La Mila de ¡®Creatura¡¯ i la de ¡®Solitud¡¯

A Solitud, Mila i Matias pugen sols i esbufegant per un cam¨ª costerut i treball¨®s, amb un farcell a l¡¯espatlla: van a viure a l¡¯ermita de Sant Pon?. De la terra baixa als cims de la terra alta. A Creatura, Mila i Marcel arriben, acompanyats pels pares de la Mila, carregats de caixes de mudan?a, i per carretera, a la casa familiar de l¡¯Empord¨¤, on hi ha el llit de l¡¯¨¤via. De la ciutat a un poble de costa: van a viure-hi junts, i assistim a la primera nit.

La Mila de Solitud s¡¯adona, ja de pujada, de la poca atracci¨® que li suscita el seu marit, ¡°estrafet i enfarcellat com un tarl¨¤¡±, amb una ¡°esquena, ampla i tova com un coix¨ª¡±. La Mila adulta de Creatura demana al Marcel d¡¯entrar dins seu, amb for?a, i el coit s¡¯interromp intempestivament pels ¡°?est¨¤s b¨¦?, ?qu¨¨ passa?¡±, una escena que es repetir¨¤ i els anir¨¤ separant. ¡°M¡¯has fet mal i jo tamb¨¦ t¡¯he fet mal, parem, parem, amor¡±. El Matias i el Marcel comparteixen impot¨¨ncia, incapacitat¡ªho confessa en Marcel, a mig cam¨ª de la ira provocada per la p¨¨rdua de la virilitat, incomprensiu, i oscil¡¤lant entre fredor i tendresa davant del sofriment de la Mila.

Les dues Miles adultes comparteixen solitud, i estroncament del desig per l¡¯home amb qui viuen. Negocien amb un desig ¨ªntim, despert i viu, insistent, per¨° maltractat, prohibit, i reprimit des de ben aviat. No es pot establir la difer¨¨ncia entre el que ve de la puresa i el que ve del maltractament, perqu¨¨ tot fa un. El que malda per n¨¨ixer i badar-se, i el que n¡¯ha resultat del contacte amb els pares i la por dels pares, amb les ¨¤vies, els tiets, i els amics dels pares, amb els petons i les car¨ªcies de les parelles de desconeguts a la platja davant de la seva mirada de nena abra?ada al cos de la mare, amb els amics¡ªnois i noies¡ªd¡¯adolesc¨¨ncia, amb l¡¯exposici¨® sexual ¨¤nonima d¡¯Internet, amb les enraonies i el judici, amb l¡¯?nima, amb totes les ?nimes que guaiten a cada cantonada, per servir-se del desig per fer el mal, el mal que potser m¨¦s dura, i m¨¦s destrueix. El personatge de la B¨¤rbara, interpretat per la mateixa Elena Mart¨ªn a Suc de s¨ªndria, un curt dirigit per Irene Moray, ja comen?ava a explorar les conseq¨¹¨¨ncies del mal de les ?nimes.

Les Miles adultes tamb¨¦ comparteixen el fet de ser l¡¯objecte de mirades i converses ¡°amb termes grollerament ponderatius¡±: ja sigui de part de la ¡°colla de capcalents¡± a la gatzara de Sant Pon? a Solitud, o del cambrer que registra els pits de la Mila en un restaurant davant del Marcel. Les escenes de festa de Creatura ressonen d¡¯una manera particular amb les de Solitud: embriaguesa, ¡°subst¨¤ncies mal pa?des¡±, ¡°contactes¡±, ex¨¨rcits de gent m¨¦s o menys desinhibida, i desbridada pels cims que envolten la capella, i desig mascul¨ª malavingut en festivals d¡¯estiu inici¨¤tics per a la Mila adolescent, o en festes improvisades en un bar de poble un cop acabada la jornada.

Elena Mart¨ªn ha aconseguit dir f¨ªlmicament amb una gran justesa i un atreviment remarcables com les experi¨¨ncies, vinguin d¡¯on vinguin i sobretot passin del sentit que passin, s¡¯imbriquen en un mateix pla, el del present, on es reinterpreten constantment, sovint fora de l¡¯abast de la consci¨¨ncia, per¨° tangibles en els actes i les reaccions. El passat ¨¦s de rabiosa actualitat en les vides de les Miles. El cos respon igual, no li cal fer mem¨°ria, perqu¨¨ el cos no oblida res. La Mila de Creatura t¨¦ la mateixa erupci¨® a la pell despr¨¦s de tenir relacions ¨ªntimes amb el Marcel que despr¨¦s de la descoberta dels genitals com a bot¨® del plaer en la infantesa. Davant de la mare, o davant del Marcel, la vergonya i la dificultat per mostrar les vermellors i el mal i les ganes d¡¯arrencar-se la pell ¨¦s la mateixa despr¨¦s de dir, excitada, el punyent i joi¨®s ¡°em bota la vulva¡± sobre el pare nu, que despr¨¦s de dir-li al Marcel ¡°fica-me-la, fica-me-la¡±. No ¨¦s fins que la Mila adulta parla amb la mare, que no lliga caps i intueix el que li passa a la Mila petita. La solitud cristal¡¤litza.

El pas d¡¯una inconsci¨¨ncia a una forma aguda de consci¨¨ncia sobre el desig i la sexualitat ¨¦s fruit d¡¯una immersi¨® en la ¡°vida enrere¡±, per dir-ho en paraules de V¨ªctor Catal¨¤. Les Miles transiten sensorialment d¡¯un estat a un altre, com si es tract¨¦s d¡¯una forma d¡¯anagn¨°risi brutal i imparable amb els propis cossos i estats mentals que han deixat de ser, sense deixar-los d¡¯arrossegar en el propi, en un pla molt menys secundari del que el cos adult en un moment determinat de la vida d¡¯una dona deixa veure.

No en va l¡¯escena final de Creatura sembla contenir la imatge dels turons del Montgr¨ª com ¡°la rega divisora de dos pits¡±: el cos nu de la Mila adulta es banya les ferides del desig malmenat en aig¨¹es empordaneses, sola, en un ¡°vertigin¨®s remoixell¡±, envoltada d¡¯un paisatge on, estiu rere estiu, hi ha fet la seva educaci¨® sexual, sempre irresolta. Les dues Miles, la de V¨ªctor Catal¨¤ i la d¡¯Elena Mart¨ªn, marxen abans de l¡¯alba d¡¯all¨¤ on el cos ha estat violentat, i, arribat aquest punt, no s¡¯explica res m¨¦s. Totes dues autores dediquen la darrera seq¨¹¨¨ncia a la Mila, i s¡¯hi apropen tant que, sense entrar-hi, un pot tenir la sensaci¨® de llegir-hi a dins, com si ¡°les filtracions de la solitud¡±, per un moment, s¡¯haguessin tornat transparents.