Picasso fent de musa

?s molt curi¨®s veure alg¨² que va dedicar tantes pintures a les seves parelles fent, ell, de model. Alg¨² que gaireb¨¦ mai es va autoretratar tal com era en el moment de pintar-se, va servir de musa a una colla d¡¯artistes ¡ªhomes tots, ¨¦s evident¡ª, admiradors, dibuixants, algun hater de l¡¯¨¨poca... Una exposici¨® a la Fundaci¨® Palau, de Caldes d¡¯Estrac, Picasso a la retina. Retrats d¡¯artistes catalans, recull aquest gir de mirall. Inclosa dins del programa del cinquant¨¨ aniversari de la seva mort, gaireb¨¦ tot s¨®n retrats de Picasso, ja siguin en forma de fotografia, caricatura, dibuix, escultura o v¨ªdeo. S¨®n retrats fets per artistes catalans que hi van fer amistat, que el van admirar o que van estar sota el seu aixopluc. Tamb¨¦ n¡¯hi ha de sat¨ªrics, com les caricatures de Feliu Elias i Picarol, o en clau de rivalitat, com la tela que li va dedicar Dal¨ª.

El recorregut permet veure l¡¯evoluci¨® dels ullassos de Picasso, i con¨¨ixer un Picasso abans de Picasso, de la imatge ic¨°nica de l¡¯artista: els ulls clavats, com si no parpelleg¨¦s, l¡¯autopista a la calba, el posat ferm, de tors ample, exsudant vigor, dominant l¡¯escena i l¡¯objectiu. L¡¯objectiu fotogr¨¤fic i l¡¯objectiu art¨ªstic. Un documental que vaig veure fa mesos, Picasso sans l¨¦gende, de Manuelle Blanc, revelava la seva consci¨¨ncia del potencial de la figura p¨²blica: com Picasso va saber jugar amb els fils de la hist¨°ria per controlar l¡¯impacte de la imatge i del seu comprom¨ªs pol¨ªtic. Arran de la Guerra Civil, d¡¯una manera encara intu?tiva i amb dubtes, per¨° molt m¨¦s conscient a partir de la Segona Guerra Mundial.

Per tant, no ¨¦s tan extravagant que Picasso faci de musa, encara que la paraula ¨¦s possible que no fos del seu grat. Per¨° resulta interessant veure¡¯l quan els mecanismes m¨¦s calculats per propagar una determinada imatge encara no s¡¯han activat, quan encara ¨¦s jove, i els posats, ni que sigui en les representa?cions en carbonets, s¨®n m¨¦s espontanis, menys engavanyats. Aix¨° ¨¦s el Picasso de finals del segle XIX, quan arriba a Barcelona, i del primer ter? del segle XX, quan ja ¨¦s a Par¨ªs per¨° encara la fotografia no ha fet l¡¯esclat com a fixaci¨® de la icona. El retraten Joaquim Mir, Manuel Pallar¨¨s, Ramon Casas, Opisso (el que m¨¦s), Sebasti¨¤ Junyent... En algunes pintures surt esprimatxat i amb una cella a l¡¯Ancelotti manera. Apareix amb el tamb¨¦ pintor Isidre Nonell i l¡¯escriptor Juli Vallmitjana en un retrat en carbonet d¡¯Opisso del 1899, que sembla immortalitzar un trio de tarambanes, o amb el propietari d¡¯Els Quatre Gats, Pere Romeu. La joia de la corona ¨¦s un retrat que li fa Sebasti¨¤ Junyent a principis del segle XX. Picasso hi llueix barret bohemi i bigotet prim, uns ulls emmurriats i un lleuger somriure. La cella ancelottiana, atenuada. El seu quadre La vida, de l¡¯¨¨poca blava, fa de fons. ?s com intuir dins d¡¯una pintura totes les altres vides que cont¨¦ una sola vida.