Tots els mallorquins contem el mateix

Fa unes setmanes, tot ressenyant Laura Gost a Cultura(s) de La Vanguardia, Juli¨¤ Guillamon deix¨¤ caure una dolentia que cert amic inconegut li estaria xiuxiuejant, sembla ser, des de fa temps: al parer d¡¯aquest lector d¡¯identitat protegida, totes les novel¡¤les mallorquines semblen la mateixa perqu¨¨ tots els autors s¡¯entesten a contar obsessivament les mateixes hist¨°ries sobre l¡¯impacte del turisme a la societat illenca. Aix¨ª, tot i que el text relativitz¨¦s a continuaci¨® l¡¯encert del comentari (les similituds, hi assenyalava Guillamon, responen a una ferida real compartida), l¡¯oportunitat de brega era ¨°bvia i tot d¡¯una l¡¯aprofit¨¤ Pere Antoni Pons, home de reflexos sensacionals en afers d¡¯aquesta casta. Publicada a ?ltima hora uns dies despr¨¦s, la seva r¨¨plica escarnia les mirades exotistes que ¡°certs catalans¡± projecten encara sobre Balears, motiu pel qual se¡¯ls escapen els matisos i variacions que cada veu narrativa aporta al relat col¡¤lectiu.

A mi, el comentari de Guillamon em va fer gr¨¤cia, en el benent¨¨s que li vaig atribuir un car¨¤cter juganer, esportiu i, en definitiva, irrellevant. Ara, pel que fa a la resposta, Pons tenia m¨¦s raons que un sant i les expos¨¤ amb la seva caracter¨ªstica intel¡¤lig¨¨ncia, sempre encesa i a punt per afuar-se. Sobretot, m¡¯agrad¨¤ el paral¡¤lelisme que hi feia entre el boom tur¨ªstic ent¨¨s com a mite refundador de Mallorca i els mites originaris de l¡¯Am¨¨rica del Nord (la frontera, el sud, l¡¯oest) o Llatinoam¨¨rica (arrels vs. colonialisme), apuntant que les tradi?cions narratives d¡¯ambd¨®s continents no s¡¯entenen sense ells. Doncs b¨¦, la societat mallorquina va experimentar a mitjans del segle passat un sacseig radical, in¨¨dit, amb conseq¨¹¨¨ncies d¡¯una vig¨¨ncia dif¨ªcil d¡¯esquivar per a la majoria d¡¯escriptors. I per qu¨¨ haurien d¡¯esquivar-les, en tot cas? Al cap i a la fi, anomenem ¡°imaginaci¨®¡± la recerca de formes in¨¨dites amagades sota realitats que voldrien passar per molt conegudes i massa contades. Per¨° mai res no est¨¤ contat.

A m¨¦s a m¨¦s, aqu¨ª passa una cosa delicada de dir: en tant que prove?dor de material literari, hem d¡¯admetre que el nostre trauma tur¨ªstic ¨¦s... ehem... ¨¦s... ¨¦s bon¨ªssim, punyeta!, un fest¨ª de possibilitats doloroses de tudar (au, ja ho he amollat). El dest¨ª ens ha situat al cor d¡¯una ind¨²stria que els darrers cinquanta anys ha estat la primera o la segona del m¨®n (i que podria ser una v¨ªctima dels cinquanta propers), ¨¦s a dir, en un observatori privilegiat de l¡¯¨¨poca. Seria absurd que els escriptors retiressin la vista d¡¯aquest batibull d¡¯energia capitalista, trag¨¨dia identit¨¤ria, impuls universal, daltabaix local... Per aix¨°, quan siguem Detroit a la fi, segur que alg¨² el seguir¨¤ escrivint.