Contra els jesu?tes

Pierre Bayle, que era m¨¦s savi que piet¨®s, no va deixar d¡¯acceptar, al seu Dictionnaire critique, que Pascal (1623-1662) va ser ¡°un dels m¨¦s sublims Esperits de la Terra¡±: no li dedica un gran espai, per¨° aporta, com ¨¦s habitual en aquesta obra, una gran quantitat de documents, entre ells passatges de la biografia del ¡°fil¨°sof religi¨®s¡± escrita per una de les seves germanes, Gilberte. El lector quedar¨¤ una mica perplex si para esment a aquest relat, perqu¨¨ Pascal hi ¨¦s presentat com un Jesucrist rediviu. Potser no n¡¯hi havia per tant.

Aix¨° es deu, en part, al fet que els tres germans Pascal, un noi i dues noies, van sentir una enorme admiraci¨® per la doctrina de Janseni, i d¡¯altres, que es predicava i es practicava a la seu de l¡¯antic monestir cistercenc de Port-Royal, a prop de Par¨ªs, del qual una de les germanes va arribar a ser abadessa, i en qu¨¨ Pascal va passar tres setmanes, poques per¨° bastants perqu¨¨ deixessin en ell una empremta inesborrable. Havia fet una mica de vida mundana a la cort de Llu¨ªs XIV, per¨° va tenir una, o dues, nits ¡°de conversi¨®¡±, i despr¨¦s d¡¯aix¨° va decidir comportar-se a la vida com un ¨¨mul, tan insuperable com fos possible, del Natzar¨¨.

Despr¨¦s de les guerres de religi¨® a la Fran?a del segle XVI, a causa de la Guerra dels Trenta Anys i encara de la rebel¡¤li¨® antimon¨¤rquica de la Fronda ¡ªPascal creia que totes les monarquies emanen del poder div¨ª¡ª, aquest pa¨ªs i bona part del continent es van trobar, pel que fa als valors que cal posar en obra a la vida quotidiana, tamb¨¦ pel que fa als conceptes de gr¨¤cia, d¡¯acci¨® i de lliure albir ¡ªuna q¨¹esti¨® que ja havia enfrontat entre si Luter i Erasme¡ª, desorientats, submergits en una veritable crisi alhora filos¨°fica, religiosa i pol¨ªtica, i, en suma, en aquella crisi de consci¨¨ncia que va estudiar, amb p¨¨ssim estil literari, Paul Hazard a La Crise de la conscience ¨¦urop¨¦enne. Cap idea religio?sa, cap teoria relativa a D¨¦u, no va ser aliena a la vida dels ciutadans, creients o no, almenys d¡¯aquells que llegien i formaven part dels cenacles d¡¯opini¨® i de pensament.

Pascal, a causa de la seva enorme pietat, va trobar molt alli?onadora l¡¯experi¨¨ncia del convent de Port-Royal ¡ªla trobareu detalladament explicada en un llibre extens de Sainte-Beuve¡ª i, per contra, va trobar del tot equivocada la manera de raonar i d¡¯actuar dels jesu?tes. Voltaire els va despatxar, en diversos contextos, amb l¡¯expressi¨® ¡°Mangeons j¨¦suite!¡±, per¨° Pascal, que era certament un home de gran finesa espiritual, mogut per la cr¨ªtica que els jesu?tes havien vessat sobre les bones i solit¨¤ries ¨¤nimes reunides a Port-Royal ¡ªmai van passar d¡¯un centenar, la majoria laics¡ª, els va dedicar dinou cartes (l¡¯¨²ltima, parcial i p¨°stuma), dites en franc¨¨s Provinciales, que ara trobareu en catal¨¤, com esper¨¤vem d¡¯un gran estu?di¨®s de Pascal que nom¨¦s fa dos anys va oferir-nos una magn¨ªfica edici¨® dels Pensaments del mateix autor: Provincianes, traducci¨® i edici¨® a cura de Pere Llu¨ªs Font (Martorell, Adesiara, 2023). Si per un casual el lector va quedar desconcertat amb la lectura dels pensaments pascalians, ara es rescabalar¨¤ amb aquestes cartes ¡ªadre?ades a un home de prov¨ªncies, val a dir, al com¨², no als savis¡ª, perqu¨¨ palesen una de les m¨¦s grans capacitats d¡¯un autor franc¨¨s per elaborar una prosa n¨ªtida, clara, fins i tot ir¨°nica quan ¨¦s el cas, cosa que costa de trobar a les Pens¨¦es, metaf¨ªsiques, moralitzants i fragment¨¤ries.

Si hagu¨¦s viscut al segle IV, Pascal hauria estat possiblement un anacoreta com Antoni, per¨° havent viscut en un saeculum cada cop m¨¦s descregut, va rebutjar la vida misantr¨°pica de Port-Royal i va preferir manifestar la seva opini¨® en el debat entre agustinians i jesu?tes, entre jansenistes i molinistes. Va publicar aquestes cartes en forma de fascicles, soltes, i en veure que eren molt llegides per la societat culta de Par¨ªs i altres ciutats de Fran?a, en va fer una s¨¨rie: a l¡¯inici s¨®n en mena de di¨¤leg fictici, i a partir de la carta onze s¨®n una r¨¨plica, de vegades tan severa com sarc¨¤stica, de les idees i les accions seculars dels pares jesu?tes. La cort es va amo?nar, perqu¨¨ Port-Royal se¡¯ls emportava alguna de les grans testes del palau; per¨° Pascal devia ser tan bona persona ¡ªabans de morir es va confessar cada dia, per si de cas, durant setmanes¡ª, que el llibre no va entrar a l¡¯¨ªndex de llibres prohibits del Vatic¨¤ ¡ªper¨° s¨ª els pamflets dels seus detractors¡ª, i la sang no va arribar al riu: Pascal, endem¨¦s, va morir als trenta-nou anys, i no sabem qu¨¨ hauria passat si hagu¨¦s viscut molt m¨¦s. Sembla que volia escriure un llibre majest¨¤tic sobre l¡¯ateisme, per¨° la malaltia i el dolor no li ho van permetre.

Va ser un perfecte imitador de Crist, no n¡¯hi ha dubte, per¨° aix¨° ¨¦s una cosa que afecta nom¨¦s una persona ¡ªindirectament, tamb¨¦ els pobres que va soc¨®rrer¡ª; per¨° va ser, per damunt de tot, i aix¨° ¨¦s el que importa a la posteritat, un home de fabulosa intel¡¤lig¨¨ncia ¡ªva inventar la primera ¡°calculadora¡± que hi va haver al m¨®n, la ¡°pascalina¡±, per ajudar el seu pare en l¡¯art de cobrar impostos¡ª i un geni de la prosa francesa, cosa que ni Voltaire a les Lettres anglaises, ni Val¨¦ry als Cahiers, li van discutir mai. La prosa de Pere Llu¨ªs conserva aquell to.

Amb l¡¯edici¨® d¡¯aquest llibre de Pascal tenim ara en llengua catalana el bo i millor de la producci¨® no ¡°cient¨ªfica¡± d¡¯aquell gran home.