Xita Rubert: ¡°Cada llengua t¡¯aporta un punt de vista, una ironia, una sonoritat que una altra llengua no t¨¦¡±

La llibreria +Bernat i el bar Vel¨®dromo s¨®n els llocs que m¨¦s freq¨¹enta quan ¨¦s a Barcelona, per¨° m¡¯ha citat al segon perqu¨¨ s¡¯hi sent m¨¦s c¨°moda per a una entrevista, reconeix somrient. I afegeix: ¡°Imagina¡¯t que em veu el Vila-Matas, que sempre ¨¦s all¨¤ ( a la +Bernat), em posaria nerviosa...¡±. Xita Rubert (Barcelona, 1996) somriu sovint, parla amb una calma m¨¦s pr¨°pia d¡¯una altra ¨¨poca, i se la veu tan conven?uda de fer el que l¡¯apassiona que quan arrenca a parlar li brollen soles les paraules en un catal¨¤ perfecte. Per¨° reconeix que dins del seu cap hi conviuen el catal¨¤, el gallec, el castell¨¤ i l¡¯angl¨¨s. Sense oblidar totes les hist¨°ries que amb el temps es convertiran en ficci¨®.

Pregunta. Sense ser buscat, just aquesta entrevista es publica quan fa un any que va morir el seu pare, que est¨¤ molt present en la seva obra.

Resposta. S¨ª, quina casualitat. Coincid¨¨ncies. Justament l¡¯¨²ltima columna l¡¯he escrit sobre aix¨°. Jo no soc supersticiosa, en general, per¨° hi ha coincid¨¨ncies i casualitats que semblen fetes a prop¨°sit.

P. Potser s¨®n casualitats, per¨° embelleixen una mica la vida o almenys el relat de la vida.

R. Els escriptors intentem que al comen?ament d¡¯un relat les coses semblin casuals i al final coincideixin. All¨° que es diu en angl¨¨s, el foreshadowing: vas deixant pistes i, al final del relat, el puzzle encaixa. Jo crec que aix¨° a la vida no ¨¦s real, per¨° la manera que tenim d¡¯explicar-nos la vida a vegades ¨¦s mitjan?ant un relat, i els escriptors ens dediquem a fer veure que les coses dispars i atzaroses que ens passen formen part d¡¯un tot.

P. Dona la sensaci¨® que la seva narrativa es fa les preguntes importants de la vida. I que ¨¦s a trav¨¦s de la ficci¨® que intenta, d¡¯alguna manera, descobrir o con¨¨ixer el m¨®n.

R. Per mi la ficci¨® sempre significa o implica pensament. Dic que soc escriptora de ficci¨®, per¨° tots sabem que quan estem llegint un poema, veient una obra de teatre, mirant un quadre, llegint una novel¡¤la o un conte, els punts ¨¤lgids no s¨®n ficci¨®. Aquells que diem, ostres, aix¨° ¨¦s cert, i jo no ho hauria pogut explicar aix¨ª de b¨¦. A mi el que m¡¯interessa, o el que m¡¯agrada, i potser ho has vist a Mis d¨ªas con los Kopp, ¨¦s fixar-me en les coses min¨²scules, gaireb¨¦ imperceptibles o invisibles. Una interacci¨® entre dues persones, que va molt m¨¦s enll¨¤ del llenguatge, i que no t¨¦ paraules pel mig. Al meu assaig de Per qu¨¨ pensar, el punt s¨®n dos objectes petits, un bol¨ªgraf, un tros de past¨ªs, i aix¨° ho sabem, que la literatura a vegades agafa objectes, agafa coses min¨²scules, per¨° pot entrar-hi all¨¤ tota una vida.

P. Per qu¨¨ pensar ¨¦s el t¨ªtol d¡¯aquest llibre col¡¤lectiu que vost¨¨ inaugura amb un text que sembla m¨¦s un relat o una cr¨°nica.

R. La col¡¤laboraci¨® va ser una proposta d¡¯escriure un assaig sobre per qu¨¨ pensar. I jo vaig dir, ostres, amb aquesta pregunta jo no puc treballar. No treballo amb aquest tipus de preguntes abstractes. Jo treballo des del concret, com l¡¯escriptor de ficci¨® o el dramaturg, des dels objectes, des dels personatges, des de les escenes, des del llenguatge. I per aix¨° he escrit una mena de conte o cr¨°nica autobiogr¨¤fica... que est¨¤ pensant sobre qu¨¨ ¨¦s la consci¨¨ncia, sobre quan neix la consci¨¨ncia en la inf¨¤ncia. Sobre la relaci¨® que aprens a establir amb els objectes i amb les persones. Aix¨° era el que m¡¯interessava, parlar d¡¯un tema m¨¦s psicol¨°gic que filos¨°fic, o no en el sentit abstracte de la paraula.

P. ?s possible no pensar?

R. ?s una mica condescendent, aix¨° de dir que la gent no pensa. La gent est¨¤ pensant tota l¡¯estona. El cap no para. El que ¨¦s interessant preguntar-se ¨¦s qu¨¨ ¨¦s exactament el pensament? ?s aquesta acceleraci¨® boja que vivim avui? O ¨¦s una cosa m¨¦s pausada, m¨¦s lenta, que t¨¦ a veure amb la inf¨¤ncia, amb com hem apr¨¨s a relacionar-nos? A vegades convidem la gent a pensar, per¨° amb unes eines, uns elements, que s¨®n feixucs. Per aix¨° jo dic que el pensament ha d¡¯estar dins la literatura. No pots, com en angl¨¨s es diu, spoon-feed, com als nens. No pots dir, mira, aix¨° ¨¦s pensar, o has de pensar d¡¯aquesta manera, o per qu¨¨ no penses? S¡¯ha de pensar en conjunt, acompanyar-se en les reflexions. I per molt que molts fil¨°sofs pensin que la literatura ¨¦s el contrari del pensament, tots pensem en forma d¡¯hist¨°ries, relats i fantasia.

P. La seva llengua materna ¨¦s el gallec, amb el seu pare parlava en catal¨¤. Ha debutat en literatura en castell¨¤, i en assaig en catal¨¤, per¨° tamb¨¦ t¨¦ una altra llengua habitual, que ¨¦s l¡¯angl¨¨s, en el m¨®n acad¨¨mic. Flueixen totes de manera natural?

R. S¨ª. Jo vaig cr¨¦ixer parlant gallec, catal¨¤ i castell¨¤ amb el meu germ¨¤. Les meves lleng¨¹es familiars, realment, s¨®n tres. Molt aviat apareix tamb¨¦ l¡¯angl¨¨s. Penso en una barreja d¡¯aquestes lleng¨¹es, i els esborranys dels meus textos s¨®n en una barreja d¡¯angl¨¨s i catal¨¤, despr¨¦s redacto en castell¨¤, per¨° hi ha conceptes o personatges que concebo en gallec. I aix¨° t¨¦ a veure amb que cada llengua t¡¯aporta un punt de vista, una ironia, una sonoritat, una m¨²sica, que una altra llengua no t¨¦, i es complementa, per mi.

P. Ha viscut en dos mons, el m¨®n m¨¦s rural, treballador, de Gal¨ªcia, de la fam¨ªlia materna, i el m¨®n m¨¦s burg¨¨s, de ciutat, de la fam¨ªlia paterna. L¡¯ha enriquit?

R. S¨ª, per¨° alhora no crec que sigui una cosa especial de mi. Crec que tots els escriptors que m¡¯interessen, o que em sembla que tenen alguna cosa a dir, poden percebre, veure m¨¦s enll¨¤ de les aparences, d¡¯un estatus quo, d¡¯una classe social, d¡¯all¨° que sembla que ¨¦s d¡¯una manera, per¨° quan marxes a l¡¯altra punta del pa¨ªs, s¨®n d¡¯una altra.

P. En quins escriptors pensa?

R. Molts. No s¨¦ si ha llegit res d¡¯Edith Wharton. ?s una escriptora que sembla que escriu sobre les classes altes novaiorqueses, per¨° ¨¦s capa? de ficar-se en les escletxes d¡¯aquest m¨®n, i de les mentides que s¡¯expliquen a si mateixes les persones per mantenir-se en unes convencions, en uns comportaments gregaris, que no tenen gaire sentit si els q¨¹estiones, quines viol¨¨ncies pateixes i qu¨¨ passa quan q¨¹estiones els comportaments d¡¯un grup. Tamb¨¦ m¡¯agrada molt Thomas Bernhard, que no l¡¯havia llegit fins fa relativament poc.

P. A Mis d¨ªas con los Kopp, la protagonista diu que li agrada la manera del seu pare d¡¯encapsular idees en versos, en lloc de en llargues i raonades explicacions. Li passa el mateix?

R. Per aix¨° escric ficci¨®, no? O per aix¨° em dedico m¨¦s a l¡¯art que no a expressar la meva opini¨® sobre els afers del m¨®n o de la vida, perqu¨¨, sovint, amb coses tan complexes i invisibles necessites un substitut, o un paral¡¤lel, o una escena, que no ¨¦s l¡¯escena que tu has viscut, sin¨® un escenari. All¨¤ tot t¨¦ el seu lloc i tu pots posar el focus on tu vols, pots posar pausa i poder... Aix¨° ens passa a tots, crec, per¨° no tots ho escrivim. Revivim la vida, o reimaginem la vida, per poder entendre-la. I un vers ¨¦s aix¨°. Un vers ¨¦s una reformulaci¨® d¡¯una intu?ci¨®.

P. D¡¯alguna manera ha fet aix¨° amb els contes, perqu¨¨ n¡¯escriu des de molt petita.

R. S¨ª, ¨¦s un misteri. No em sembla tan estrany escriure un diari, o voler-te explicar la teva vida, per¨° jo mai he escrit diaris, no m¡¯interessa gaire pensar sobre el que em passa. Ho faig, per¨° amb un retard de 10 anys, despr¨¦s que les coses passin, i amb una distorsi¨® ficcional, jo soc molt conscient de ser com un arquitecte o un dramaturg. Estic construint una altra cosa.

P. Arran de qu¨¨ escrivia els contes?

R. Crec que d¡¯un desencaix, d¡¯una cosa que trontolla en la realitat. Pot ser que vegis una persona al carrer, vivint al carrer, i tu tens casa, quina ¨¦s la vida d¡¯aquesta persona? Per¨° ets molt petita, ning¨² t¡¯ho explica. T¨¦ veure amb els tab¨²s, tamb¨¦. Abans parl¨¤vem dels nens i aquest assaig va enfocat al creixement. A totes aquestes coses que trontollen, que ning¨² m¡¯explica, que molt sovint s¨®n tristes, i ning¨² no en parla. Quan ets petit no tens capacitat de formular d¡¯aquesta manera, per¨° s¨®n coses que se¡¯t queden a dir, que surten amb 15 anys de retard. Per temps i capacitat ling¨¹¨ªstica.

P. I se sentia tamb¨¦ una mica desencaixada?

R. No. Jo sentia que el que feia, escriure contes i sovint guions de teatre per a les meves amigues, era normal. El joc i el voler crear mons dins del m¨®n o fora del m¨®n, s¨®n coses molt infantils. ?s estrany fer-ne una professi¨®, d¡¯aix¨°. No ¨¦s molt normal ser escriptor i s¨ª que hi ha un desencaix. Hi ha una inadaptaci¨®, en l¡¯adultesa tamb¨¦. Per¨° ¨¦s tota aquesta inadaptaci¨® el que et permet detectar les escletxes que tothom fa veure que no existeixen a la societat i a la vida ¨ªntima.

P. El desencaix i la inadaptaci¨®, que al final s¨®n temes d¡¯alguna manera una mica relacionats amb l¡¯infant, amb el boig, amb el vell...

R. S¨ª, s¨®n els temes que m¡¯interessen. Per¨° crec que s¨®n els temes de la literatura, tampoc crec que sigui alguna cosa especial meva. Els temes sempre tenen a veure amb alg¨², alguna cosa que surt de la convenci¨®.

P. Est¨¤ escrivint un altre llibre amb algun personatge dels Kopp?

R. No ho s¨¦, el que es mant¨¦ en tot el que escric ¨¦s la mirada, una mena de frase, a vegades molt cr¨ªptica. Jo estic treballant, estic escrivint, la veritat ¨¦s que no et puc dir qu¨¨ perqu¨¨ no ¨¦s concret.

El que m¨¦s m¡¯agrada ¨¦s tractar les coses serioses amb sentit de l¡¯humor, i tractar tot all¨° que sembla rid¨ªcul o que fa riure de manera seriosa

P. Em pensava que hi havia alguna cosa que es publicaria properament.

R. No, la veritat ¨¦s que estic treballant en ficci¨® i en no-ficci¨®, per mi ¨¦s important que el temps tamb¨¦ els treballi, els textos, que es cre? alguna cosa, deixar-la reposar, rellegir-la... no tinc gaire pressa. El que ¨¦s important ¨¦s que quan surti alguna cosa sigui com un edifici i, per tant, que no caigui. Que s¡¯obrin les cortines i que es tanquin. En aix¨° estem.

P. Enmig d¡¯un text profund, com el dels Kopp, tamb¨¦ hi ha punts d¡¯ironia i en alguns moments un es pregunta si tot plegat ¨¦s una broma.

R. Clar, clar, totalment. ?s que jo soc aix¨ª. El que m¨¦s m¡¯agrada ¨¦s riure. I el que m¨¦s m¡¯agrada ¨¦s fer veure que una cosa, o tractar les coses serioses, amb sentit de l¡¯humor, i tractar tot all¨° que sembla rid¨ªcul o que fa riure de manera seriosa.

P. Fa un doctorat a Princeton.

R. El meu doctorat ¨¦s de literatura comparada, i em va semblar la millor manera de tenir un programa per continuar llegint i tenir temps d¡¯escriure. El sentit del doctorat i tamb¨¦ de la vida universit¨¤ria ¨¦s que tens un context que et dona el temps per dedicar-te al teu ofici, i t¡¯acosta a gent que tamb¨¦ est¨¤ intentant escriure i pensar. Em refereixo a la gent que no es tanca a l¡¯acad¨¨mia. A mi m¡¯agradaria pensar que els escriptors podem tenir impacte (tot i que no m¡¯agrada la paraula), pres¨¨ncia en la societat, mitjan?ant la doc¨¨ncia i mitjan?ant la col¡¤laboraci¨® amb les generacions futures.

P. Ja no se sent generaci¨® futura?

R. S¨ª, per¨° tinc 27 anys, els alumnes que jo tinc en tenen 20 els sento bastant m¨¦s joves. M¡¯interessen molt m¨¦s la gent oberta, de qualsevol edat, que les persones enfilades a la torre de marfil.

¡°No ¨¦s molt normal ser escriptor. Jo crec que s¨ª que hi ha un desencaix¡±

P. Qu¨¨ ¨¦s m¨¦s f¨¤cil conviure amb una escriptora, com la seva mare, Luisa Castro, o amb un fil¨°sof com el seu pare, Xavier Rubert de Vent¨®s?

R. No ho s¨¦, els pares per mi mai havien sigut una escriptora o un fil¨°sof. Els pares no s¨®n un referent intel¡¤lectual sin¨® relacional o afectiu.

P. Quan descobreix l¡¯obra dels seus pares?

R. Quan era preadolescent, recordo vivament llegir la poesia de la meva mare. Va ser com descobrir-la d¡¯una altra manera. Poder-la estimar encara m¨¦s. ?s una meravella.

P. Sempre hi ha la cr¨ªtica als joves. No tenen consci¨¨ncia, no pensen, no s¡¯activen.

R. Aquest ¨¦s un discurs absurd, perqu¨¨ els joves s¨®n les persones m¨¦s conscienciades i el m¨®n ha canviat molt. Tenen, tenim consci¨¨ncia de moltes coses que la gent m¨¦s gran no, i el problema ve quan uns no sabem aprendre dels altres.

P. Deia abans que t¨¦ moltes ganes d¡¯anar-se fent gran, d¡¯anar prenent... Per¨° de fer-se vella tamb¨¦ en t¨¦ ganes?

R. No en puc dir res que tingui gaire sentit. Fins que no hi arribes... Per¨° potser es creen relats entre condescendents o relats de tot tipus, opinions o el voltant de la vellesa o de quan et fas gran, perqu¨¨ la gent no vol mirar aquestes realitats molt de prop, com la mort o les malalties. Aleshores es crea una mena de tab¨² i crec que ¨¦s important el contrari: mirar aquestes coses, no fugir-ne, ser-hi.