¡®Hiperr¨¤bia¡¯, de Ferran Grau: La versemblan?a cruel

Des del primer moment, Ferran Grau (Lleida, 1982) no oculta l¡¯entusiasme admiratiu que sent per Anthony Burgess i La taronja mec¨¤nica, i a la nota que obre Hiperr¨¤bia hi afirma que ¡°en tots dos llibres hi ha una sinuosa indagaci¨® sobre el lliure albir, els l¨ªmits de la moral comuna, la manipulaci¨® de les consci¨¨ncies i la possibilitat de redimir-se¡±: potser s¨ª; com Burgess, que va crear per als seus protagonistes adolescents l¡¯argot nadsat, conven?ut que el llenguatge no existia tant per registrar la realitat com per alliberar la imaginaci¨®, Ferran Grau tamb¨¦ concedeix un argot propi, el xeno ¡ª¡°estrany¡± en grec¡ª, als seus personatges, uns nois desvagats que travessen a la deriva les nits de Barcelona com si la ciutat fos un parc d¡¯atraccions dissenyat per divertir-los i distreure¡¯ls; i com La taronja mec¨¤nica, que segons Burgess es va concebre a partir d¡¯un fet tan escabr¨®s com era la violaci¨® de la seva dona per un grup de desertors nord-americans a finals de la Segona Guerra Mundial ¡ªtot i que, quan Burgess es confessa, sovint s¡¯ha de posar en dubte la veracitat del que afirma¡ª, Hiperr¨¤bia tamb¨¦ es basa en uns fets reals: al districte de Sarri¨¤-Sant Gervasi, la matinada d¡¯un dia de desembre del 2005, tres adolescents de fam¨ªlia bona calen foc a una indigent que est¨¤ refugiada a l¡¯interior d¡¯un caixer autom¨¤tic. Contr¨¤riament a Burgess, per¨°, que dotava La taronja mec¨¤nica d¡¯un aire dist¨°pic i instal¡¤lava el lector en un futur boir¨®s, Ferran Grau opta per concloure que aquell futur ja ¨¦s un present inq¨¹estionable i que la paraula Hiperr¨¤bia ¨¦s una eina id¨°nia per batejar-lo. Kurt Cobain ho deia d¡¯una altra manera: ¡°La r¨¤bia ¨¦s l¡¯¨²nica cosa que em permet sentir-me net¡±.

Que Hiperr¨¤bia mostri en tot moment la voluntat d¡¯homenatjar la novel¡¤la d¡¯Anthony Burgess, com si en fos una reescriptura actualitzada, no representa cap h¨¤ndicap per a la lectura, entre altres raons perqu¨¨ la literatura i la seva hist¨°ria potser ¨¦s sempre una nota a peu de p¨¤gina dels llibres que assoleixen la categoria de cl¨¤ssics. M¨¦s important, per¨°, ¨¦s adonar-se des del principi que Ferran Grau ¨¦s un narrador segur, que no sol perdre el fil de les atrocitats ¡ªdram¨¤tiques i alhora dolorosament c¨°miques¡ª que est¨¤ explicant, i que aconsegueix l¡¯equilibri just entre l¡¯estil i la credibilitat, com si el seu objectiu preferent hagu¨¦s sigut construir un efica? i complex marc de versemblan?a cruel. Per aconseguir aquest efecte, compta amb la valuosa troballa de l¡¯argot amb qu¨¨ es comuniquen i pensen el m¨®n, entre la lucidesa i la ingenu?tat, els protagonistes d¡¯Hiperr¨¤bia, en Ludo, el narrador, en Xapa i l¡¯Uri, el seus ¡°doua manelics¡±, un llenguatge de nou encuny que s¡¯acaba integrant sense cap trava dins la flu?desa r¨ªtmica del text i en el qual, certament, el lector se submergeix i s¡¯hi acostuma ¡°com els ulls a la primera llum de l¡¯alba¡±. Per si de cas, per¨°, al final Ferran Grau hi incorpora un ¡°glossari xeno-catal¨¤¡±.

Ferran Grau novel¡¤la l¡¯experi¨¨ncia quotidiana i volunt¨¤ria de jugar arriscadament amb l¡¯extravag¨¤ncia com a ant¨ªdot per encarar-se i suportar el tedi nefast que els inocula una societat malalta. Les criatures d¡¯Hiperr¨¤bia no busquen cometre el crim perfecte, no els empara cap raonament d¡¯ordre intel¡¤lectual ¡ªno s¨®n Rask¨®lnikov¡ª, ni es deixen endur per cap afany de rebel¡¤li¨® moral: potser l¡¯¨²nica cosa que els uneix, sense que s¡¯ho formulin amb exactitud, ¨¦s una aversi¨® cap a les promeses que intueixen que els ofereix la maduresa i la inconsci¨¨ncia de la seva perversitat.

Hiperr¨¤bia?

Ferran Grau?
Angle Editorial
164 p¨¤gines. 17,50 euros