Cent anys?d¡¯hist¨°ries i casualitats a la r¨¤dio

Fer un homenatge als primers cent anys de vida de la r¨¤dio no ¨¦s un enc¨¤rrec senzill. Ho seria si aquest Quadern tingu¨¦s p¨¤gines infinites per repassar totes les veus que hi han passat (des de les primeres que feien R¨¤dio Teatre a les d¡¯ara que conversen en un p¨°dcast); o per enumerar tots els g¨¨neres i programes que han fet companyia narrant els esdeveniments hist¨°rics d¡¯aquest segle. Per¨° l¡¯espai ¨¦s finit i aix¨° requeria un exercici de reflexi¨® i mem¨°ria, que comen?a amb aquesta pregunta: ¡°Qu¨¨ ¨¦s la r¨¤dio?¡±. I la resposta per a alg¨² com jo, que l¡¯ha escoltat des de ben petit i n¡¯ha fet des de l¡¯adolesc¨¨ncia, es resumeix en una senzilla acci¨®: explicar hist¨°ries a gent que les vol escoltar. I de totes les que s¡¯han narrat des del 1924 (primer a l¡¯OM, despr¨¦s a la FM i ara a qualsevol reproductor), les que millor expliquen qu¨¨ ¨¦s la r¨¤dio s¨®n les m¨¦s petites, les que immortalitzen una casualitat. Curr¨ªculums llen?ats a la brossa que es transformen en una de les obres de teatre m¨¦s tradu??des arreu del m¨®n; una trucada que acaba convertint-se en un ¨¨xit cinematogr¨¤fic mundial; una esquela misteriosa que fa que s¡¯allargui la vida d¡¯un nom. S¨®n tres hist¨°ries que el programa El balc¨® de SER Catalunya ha volgut tornar a explicar a trav¨¦s d¡¯un micr¨°fon amb els seus protagonistes, i que s¡¯emetran el dilluns 12 de febrer a les set de la tarda.

Uns papers

¡°Sala de reunions d¡¯una empresa. Mobiliari de qualitat. Parquet. Parets folrades de fusta. Una taula de juntes amb vuit cadires. Sobre la taula, ampolles d¡¯aigua i quatre gots¡±. ?s l¡¯inici d¡¯una de les obres catalanes m¨¦s internacionals, El m¨¨tode Gr?nholm. Qualsevol apassionat del teatre ha vist aquells quatre aspirants participant en un proc¨¦s de selecci¨® per una empresa sueca fict¨ªcia. Per¨° el que pocs saben ¨¦s en qu¨¨ es va inspirar Jordi Galceran per escriure el text: ¡°L¡¯espurna va ser una not¨ªcia de la SER que explicava que s¡¯havien trobat unes sol¡¤licituds de feina on una persona de l¡¯empresa havia anat escrivint opinions vexat¨°ries sobre els candidats¡±.

Vint anys despr¨¦s, en Jordi s¡¯asseu amb l¡¯autora d¡¯aquella informaci¨®. Era l¡¯estiu del 2002 quan Nieves Goicoechea (actualment directora de Comunicaci¨® del Ministeri de l¡¯Interior) era cap de la secci¨® de pol¨ªtica i tribunals de la SER. ¡°Passava per un carrer proper a la Plaza Castilla de Madrid i em vaig adonar que, al costat d¡¯uns contenidors, hi havia unes bosses negres d¡¯on sobresortien molts papers. Vaig veure que eren curr¨ªculums amb les fotos grapades i totes les seves dades personals¡±.

En total, unes 250 sol¡¤licituds de feina per a la cadena supermercats S¨¢n?chez Romero (que encara opera avui) amb anotacions en retolador sobre cadascun dels candidats: ¡°No, per gitana i lletja¡±, ¡°caf¨¨ amb llet. Estranger i gordo¡± o ¡°estranger. Fa por, sembla un indi¡±. Goicoechea va tenir clar que all¨° era denunciable. Va agafar tots els papers que li cabien a les mans i va marxar a treballar en la not¨ªcia.

Molts mitjans van explicar la not¨ªcia i el ress¨° d¡¯aquella informaci¨® tamb¨¦ va arribar a Galceran, que va comen?ar a investigar sobre recursos humans i processos de selecci¨® (absurds, en molts casos): ¡°M¨¨todes suposadament infal¡¤libles que s¡¯intenten convertir en matem¨¤tiques quan, la majoria de vegades, tot es basa en la intu?ci¨®¡±.

Tot i que als tribunals el cas va acabar nom¨¦s amb una multa per a la cadena de supermercats, al teatre es van posar a debat els processos de selecci¨® de personal. El text es va estrenar un any despr¨¦s al Teatre Nacional de Catalunya i des de llavors s¡¯ha representat en 60 pa?sos diferents i fins i tot se n¡¯han fet pel¡¤l¨ªcules. ¡°El que costa m¨¦s per escriure una obra ¨¦s trobar una bona idea. Cal estar atent a una conversa, a una not¨ªcia...¡±, afirma Galceran, i coincideix amb la Nieves que la r¨¤dio i el tea?tre combinen molt b¨¦: ¡°?s el mitj¨¤ on la gent ¨¦s m¨¦s sincera i honesta, i aix¨° busquem al teatre, humanitat¡±.

Una trucada

¡°Mar¨ªa, de Barcelona. Bona tarda, ?Per qu¨¨ truca?¡±. Era desembre del 2007 i quedaven poques setmanes pel tercer aniversari del tsunami del sud-est asi¨¤?tic. Maria Bel¨®n, que encara s¡¯estava recuperant de les ferides que li va deixar aquella trag¨¨dia, decideix trucar a la SER quan sent que Gemma Nierga est¨¤ entrevistant una de les seves artistes preferides, Luz Casal. ¡°La teva m¨²sica em va ajudar a superar el dolor¡±, li agra?a en antena. El productor Ivan ?D¨ªez es va guardar el seu tel¨¨fon, perqu¨¨ el dia de Sant Esteve convidarien v¨ªctimes per recordar els fets. Bel¨®n va seure als estudis de la SER, explicant el que recordava: ¡°Est¨¤vem banyant-nos a la piscina i, de cop, veig que l¡¯horitz¨® havia desaparegut. El mar s¡¯havia convertit en un mur negre que venia cap a nosaltres mentre jo tenia a la m¨¤ La sombra del viento¡±.

Aquest ¨¦s el relat que despr¨¦s es convertiria en una de les escenes m¨¦s recordades de Lo imposible. Tamb¨¦ la casualitat va fer que Bel¨¦n Atienza (productora de J. Bayona) estigu¨¦s escoltant. Pocs dies despr¨¦s, i amb D¨ªez com a intermediari, Bel¨®n es reuneix amb el director i tot el seu equip en una teteria de Barcelona: ¡°Vaig parlar tres hores seguides i, de cop, m¡¯adono que estaven tots plorant. En J. em va trucar al cap de pocs minuts d¡¯haver marxat demanant-me, si us plau, poder fer la pel¡¤l¨ªcula¡±. Quatre anys despr¨¦s, s¡¯estrenava arreu del m¨®n. A Bel¨®n i D¨ªez els uneix una amistat. Ell ha deixat la r¨¤dio despr¨¦s d¡¯haver-hi treballat 25 anys. Bel¨®n continua escoltant-la, diu, perqu¨¨ ¨¦s el mitj¨¤ que li genera m¨¦s confian?a: ¡°M¡¯acompanya i em diverteix. Continua sent de veritat, no t¨¦ trampa¡±.

Una esquela

El 8 de febrer de 2018, el periodista Albert Om va llegir una doble esquela al diari que li va cridar molt l¡¯atenci¨®. Anunciava la mort d¡¯Emilio Mir¨® Paniello, un home desconegut que (en el text en castell¨¤) es definia amb una frase molt contundent: ¡°Ha dejado este mundo sin haber aportado nada de inter¨¦s¡±. En catal¨¤, en canvi, s¡¯hi especificava l¡¯edat (77 anys) i es matisava que havia mort ¡°sense haver modificat gaire el m¨®n que l¡¯envoltava¡±. Om estava al capdavant del programa Isl¨¤ndia de RAC1 i explica que, pel fet de ser de poble, sempre havia tingut debilitat per les esqueles. Li va cridar l¡¯atenci¨®, ho va dir en directe: ¡°?s curiosa la difer¨¨ncia; com si en catal¨¤ el seu pas per aquest m¨®n hagu¨¦s estat una mica m¨¦s fruct¨ªfer¡±.

Qui havia escrit l¡¯esquela? Per qu¨¨ aquestes difer¨¨ncies entre els dos idio?mes? S¨®n preguntes que Om va llan?ar a trav¨¦s del micr¨°fon i que va escoltar In¨¦s, la cosina del difunt. Va trucar a l¡¯emissora per aclarir (fora d¡¯antena) que tot era voluntat del difunt. ¡°Aix¨° va ser l¡¯empenta final¡±, explica Om, que va decidir anar a l¡¯enterrament i gravar des d¡¯all¨¤. A la cerim¨°nia hi havia una vintena de persones, cosins, algun excompany de feina i un home que havia sentit l¡¯esquela a la r¨¤dio i va pensar que ning¨² el voldria acomiadar.

Explica Jordi Paniello, cos¨ª del difunt, que era un enamorat de la r¨¤dio. Tamb¨¦ recorda una de les frases que m¨¦s repetia: ¡°Alg¨² no mor si es parla d¡¯ell¡±. Om creu que res ¨¦s fruit de la casualitat: ¡°Cada dia moren a Catalunya centenars de persones i, sis anys despr¨¦s, encara parlem de l¡¯Emilio¡±. Tot semblava fet perqu¨¨ la r¨¤dio s¡¯hi fix¨¦s.