¡®Macbeth¡¯: Negre sobre negre

Escriure sobre un espectacle que no funciona ¨¦s una feina delicada. Redactar una cr¨ªtica positiva sempre ¨¦s m¨¦s agra?t. Hi havia ganes de veure aquest Macbeth del Lliure, un dels grans espectacles de la temporada a Barcelona. La sensaci¨®, en les converses a cau d¡¯orella despr¨¦s de l¡¯estrena, ¨¦s que la cosa no acaba de rutllar. ¡°El talent¨®s Pau Carri¨®¡± (aix¨ª el descrivia l¡¯anunci radiof¨°nic de la temporada) va estrenar Elling fa un parell de setmanes. Segurament, assajar dos espectacles en un per¨ªode tan curt de temps ha acabat perjudicant un dels dos. M¨¦s concretament, Macbeth. Quan es disposa d¡¯un repartiment de catorze grans actors i no n¡¯hi ha cap que acabi de brillar, s¡¯ha de mirar cap a la direcci¨®. El desajust principal d¡¯aquesta proposta ¨¦s el to interpretatiu de l¡¯elenc: sembla que cadasc¨² jugui pel seu compte, els volums i les intensitats s¨®n variats i falta cohesi¨® general.

Comencem per la posada en escena. Pau Carri¨® ha volgut apostar-ho tot a un color: el negre. L¡¯espai esc¨¨nic de Sebasti¨¤ Brosa i el vestuari de S¨ªlvia Delagneau s¨®n foscos com la gola d¡¯un llop. Fins i tot la sang ¨¦s negra, en aquest Macbeth. No acabo d¡¯entendre qu¨¨ aporta a la proposta haver traslladat l¡¯acci¨® a la Primera Guerra Mundial, per¨° aix¨° ¨¦s un mal menor. La il¡¤luminaci¨® de Raimon Rius fa de la foscor la seva mat¨¨ria prima i ¨¦s, juntament amb els vestits de Delagneau, el que funciona m¨¦s en el terreny dramat¨²rgic. Crec que si l¡¯escenografia de Brosa hagu¨¦s apostat realment pel buit, el no-res negre i obscur, hauria resultat guanyadora. Combinar la buidor o les escenes davant del tel¨® negre amb elements figuratius com l¡¯arbre de les bruixes o el bosc de Birnam, que no dissimulen la seva ¨¤nima de cartr¨® pedra, despista m¨¦s que una altra cosa. Entenc el fet de convertir el castell dels Macbeth en un improvisat hospital de campanya, per¨° la interacci¨® gaireb¨¦ nul¡¤la dels personatges amb els llits el converteixen en un element prescindible, una simple decoraci¨® que puja i baixa en determinats passatges.

Passant als int¨¨rprets, la parella protagonista exemplifica el que trobo que ¨¦s el problema principal del muntatge. Ernest Villegas ¨¦s un Macbeth furibund, m¨¦s medieval que del segle XX, mentre que la Lady Macbeth de Laia Marull sembla que hagi arribat a l¡¯escenari en metro: m¨¦s contempor¨¤nia, impossible. Actors tan solvents com Pep Cruz, Marc Rodr¨ªguez o Pol L¨®pez queden for?a desdibuixats en aquesta proposta. Carles Mart¨ªnez, directament, sembla que interpreti sempre el mateix paper, tant se val en quina obra treballi. Las tres bruixes/monges d¡¯Alba Pujol, J¨²lia Truyol i Mar Ulldemolins no transmeten ni el misteri ni el terror que haurien d¡¯aportar, i l¡¯h¨¤bit acaba resultant risible. Pepo Blasco, amb quatre frases, surt vencedor. La foscor i la por que busca l¡¯obra acaben desembocant en tedi, perqu¨¨ potser el director no t¨¦ la resposta a la pregunta principal que tot muntatge s¡¯hauria de fer: Per qu¨¨, ara, aquest Macbeth?