¡®Tot passa baix¡¯, de Teresa Pascual: Els l¨ªmits del llenguatge

Teresa Pascual (Gandia, 1952) ha rebut l¡¯¨²ltim premi Lletra d¡¯Or per aquest seu des¨¨ t¨ªtol de poesia, publicat el 2022; al cap de tres d¨¨cades llargues de creaci¨®, significa tamb¨¦ el reconeixement d¡¯una traject¨°ria, que inclou altres premis com el Senyoriu d¡¯Ausi¨¤s March 1987, el Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s el 1988 i el Cr¨ªtica Serra d¡¯Or de poesia el 2003. Un detall significatiu de la seva biografia ¨¦s que hauria volgut estudiar filologia, per¨° en no trobar aquesta carrera a la Universitat de Val¨¨ncia va optar per la de filosofia. La seva poesia, encara que lluny de cap debat filos¨°fic, ¨¦s en bona mesura poesia del pensament. Diu George Steiner que ¡°l¡¯objectiu de la poesia ¨¦s reinventar el llenguatge, fer-lo nou¡± i que ¡°la filosofia s¡¯esfor?a a fer que el llenguatge sigui rigorosament transparent, el vol depurar de tota ambig¨¹itat i confusi¨®¡±.

El llenguatge que fa servir Pas?cual prescindeix de noms propis, de refer¨¨ncies temporals, de circumst¨¤ncies hist¨°riques, per deixar pas a una veu, a vegades impersonal, a vegades en primera persona del plural, que constata la radical solitud de l¡¯individu, la insufici¨¨ncia del llenguatge i la impossibilitat de con¨¨ixer la realitat en qu¨¨ estem immersos i davant la qual no parem d¡¯interrogar-nos: ¡°Els l¨ªmits del llenguatge han ajornat el m¨®n¡±. En certa manera tota poesia entaula una lluita contra els l¨ªmits del llenguatge, per¨° aix¨° ¨¦s m¨¦s visible quan se situa en un terreny ple d¡¯interrogants. A difer¨¨ncia de llibres anteriors, en qu¨¨ el paisatge tenia un protagonisme secundari i les relacions humanes contribu?en a donar sentit a l¡¯exist¨¨ncia, ara assistim a un grau de despersonalitzaci¨® m¨¦s gran, fins al punt que elements naturals ¡ª¡±el cam¨ª d¡¯eucaliptus / que s¡¯allarga amb l¡¯oest¡±, ¡°el rosa descobert / de les ¨²ltimes llums¡±¡ª passen al primer pla i esdevenen sintagmes d¡¯un nou llenguatge cr¨ªptic, personal, que prova de donar sentit enmig del caos.

Una de les virtuts que t¨¦ Pascual ¨¦s fer els poemes a base de versos, al m¨¦s sovint de la mateixa mesura. En llibres anteriors predominaven els decas¨ª?labs; en aquest s¨®n freq¨¹ents els versos m¨¦s curts, sobretot hexas¨ª?labs, cosa que facilita un discurs menys expansiu i m¨¦s concentrat en la successi¨® d¡¯imatges. Amb aquesta m¨ªnima estructura formal i certs recursos ret¨°rics, sense els quals no es pot dir que existeixi el poema, aconsegueix convertir el que en principi ¨¦s una divagaci¨® de mal desxifrar en una pe?a plena de suggeriments que el lector est¨¤ convidat a fer-se seva; no sense esfor?, perqu¨¨ no se li dona tot fet. Aquest ¨¦s el h¨¤ndicap del llibre en conjunt, que acabada la lectura resta la sensaci¨® de no haver sabut o pogut desxifrar tot el que l¡¯autora ens ha volgut dir. El punt de partida sembla ser la consci¨¨ncia de la dualitat, entre la vida i la mort, entre el jo i els altres, entre el cos i l¡¯¨¤nima ¡ª¡±l¡¯¨¤nima es queixa / de no haver sigut carn¡±¡ª, i la impossibilitat de superar-la; i tamb¨¦ la consci¨¨ncia de la desorientaci¨®, de la p¨¨rdua de referents: ¡°Les empremtes del bosc / queden lluny de nosaltres; / no sap tornar ning¨²¡±. En aquesta situaci¨® d¡¯incertesa, en qu¨¨ hi ha molt de contemplaci¨® i un punt de temor, pren sentit el t¨ªtol: ¡°Hem acotat els bra?os, hem reclinat el cos, / hem copsat les raons del fons des de l¡¯altura¡±. La mirada pugna per elevar-se per¨° al capdavall s¡¯imposa la resignaci¨® que ¡°tot passa baix, / i tot es veu menut / i res no importa m¨¦s¡±.

Tot passa baix?

Teresa Pascual?
LaBreu Edicions
122 p¨¤gines. 14 euros