El senyor Darcy l¡¯espera al jard¨ª

Nietzsche deia que l¡¯home no busca la felicitat, que aix¨° nom¨¦s ho fan els anglesos. Encara li hauria fet m¨¦s r¨¤bia saber que la troben en un jard¨ª. Podria ser a les clapes de molsa d¡¯un jard¨ª rom¨¤ntic assilvestrat, als camins de grava d¡¯un jard¨ª neocl¨¤ssic amb ¨ªnfules, o a les espines del roser p¨¨rfid d¡¯un jard¨ª victori¨¤ recarregat: els temps canvien, per¨° els anglesos continuen endre?ant trossos de verd on la pau i la tranquil¡¤litat semblen indignantment plausibles. Per a Nietzsche, calia sospitar de la p¨¤tria de l¡¯utilitarisme i reivindicar el sentit tr¨¤gic de la vida: tots aquells economistes que parlen de satisfer prioritats racionals no han ent¨¨s res. Per¨° ¨¦s f¨¤cil imaginar-te Jane Austen oferint al fil¨°sof una tassa de te a l¡¯ombra d¡¯un til¡¤ler i citant-li un fragment d¡¯Emma: ¡°Verdor anglesa, cultura anglesa, confort angl¨¨s, sota un sol radiant, sense resultar opressiu¡±. Pensa-hi, estimat Friedrich.

I qui diu Jane Austen diu Charles Dickens, Emily Bront?, Virginia Woolf o Henry James. S¨®n alguns dels noms que es troben a les p¨¤gines de Roses i lliris, una antologia molt agradable a c¨¤rrec de l¡¯escriptora i editora Emily McBride que recull fragments de prosa de la literatura anglesa en els quals es parla de jardins. Sembla un tema molt de n¨ªnxol, a priori. Per¨° hi ha alguna cosa m¨¦s: com explica Carlota Rubio al reportatge que obre el Quadern d¡¯aquesta setmana, ¨²ltimament es respira un cert desig d¡¯anar a buscar coses boniques abans del segle XX, on tot queda prou lluny per no fer mal. Quan llegeixes grans escriptors anglesos fent servir el jard¨ª per parlar de l¡¯¨¤nima humana, de conflictes de classe i de moral, et transportes a un univers de complicitats perdudes entre paraula i natura. Avui els joves omplim els nostres pisos de monsteres sense tenir ni idea que Rose is a rose is a rose is a rose. La tradici¨® jardinera s¡¯ha perdut i hem d¡¯anar al passat per saber qu¨¨ sentir davant d¡¯una pet¨²nia.

Hi ha algun fil conductor en aquesta selecci¨® de noms tan impressionant i ecl¨¨ctica? Costa de trobar-lo en el contingut, perqu¨¨ un jard¨ª ¨¦s un lloc de reconciliaci¨® per a Austen i una ferida oberta per a Lawrence, i un mateix autor pot fer anar els parterres per dir una cosa o la contr¨¤ria, nom¨¦s faltaria. Per¨° l¡¯acumulaci¨® de proses invoca la disposici¨® de prendre¡¯s seriosament la relaci¨® entre nosaltres i el que ens envolta. El pensament adolescent diu que la natura ¨¦s completa i que l¡¯home intenta trobar-hi el que ha perdut. Per¨° la maduresa ¨¦s adonar-se del que deia la poe?ta i novel¡¤lista Vita Sackville-West a In you garden, la seva columna setmanal a The Observer: ¡°La natura de vegades comet els errors m¨¦s espantosos, i els toca als nostres jardiners detectar-los i corregir-los¡±.

L¡¯hivern d¡¯un pa¨ªs mediterrani en plena sequera no ¨¦s el moment idoni per llegir sobre plantes i jardins anglesos. Per¨° el 2024 tornarem a intentar que no se¡¯ns mori el llimoner. No cal entregar-se al desig desesperat de salvaci¨® neorural per saber que hav¨ªem anat massa lluny fugint de les bardisses. En els escriptors anglesos hi trobem assajada la raonabil¨ªssima idea que potser no cal triar entre sotmetre la natura ni sotmetre¡¯ns-hi, que no cal aspirar a la plenitud si tens una mica de gr¨¤cia i gust. ?s el sol radiant sense resultar opressiu que deia Austen. Si la literatura i la jardineria participen d¡¯una mateixa aspiraci¨® d¡¯acomodar el que hi ha dins amb el que hi ha fora, trobar la frase adequada seria com que la buguenv¨ªl¡¤lea torn¨¦s a fer flors un any m¨¦s: un motiu concret de felicitat.

Roses i lliris?

Emily McBride?
Angle Editorial
208 p¨¤gines. 14 euros