Qu¨¨ amaga l¡¯esc¨¤ndol ?vole?

Tornem-hi. Nova, maleducada, expedici¨® a les xarxes sobre la catalanitat d¡¯?vole i, de retruc, de TV3. El recull de 25 segons d¡¯unes declaracions de Jordi ?vole dins d¡¯una entrevista al Col¡¤lapse ha desfermat una pluja de cr¨ªtiques, la majoria insultants. A la xerrada, ?vole comenta que TV3 va passar per un proc¨¦s de tancament, de tenir un p¨²blic i no voler-ne m¨¦s. I ¨¦s Ricard Ustrell qui introdueix el concepte fat¨ªdic: ¡°hi ha qui et dir¨¤ que aix¨° passa perqu¨¨ ara s¡¯est¨¤ espanyolitzant¡±. I ?vole respon: ¡°per¨° quin problema hi ha en espanyolitzar-se, ?en quin pa¨ªs vivim?¡±. Els exegetes del tall ja tenen la prova que volien. Arran de l¡¯escalfament a les xarxes, ?vole penja la seva resposta ¨ªntegra d¡¯un minut i quinze segons. En aquesta part, ?vole aclareix que estaria d¡¯acord a dir que vivim a Catalunya i s¡¯explica. Ho ha dit en el sentit que seria bo que TV3 fes productes que es puguin veure a barris com Sant Idelfons i Bellvitge, ¡°a llocs on potser la penetraci¨® de TV3 havia estat m¨¦s gran en altres moments¡±. Per a ?vole, l¡¯audi¨¨ncia de TV3 ja ¨¦s molt gran anant a un determinat n¨ªnxol de mercat. I continua: ¡°jo crec que podria aspirar encara m¨¦s, potser perdent una mica d¡¯audi¨¨ncia de l¡¯altra banda. A mi m¡¯agradaria que una televisi¨® p¨²blica a Catalunya fos m¨¦s transversal. I crec que est¨¤ en un proc¨¦s de transversalitat¡±. Aquest mat¨ª, ?vole ha intervingut al programa Aqu¨ª Catalunya insistint en la mala fe manipuladora dels seus adversaris.

Pocs dels que critiquen ?vole ho fan estalviant-se els insults, irreprodu?bles. Perqu¨¨ en la deriva de la pol¨¨mica hi ha qui troba, fins i tot, una oportunitat per combatre contrincants que no hi eren. Per exemple, Francesc de Dalmases, diputat de Junts que havia estat el seu portaveu a la Comissi¨® de Control de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals i que ha practicat la intimidaci¨® a periodistes piula que ¡°m¨¦s enll¨¤ de la feblesa argumental, cal recon¨¨ixer l¡¯honestedat d¡¯?vole i de Colau: una Catalunya espanyolitzada, d¡¯una banda, i un pacte espanyolitzador, a llarg termini, amb tripartit de comuns, socialistes i ERC governant arreu, de l¡¯altra¡±.

?vole s¡¯equivoca en formular la seva reflexi¨®, que t¨¦ molta part de ra¨®, en l¡¯¨²s d¡¯un concepte incandescent i polis¨¨mic: ¡°espanyolitzar¡±. En la seva accepci¨® m¨¦s comuna vol dir descatalanitzar i no solament amb l¡¯encongiment de l¡¯idioma. Segur que no s¡¯ha d¡¯entendre aix¨ª el que va dir ?vole.

Estem parlant de la pres¨¨ncia del castell¨¤ a TV3? No es tracta d¡¯un debat nou. L¡¯any 2020, arran de l¡¯estrena de la s¨¨rie Drama, una coproducci¨® amb un 30% de castell¨¤, la consellera de Cultura d¡¯aleshores, Mari¨¤ngela Vilallonga -que com a firmant del manifest Koin¨¦ creu que Franco va utilitzar els immigrants castellanoparlants com a ¡°instrument involuntari de colonitzaci¨® ling¨¹¨ªstica¡±- va denunciar que a TV3 hi havia massa castell¨¤. La llei de la Corporaci¨® imposa a TV3 la missi¨® d¡¯oferir un servei p¨²blic en catal¨¤ i la promoci¨® de la seva cultura, per¨° tamb¨¦ ¡°a satisfer les necessitats democr¨¤tiques, socials i culturals dels ciutadans, a garantir un acc¨¦s universal a la informaci¨®, la cultura i l¡¯educaci¨®¡±.

La pres¨¨ncia de personatges, com a Merl¨ª o Com si fos ahir, que parlen castell¨¤ no molesta perqu¨¨ ¨¦s una mostra residual de l¡¯exist¨¨ncia a Catalunya del castell¨¤ i una inversemblan?a socioling¨¹¨ªstica. Tampoc provoca irritaci¨® l¡¯abund¨¤ncia de personatges que parlen castell¨¤ a Pol¨°nia perqu¨¨ acostumen a ser els dolents de la pel¡¤l¨ªcula. Per¨° es veu t¨°xic que s¡¯entrevisti un personatge que parla castell¨¤ i s¡¯arriba a preferir que es convidi una persona menys s¨¤via en la mat¨¨ria, per¨° que ho sigui en catal¨¤! Ser una televisi¨® en catal¨¤ ¨¦s un enc¨¤rrec fundacional, per¨° que en sigui la llengua vehicular no pot implicar l¡¯expulsi¨® del castell¨¤, ignorar la seva exist¨¨ncia ¨¦s ignorar una part de l¡¯audi¨¨ncia i perjudica la penetraci¨® de TV3, del catal¨¤. D¡¯igual manera, no resoldr¨ªem aquesta complexa equaci¨® si s¡¯accepta que a Sant Idelfons o Bellvitge el catal¨¤ pugui apar¨¨ixer per a una part del ve?nat com un component ali¨¨.

Per¨° el catal¨¤ en aquestes pol¨¨miques ¨¦s un escut dial¨¨ctic que amaga una visi¨® de pa¨ªs preocupant. No va ser un problema de llengua el que va provocar l¡¯any passat, una agra discussi¨® a les xarxes perqu¨¨ TV3 va fer un documental sobre els negocis dels negrers catalans. El problema de fons ¨¦s que malmetia un imaginari immaculat de la naci¨®. I com que la identitat es construeix, TV3 sembla tenir l¡¯obligaci¨® de presentar una Catalunya polida. I absorta en ella mateixa. Per exemple, les incomprensibles queixes perqu¨¨ els TN obrin amb una not¨ªcia de Madrid, que pot afectar molt directament els catalans, per¨° que es considera una tra?doria perqu¨¨ introdueix un referent espanyol. En l¡¯¨¨poca de Vicent Sanchis, TV3 va ignorar una Catalunya plural, real, inc¨°moda. La transversalitat no demana ¡°espanyolitzar¡± i no ¨¦s aquest l¡¯actual cam¨ª de TV3. Demana que l¡¯audi¨¨ncia -m¨²ltiple, diversa- trobi ocasions per recon¨¨ixer-se en els problemes de qu¨¨ parla. Tant en acudits com en reportatges.