Alba Cros i Nora Haddad: ¡°El lesbianisme no ¨¦s est¨¤tic¡±

Alba Cros (Palafrugell, Lleida, 33 anys) i Nora Haddad (Andorra, 33 anys) s¨®n dones, exparella, lesbianes i amigues, abans que res. Enguany a m¨¦s s¡¯han convertit en mares d¡¯Alteritats, el llargmetratge de no-ficci¨® que retrata les m¨²ltiples maneres de viure el lesbianisme i que compta amb dues nominacions als premis Gaud¨ª -en la categoria de millor documental i millor banda sonora original- i nou candidatures als Goya. Tamb¨¦ ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona de Cultura digital i audiovisual. El sofriment i autorebuig que produeix la dissid¨¨ncia sexual serveix de denominador com¨² per a aquest documental a trav¨¦s del qual les cineastes han volgut ¡°obrir finestres¡± per a mostrar les realitats que s¡¯amaguen darrere l¡¯etiqueta de lesbiana. ¡°El col¡¤lectiu LGTBIQ+ agrupa moltes sigles i vol¨ªem posar el focus en les lesbianes, crear un espai per mirar-nos a nosaltres mateixes. Descobrim que sota el concepte com¨² de cultura lesbiana s¡¯amaga una enorme diversitat¡±, assenyala Cros.

Pregunta. Kali, una de les protagonistes del documental, pateix el rebuig d¡¯alguns sectors del col¡¤lectiu per no ser una ¡°lesbiana pura¡±. La identitat l¨¨sbica ¨¦s ¨²nica i herm¨¨tica?

Resposta. Haddad (NH). Conceptes com ¡°gold lesbian¡±¨Dlesbiana que mai ha tingut relacions sexuals amb un home¨Dactuen com a judicis de valor que donen a entendre que una persona ¨¦s superior a una altra. Existeix una cultura l¨¨sbica per¨° el lesbianisme no t¨¦ una identitat vertical f¨¨rria, no ¨¦s est¨¤tic. Al documental parlem d¡¯identitats perqu¨¨ el col¡¤lectiu no es mantingui est¨¤tic, perqu¨¨ evolucioni adoptant cada vegada m¨¦s realitats.

P. ¡°Per a la gent, amb els cabells llargs soc heterosexual i quan el porto curt soc gai¡±, diu tamb¨¦ Kali. La relaci¨® de les lesbianes amb la feminitat ¨¦s un altre dels temes que tracta Alteritats.

R. Cros (AC). Si t¡¯agraden les dones, i saps que a elles els agraden els homes, tendeixes a anar en aquesta direcci¨®. En un sistema que t¡¯ensenya que el g¨¨nere nom¨¦s es pot expressar mitjan?ant el mascul¨ª i el femen¨ª, no tens cap altre espai per expressar-te. Gaireb¨¦ totes hem rebutjat el nostre costat femen¨ª i gran part del col¡¤lectiu es torna invisible per tenir aspecte d¡¯heteres. Per¨°, amb els anys, conforme et coneixes m¨¦s a tu mateixa i tot el que t¡¯envolta, pots viure una reconciliaci¨® molt bonica amb la feminitat.

P. Al documental, Mo ¡°juga amb el seu cos¡± per mantenir-se als llimbs, al l¨ªmit entre una cosa i l¡¯altra. Difuminar el g¨¨nere posa en perill la unitat del col¡¤lectiu l¨¨sbic?

R (NH). En absolut. Les persones que estiguin c¨°modes amb el binarisme continuaran en el col¡¤lectiu, i les que el transgredeixin ens aportaran i enriquiran. Si deixem que parli la por al desconegut, i pensem que incloure ¨¦s fer un pas enrere ens estem limitant. L¡¯exercici de reflexi¨® per comprendre altres assumpcions del g¨¨nere pot ser dif¨ªcil, per¨° persones com Mo obren el cam¨ª. El lesbianisme, com el feminisme, poden ser molt bons si incloem tothom i continuem avan?ant amb la mirada posada en el futur.

P. Com a cineastes ¡°es limiten¡± a exposar les diferents realitats, encara que algunes els siguin alienes i altres m¨¦s pr¨°ximes, com ¨¦s el cas del lesbianisme al medi rural.

R (AC). Soc d¡¯un poble de Lleida d¡¯uns mil habitants, vaig viure l¡¯adolesc¨¨ncia sent l¡¯¨²nica bollera, sense referents en els quals fixar-me i amb por de sortir de l¡¯armari pel qu¨¨ diran. Quan deixes d¡¯amagar-te (i ets tu mateixa), potser la ciutat et dona la benvinguda, per¨° al medi rural la reacci¨® pot ser diferent i vol¨ªem mostrar aquesta difer¨¨ncia. Aix¨ª i tot, quan organitz¨¤vem el visionat de la pel¡¤l¨ªcula als pobles venia molt¨ªssima gent a participar en els debats. La situaci¨® ha evolucionat molt des que jo era petita. Com diu Manoli en el documental, ¡°les generacions futures faran servir noves paraules per definir identitats que ara desconeixem¡±.

P. Manoli ¨¦s una dona trans, lesbiana, parella de Carla i, des de fa tres anys, s¨®n mares de la seva ¡°Cucafera¡±. Avui ¨¦s viable, la crian?a sense g¨¨nere com la que practiquen Manoli i Carla?

R (NH). Educar sense g¨¨nere dinamita encara m¨¦s les estructures socials, perqu¨¨ requereix replantejar-se tot el que hem apr¨¨s sobre la maternitat. Una forma no ¨¦s millor que una altra per¨° est¨¤ b¨¦ aprendre de la perspectiva de Manoli i Carla. El problema ¨¦s que ara mateix no existeix una estructura social o escolar que acompanyi aquesta educaci¨® en l¡¯¨¤mbit de la llar. Fins que no existeixi aquest suport, la criatura pot tenir problemes quan creixi.

R (AC). L¡¯alteritat genera moltes contradiccions entre els ideals i la pr¨¤ctica. El sistema est¨¤ ben lligat i ¨¦s herm¨¨tic perqu¨¨ no t¡¯escapis, i si aconsegueixes sortir t¡¯hi topes de cara. Per¨° qualsevol acci¨® obre el cam¨ª a altres persones i serveix perqu¨¨ no ens quedem estancats a la categoria on naixem. Sense aquests primers passos no haur¨ªem sortit de l¡¯armari.

P. Entre les persones que van obrir cam¨ª hi ha N¨²ria i Dolors, dones que no tan sols van ser pioneres en el lesbianisme de la Barcelona dels setanta, tamb¨¦ que van combregar amb la idea del feminisme separatista. La creaci¨® de comunitats no mixtes ¨¦s compatible amb la conviv¨¨ncia social?

R (AC). Jo visc en una bombolla no mixta, quan treballo em relaciono amb homes, per¨° al final les persones s¡¯ajunten segons les seves afinitats. Nosaltres hem patit l¡¯homof¨°bia i ¨¦s natural que fugim d¡¯aquesta opressi¨® i rebuig i que acabem formant el nostre petit m¨®n queer. I moltes vegades se¡¯ns critica per aix¨°, diuen que ens a?llem, per¨° quan un ambient est¨¤ format nom¨¦s per persones heterosexuals est¨¤ ben vist, i ning¨² es planteja per qu¨¨ no es relacionen amb gent LGTBI o si haurien de fer-ho.

P. Per qu¨¨ una persona cisg¨¨nere i heterosexual hauria de veure Alteritats?

R (NH). El documental obre molts melons, per¨° no dona les respostes. La nostra intenci¨® no ¨¦s que un home heterosexual el vegi i es replantegi la seva sexualitat o el seu g¨¨nere, sin¨® que conegui que existeixen moltes realitats paral¡¤leles a la seva. I si aquestes realitats li generen rebuig igualment ser¨¤ enriquidor perqu¨¨ generar¨¤ preguntes. La difer¨¨ncia costa i es pot percebre com una cosa molt llunyana, per¨° a Alteritats t¡¯adones que aquesta dist¨¤ncia ¨¦s fict¨ªcia, no narrem la situaci¨® d¡¯una comunitat londinenca sin¨® la de les teves ve?nes del barri.

P. Al final tot aquest ventall de realitats s¡¯uneixen formant un aquelarre.

R (AC). Fer aquesta pel¡¤l¨ªcula ha estat especialment interessant per a nosaltres perqu¨¨ ¨¦s un tema que ens afecta. ?s diferent de quan actues com a ¡°voyeur¡±, filmes situacions amb les quals no est¨¤s vinculada. Alteritats ens ha generat un espai d¡¯autocr¨ªtica, ens ha posat un mirall al davant. L¡¯aquelarre del final ens permet unir-nos totes per invocar les generacions passades, les presents i les futures.

R (NH). A m¨¦s, representa una abra?ada col¡¤lectiva, un espai de for?a amb el qual ens diem que estem juntes i vivim el mateix, encara que tinguem diferents maneres de practicar el lesbianisme.