la influ¨¨ncer i comunicadora Juliana Canet en un dels seus v¨ªdeos, emfasitzant molt les esses, ¡°no puc desenganxar-me de Maria Antonieta¡±. La frase ha anat a parar a la faixa de la segona edici¨® de la traducci¨® ¡ªa c¨¤rrec de Ramon Farr¨¦s¡ª que La Segona Perif¨¨ria ha publicat del t¨ªtol de Stefan Zweig. Des que va arribar a les llibre?ries a l¡¯octubre, es mant¨¦ entre els cinc m¨¦s venuts de no-ficci¨®, un fet bastant curi¨®s perqu¨¨ s¨®n gaireb¨¦ sis-centes p¨¤gines (amb un cos de lletra bastant petit) d¡¯un g¨¨nere tan poc comer?cial com ¨¦s la biografia hist¨°rica. Miquel Adam, l¡¯editor de La Segona Perif¨¨ria, atribueix l¡¯¨¨xit a l¡¯entusiasme de Canet. El sistema editorial catal¨¤ ¨¦s prou petit i ella prou influent entre els joves perqu¨¨ l¡¯an¨¤lisi sigui plausible. Per¨° no pot deixar de sorprendre que Canet i els seus seguidors es mostrin tan interessats per la hist¨°ria francesa del segle XVIII. I no s¨®n els ¨²nics: la publicaci¨® ha coincidit amb l¡¯arribada al cinema de Napole¨®, la superproducci¨® de Rid?ley Scott, que comen?a tot just amb l¡¯escena de l¡¯execuci¨® de la protagonista de Zweig ¡ªque, malgrat el que vulgui dir la pel¡¤l¨ªcula, Napole¨® no va presenciar¡ª i que dona per descomptada la fascinaci¨® pel personatge. En teoria, acostar-nos a l¡¯un i l¡¯altra ens hauria de fer contemplar la lluita entre llibertat i dest¨ª amb m¨¦s humilitat i sentit. Per¨° les disciplines de les humanitats es difuminen, a les facultats els historiadors minven cada any, i semblava que l¡¯inter¨¨s per la hist¨°ria havia passat de moda.

Diu Antoni Mart¨ª Monterde, admirador i cr¨ªtic de Zweig, que cada vegada que vivim un temps de crisi ens llancem a llegir-lo. Considera que el seu ¨¨xit editorial dep¨¨n de la nost¨¤lgia d¡¯una Europa de valors s¨°lids, i busquem en els seus llibres una reconstrucci¨® est¨¨tica de moments millors. L¡¯esdevenir tr¨¤gic d¡¯un personatge tan mediocre i sumptu¨®s com Maria Antonieta permet reconciliar-se amb els no tan tr¨¤gics ni sumptuosos temps d¡¯avui. Influenciat per Freud, a Zweig li agradava fixar-se en les ments i els llits d¡¯aquells que biografiava: ¡°Molts fets que van tenir repercussi¨® en la hist¨°ria mundial, m¨¦s dels que estem disposats a admetre, van ini?ciar-se en alcoves darrere els baldaquins dels llits reials¡±, escriu a la introducci¨®, ¡°per¨° probablement en cap altre cas no trobem una successi¨® l¨°gica tan clara entre un motiu privad¨ªssim i un efecte pol¨ªtic i hist¨°ric com en aquesta tragicom¨¨dia ¨ªntima¡±. Resulta que Llu¨ªs XVI necessitava una operaci¨® de fimosi i aix¨° impedia a la parella procrear.

Si fem servir Juliana Canet com a term¨°metre, ¨¦s aquesta aproximaci¨® psicol¨°gica el que ha fet que els lectors d¡¯avui connectin amb el personatge i la biografia. Ella diu que li interessen especialment els gestos compensatoris que, amb la masculinitat q¨¹estionada, feia un Llu¨ªs XVI subm¨ªs: ¡°El seu capteniment hum¨¤ mostra amb una claredat gaireb¨¦ cl¨ªnica totes les caracter¨ªstiques t¨ªpiques d¡¯un complex d¡¯inferioritat basat en la feblesa viril¡±, escriu Zweig. La vergonya el va dur a consentir Maria Antonieta, i d¡¯aqu¨ª la mala fama de la m¨¦s capritxosa i ing¨¨nua de la cort imperial. Canet ho compara amb una de les trames de la s¨¨rie Sex in the city, en la qual el marit de Charlotte compensa econ¨°micament la seva inhabilitat al llit. Aquesta associaci¨® ¨¦s un exercici d¡¯anacronia estrag¨¨gica, que ¨¦s el que fem quan despullem un fenomen o un personatge del seu context per quedar-nos amb el que ens interessa que ens digui avui.

El primer cop que vaig sentir el concepte va ser al p¨°dcast Las hijas de Felipe, on Carmen Urbita i Ana Garriga expliquen batalletes dels segles XVI i XVII amb un to divulgatiu gr¨¤cies a conceptes com ¡°rehistoritzaci¨® estrat¨¨gica¡± o ¡°ahistoricisme deliberat¡±, tots tradu?ts dels historiadors Nicholas R. Jones i Chad Leahy. La cl¨¤ssica distinci¨® entre els que es miren la hist¨°ria amb nost¨¤lgia o esperit revolucionari ara es tensa amb ironia: aix¨ª com per a Juliana Canet Maria Antonieta ¨¦s una bimbo ¡ªuna dona hiperfeminitzada¡ª, en aquest p¨°dcast la Compayia de Jes¨²s ¨¦s presentada com el Media?set de la Contrareforma amb l¡¯objectiu, diu el lema, de demostrar que ¡°qualsevol cosa que t¡¯estigui passant a tu ara ja li va passar a alg¨² durant els segles XVI i XVII¡±.

Sembla que, efectivament, hi ha bastanta gent vivint perip¨¨cies barroques. Las hijas de Felipe, actualment a Podium, va comen?ar com un projecte entre dues amigues que es gravaven durant el confinament, per¨° durant els darrers tres anys ha crescut for?a. Ara mateix escriuen un assaig titulat Sabidur¨ªa de convento: c¨®mo las monjas del siglo XVI pueden salvar tu vida del siglo XXI, que encara no s¡¯ha publicat ¡ªho far¨¤ Blackie Books¡ª i ja ha rebut m¨¦s de vint-i-cinc ofertes de traducci¨® des de vuit pa?sos. A la Fira de Frankfurt, que ¨¦s on se¡¯n van comercialitzar els drets, s¡¯hi referien com ¡°the nun book¡±. No crec que l¡¯Esgl¨¦sia hagu¨¦s previst aquesta confian?a en la salvaci¨® per part d¡¯oients de p¨°dcast del segle XXI, per¨° resulta que el barroc ¨¦s un escenari interessant on dipositar el caos i l¡¯abjecci¨® actuals. Diuen Urbita i Garriga, totes dues madrilenyes i doctorandes, que ¡°ara, com en aquella ¨¨poca, vivim una allau de coses i sentits, i una crisi perp¨¨tua que busca remeiar-se amb una fugida endavant a base d¡¯acumulaci¨®. Poques coses m¨¦s barroques que TikTok¡±. Ra¨¹l Garrigasait hi estaria d¡¯acord, perqu¨¨ quan diuen aix¨° no es refereixen tant a fets com a una actitud: la contradicci¨® i el vitalisme barrocs ens ressonen ara molt millor que la racionalitat cl¨¤ssica.

Com va evidenciar la Fira de Frankfurt, la clau s¨®n els convents: ¡°Fetitxitzem la clausura i reivindiquem el m¨®n conventual perqu¨¨ all¨¤ es va practicar una solidaritat femenina i es va exercir una autogesti¨® que avui nom¨¦s ens poden semblar aspiracionals¡±. Femina, un llibre pop d¡¯hist¨°ria de les dones a l¡¯edat mitjana, ¨¦s un ¨¨xit de vendes, i santa Teresa de Jes¨²s ¨¦s una icona en pel¡¤l¨ªcules i novel¡¤les. En un moviment pendular, l¡¯inter¨¨s per la vida conventual, fins ara redu?t a cercles acad¨¨mics marginals, es popularitza gr¨¤cies a les idees d¡¯erudici¨®, autonomia i col¡¤lectivitat femenines que hi van associades. Georgina Rabass¨® es va doctorar amb una tesi sobre l¡¯abadessa alemanya Hildegarda de Bingen, amb la recerca centrada en la recuperaci¨® del pensament de les fil¨°sofes des de l¡¯edat mitjana fins a la primera modernitat. Des del 2018 estudia Ju?liana Morell, humanista, barcelonina, la primera doctora de la hist¨°ria i una de les dues dones que estan representades al Paranimf de la Universitat de Barcelona ¡ªi que ara es pot con¨¨ixer en una exposici¨® que Rabass¨® ha comissa?riat al monestir de Pedralbes. Explica que va ser amb el feminisme de la difer¨¨ncia dels anys setanta que es van comen?ar a incloure dones en el c¨¤non de la filosofia medieval i que, per for?a, s¡¯havien d¡¯anar a buscar als monestirs. Paradoxalment, costa encabir Bingen i Morell als temaris d¡¯universitat, per¨° han anat a parar a cobertes de llibres i reculls de dones catalanes influents. Pregunto a Rabass¨® per l¡¯inter¨¨s que susciten aquestes figures ara: ¡°En la fonamentaci¨® de certes q¨¹estions d¡¯identitat, com per exemple la lluita trans, ¨¦s habitual el lema ¡®sempre hem estat aqu¨ª¡¯. La hist¨°ria ens dona arrelament, i posar-se a les espatlles de dones del passat permet mirar m¨¦s lluny i fugir del presentisme amb humilitat¡±.

Hi ha una difer¨¨ncia entre voler tornar al passat o b¨¦ passar-hi i assumir-lo per encarar el futur de la millor manera possible, i la tasca de recuperaci¨® de dones oblidades que fa gent com Rabass¨® cau en el segon grup. El feminisme, com els estudis postcolo?nials i totes les interpretacions a contrapel, han fet de la hist¨°ria una disciplina m¨¦s democr¨¤tica i m¨¦s seductora, per¨° tamb¨¦ m¨¦s mal¡¤leable, i la cultura pop se n¡¯aprofita perqu¨¨ les causes justes s¨®n un n¨ªnxol de mercat molt profit¨®s. El que abans eren una s¨¨rie de dades i interpretacions associades a un espai i un moment, ara s¨®n imaginaris que ens arriben en forma de contingut. Elon Musk, Jordan Peterson i companyia clamen a les xarxes socials que l¡¯art modern ens ha fet perdre la bellesa i majestuositat cl¨¤ssiques. I ¨¦s m¨¦s f¨¤cil imaginar com es vestia la gent a Anglaterra que a Catalunya al segle XIX, perqu¨¨ la cultura anglosaxona fa anys que ens bombardeja amb aquesta est¨¨tica. Blanca Pujals, editora de cl¨¤ssics victorians en catal¨¤ a Viena, explica que ¡°si b¨¦ s¡¯havia fet molt bona feina als anys noranta publicant en catal¨¤ literatura anglesa de reg¨¨ncia i victoriana, feia molt temps que aquests llibres eren ignorats a causa de cert esnobisme, es consideraven destinats a un sector residual de lectors. Durant la pand¨¨mia, l¡¯¨¨poca va ser tend¨¨ncia amb s¨¨ries i modes d¡¯internet, i gr¨¤cies a aix¨° molta gent es va sentir atreta per aquesta literatura¡±. Adaptacions de novel¡¤les de Jane Austen o s¨¨ries com Els Bridgerton (Netflix) juguen amb m¨¦s o menys respecte amb l¡¯ambient de les novel¡¤les que edita Pujals, com si es tract¨¦s d¡¯un m¨®n de fantasia tancat en si mateix. ¡°?s cert que han augmentat els clix¨¦s, per¨° hi ha un m¨²scul lector que s¡¯ha acostat a aquests autors gr¨¤cies a les tend¨¨ncies i despr¨¦s s¡¯hi ha mantingut¡±.

Quan el que hi ha al voltant nostre costa de definir, la hist¨°ria ¨¦s un refugi bonic i inexpugnable, al qual ens aboquem com si una forma de recordar estigu¨¦s sent oblidada. Sobre aix¨° tracta El refugi del temps, la novel¡¤la de Geor?gi Gospod¨ªnov que va guanyar l¡¯International Booker Prize ¡ªel mateix al qual aspirava Boulder d¡¯Eva Baltasar¡ª, i que al mar? Periscopi publicar¨¤ en catal¨¤. El protagonista inaugura una cl¨ªnica per a malalts d¡¯Alzheimer que reprodueix diferents d¨¨cades del segle XX amb l¡¯objectiu que els pacients puguin retornar a l¡¯ambient dels seus anys de plenitud. La idea ¨¦s tan seductora que de seguida es propaga arreu d¡¯Europa. Escriu l¡¯autor: ¡°Com m¨¦s oblida una societat, m¨¦s fabrica, ven i omple els n¨ªnxols desocupats amb succedanis de mem¨°ria¡±.