Guillem Gisbert es llan?a sol al mar

Un migdia d¡¯aquest hivern que no ho ¨¦s, l¡¯ascensor enfila cap a la planta 44 de l¡¯Hotel Arts. La Royal Penthouse ¨¦s l¡¯habitaci¨® m¨¦s cara: un d¨²plex tipus suite amb el finestral mirant cap a la Torre Mapfre. 14.000 euros la nit. Ens l¡¯han deixada unes hores per fer una sessi¨® de fotografies a Guillem Gisbert. A l¡¯ascensor recordo el v¨ªdeo del final de l¡¯¨²ltim concert de Manel. El 5 de novembre de 2022 al Pazo de Cultura de Pontevedra. De fons sonava ¡®Banda de rock¡¯. Ha passat gaireb¨¦ un any i mig i avui es publica Balla la masurca! No s¨¦ si Gisbert deixar¨¤ de ser vist com el l¨ªder del grup m¨¦s important de la hist¨°ria del pop catal¨¤, per¨° la seva hist¨°ria va comen?ar abans i ara continua.

La relaci¨® de Gisbert amb la m¨²sica ve de lluny, comen?a als seients del darrere del cotxe del pare a finals del vuitanta. ¡°S¡¯hi barrejaven els Beatles amb Mecano, Serrat amb Juan Luis Guerra¡±. Despr¨¦s, d¡¯adolescent, estudiant al Costa i Llobera, el primer grup: Txapala. Ja amb Roger Padilla, l¡¯amic de sempre. Un col¡¤lega que era el vocalista d¡¯un altre grup escolar ¡ªi que ara ¨¦s el director del CIDOB¡ª els recorda actuant al parc del Putxet. Pregunto a Padilla quina mena de m¨²sica feien. ¡°Vam comen?ar amb l¡¯ska i va anar derivant cap a altres coses¡±. Despr¨¦s el temps del descobriment generacional de l¡¯indie, l¡¯¨¨poca del Gisbert estudiant de Periodisme a l¡¯Aut¨°noma. ?s el per¨ªode que recrea a ¡®Miracle a les Planes¡¯, una can?¨® complexa que ha situat al centre del nou disc i que ¨¦s un exemple de la seva ambici¨® art¨ªstica.

Durant els darrers mesos a Gisbert se li han solapat gestions que fins ara no havia fet mai. Ha tocat a l¡¯estudi amb m¨²sics d¡¯aqu¨ª que no coneixia i ha estat a Nova York comptant les poques hores que tenia per rematar can?ons amb professionals malalts de covid. Un dia estava expectant perqu¨¨ havia de rebre un missatge amb una m¨²sica interpretada per la Budapest Art Orchestra. ?s la que se sent a ¡®Miracle a les Planes¡¯ quan ja ha disparat el mon¨°leg que recorda les passejades pels jardins de l¡¯Aut¨°noma o els viatges als Ferrocarrils. Els versos de la can?¨® els acompanyen textures musicals de tota mena. Que si el sintetitzador, la guitarra, la bateria de Borja Barrueta o aquelles cordes de l¡¯orquestra de Budapest. Per¨° hi ha una altra capa que es detecta llegint la lletra i, com ho diria, que compta encara m¨¦s: In memoriam, de Gabriel Ferrater.

Com era tan evident i suggeridor als samplejos de Per la bona gent, com feia als concerts de la darrera gira citant sense dir-ho Mariana Enr¨ªquez o Mircea C?rt?rescu abans de cantar ¡®Jo competeixo¡¯, altre cop s¡¯aventura amb un exercici de di¨¤leg cultural. ?s un dels seus millors recursos creatius i, a la vegada, una aposta per homenatjar les tradicions a les quals va adscrivint les seves can?ons. Al principi van ser ¡®No t¡¯enyoro¡¯ o ¡®Common people¡¯. Ara un nou emmirallament: els versos de Ferrater. Aquell poema fundacional de la l¨ªrica catalana contempor¨¤nia ¨¦s una meditaci¨® sobre la vida feta des de la maduresa, prenent la viv¨¨ncia adolescent de la Guerra Civil com a argument a partir del qual se¡¯ns proposa una fonda reflexi¨® moral. En algun moment van proposar a Gisbert que musiqu¨¦s un poema de Ferrater. El va rellegir i va estudiar-ne la m¨¨trica llegint un article savi de Salvador Oliva. Em semblava que ho havia descartat, per¨° no.

¡®Miracle a les Planes¡¯ passa a la universitat on Ferrater va ser professor i Gisbert alumne, per¨° aix¨° ¨¦s circumstancial. El que compta ¨¦s com el m¨²sic ha interioritzat la lletra i l¡¯estil del poema de Ferrater per confegir una meditaci¨® paral¡¤lela. La seva no ¨¦s sobre l¡¯adolesc¨¨ncia, sin¨® sobre l¡¯entrada desconcertada a la vida adulta. ?s el moment de la ¡°por al futur¡±, ¡°l¡¯angoixa de trobar la vocaci¨®¡±. Encara ara, quan Gisbert s¡¯ha fet gran, un dels temes forts del moralista pop que ha estat sempre ¨¦s el dubte que travessa l¡¯exist¨¨ncia quotidiana. Aqu¨ª moralista no vol dir tenir una moral de fireta. Ho fa amb ironia i ho fa amb vida. Amb la meditaci¨® sobre el dubte i la voluntat de superar-lo, amb la consci¨¨ncia que el dest¨ª far¨¤ de les seves perqu¨¨ no es pot tenir tot sota control i tampoc ¨¦s f¨¤cil creure en el progr¨¦s. A l¡¯¨²ltima estrofa, on ressonen versos d¡¯altres poemes de Ferrater, remata amb una sent¨¨ncia conclusiva que podr¨ªem trobar en molts dels poemes de Les dones i els dies: ¡°De cop i volta el buit em concernia¡±. Ho sap ara quan hi pensa una vegada fets els quaranta.

En fa vint, una vegada llicenciat, va fer les pr¨¤ctiques de periodisme a El Peri¨®dico de Catalunya. Alguns veterans de la redacci¨® ja van detectar que aquell jove llargarut, m¨¦s aviat t¨ªmid i vergony¨®s, tan lector com mel¨°man, escrivia la mar de b¨¦. Despr¨¦s vindria l¡¯experi¨¨ncia treballant al departament de premsa d¡¯Edicions 62. En va fer algunes de sonades. A la llista dels enviaments d¡¯Un home vulgar de Miquel de Palol, constava que s¡¯havia d¡¯enviar un exemplar a Sebasti¨¤ Alzamora. Alhora de tramitar-ho, va pitjar la tecla equivocada i al pis de Llucmajor hi va arribar un palet amb centenars de llibres. Francesc Miralles, que acabava de publicar el best-seller destrempat El quart Reich en la l¨ªnia d¡¯El codi Da Vinci, havia d¡¯anar a Girona a una trobada d¡¯escriptors, per¨° Gisbert, que era qui el portava, es va passar mig trajecte conduint en direcci¨® Tarragona.

Quan l¡¯editor Manel Martos se¡¯l va endur a RBA perqu¨¨ treball¨¦s a premsa de l¡¯editorial, Manel comen?ava a agafar forma. Primer van ser un parell de can?ons gravades de qualsevol manera usant l¡¯ordinador de Padilla, despr¨¦s les va escoltar Mart¨ª Maym¨®, que podia sumar-hi el baix, i finalment aquella gravaci¨® d¡¯estar per casa va arribar a Arnau Vallv¨¦, que les va gravar millor i va afegir-hi les bateries. El nom va ser cosa de Roger Padilla. Van decidir presentar-se al concurs de maquetes Sona9 de la revista Enderrock. La primera actuaci¨® havia de ser el 21 de juliol del 2007. Quan diverses discogr¨¤fiques no havien fet gaire cas de la maqueta, la productora Teia Roures la va fer arribar a Gerardo Sanz, que ja treballava a Fila 7, a Mediapro, i havia activat la gira de Coser y cantar d¡¯Ant¨°nia Font. La va escoltar, li va agradar, va dir que els volia en directe. El dia de la presentaci¨®, amb la s¨¨rie a l¡¯Heliog¨¤bal de novembre del 2008, ning¨² ho va dubtar. Havien connectat amb l¡¯esperit del temps. ¡°Podem millorar alguna cosa?¡±, van preguntar a Sanz. La resposta era evident: no.

L¡¯editora Isabel Obiols, que encara treballava a RBA, recorda la llarga conversa que van mantenir la nit d¡¯homenatge a Francisco Casavella. Gisbert estava decidit a llen?ar-se, i clar, clar, amb dubtes, dedicar-se professionalment a la m¨²sica. Un directiu l¡¯havia acomiadat. El Palau els esperava per transcendir. Sisa ¡ªel vell m¨²sic¡ª aviat va proclamar que aquella banda era l¡¯aparici¨® m¨¦s important a la m¨²sica catalana de les darreres d¨¨cades.

S¡¯est¨¤ a la terrassa del pis 44 de l¡¯Arts. I no, no llan?a avions de paper, com el Rafael Azcona de la can?¨® ¡®Un home realitzat¡¯. Nom¨¦s ha enretirat un fanal de terra i recolza el bra? a la barana mentre Albert Garc¨ªa el fotografia amb la Torre Mapfre al fons. No s¡¯ha tret les ulleres. Mentre el p¨²blic i els amics aplaudien al Pazo de Cultura de Pontevedra s¨ª que se les va treure. Era realment emocionant. De sobte aquella recurrent fantasia autobiogr¨¤fica que se sentia a la can?¨® de comiat, ¡®Banda de rock¡¯, comen?ava a fer-se realitat. Hi fantasiejava des d¡¯Atletes. Encara m¨¦s des de l¡¯obra mestra que ¨¦s ¡®Les estrelles¡¯ de Per la bona gent. Qu¨¨ passa i qui ets despr¨¦s del grup i de l¡¯¨¨xit?

Abans de la pand¨¨mia, just quan ja va comen?ar la gira de Per la bona gent, Gisbert havia mig aparaulat la visita a l¡¯hotel. Dit d¡¯una altra manera, fa ben b¨¦ cinc anys que va comen?ar a treballar amb ¡®Les dues torres¡¯. Qu¨¨ ¨¦s aquesta can?¨®? D¡¯entrada potser nom¨¦s uns apunts a les notes de veu del tel¨¨fon, una frase perduda en una de les seves lletres. Es pot escoltar com la transici¨® entre les can?ons amb el grup i les fetes en solitari. A la fi, posem-nos pedants, una cosmogonia per ren¨¦ixer despr¨¦s de la llarga ressaca de la Barcelona post92.

Hi ha la introducci¨® amb el piano i l¡¯estampa de la platja cantada amb veu de crooner. Despr¨¦s els deu segons de desconcert amb el so met¨¤l¡¤lic i els cops secs a la bateria, que Gisbert volia que semblessin com si la torre, com un gegant, es pos¨¦s a caminar. Aleshores comen?a el di¨¤leg de veus no humanes de la Torre Mapfre amb l¡¯Hotel Arts. Li diu que passa la vida mirant all¨° que t¨¦ al davant. Els n¨²vols, les gavines. Cada dia tot comen?a i tot acaba, ¡°jutjant-me en loop la vida mentre perdo el seny mirant terrats¡±. Per¨° ja en t¨¦ prou. La veu i la textura el¨¨ctrica s¡¯intensifiquen, com fent-nos sentir la seva inquietud. Veu la ciutat ¡°de Collserola a Montju?c¡± com un mur, i voldria que s¡¯esquerd¨¦s per veure-hi una mica de llum. I el crescendo r¨ªtmic desemboca en una presa de posici¨® vital, el cl¨ªmax on s¡¯afirma quina ser¨¤ la seva actitud davant l¡¯avenir. ¡°Que ja no vull estar enfadada, ni adormida, ni desconnectada, / vull mullar-me, vincular-me i ser lleial als altres!¡±. Al final se sent Gisbert rient. Despr¨¦s de tanta cosmogonia m¨¦s val donar un gir ir¨°nic al comen?ament del disc. No ens ho prenguem tot tan seriosament.

Assegut en un sof¨¤ del pis de dalt de la suite, amb vistes al parc de la Ciutadella assedegat i mentre resistim la temptaci¨® de no acostar-nos al moble bar, Gisbert recorda un parell de can?ons on tamb¨¦ se sent un cantant rient. La primera ¨¦s molt dylaniana: ¡®Carrer¡¯ de Sisa, la primera d¡¯Orgia. La segona ¨¦s de Dylan mateix: ¡®Bob Dylan¡¯s 115th Dream¡¯. Precisament amb aquesta pe?a del Bringing It All Back Home dialoga en un altre homenatge memorable incl¨°s a Balla la masurca! ?s ¡®Les aventures del general Lluna¡¯.

La filiaci¨® dylaniana es nota des de l¡¯arrencada. Amb la m¨²sica que interpreten alguns dels integrants de La Ludwig Band i que sona com una pe?a de la trilogia del mercuri. Tamb¨¦ les connecta l¡¯an¨¨cdota. El protagonista de la can?¨® de Dylan viatja amb el Mayflower i el seu soliloqui fa un recorregut mig surrealista per la hist¨°ria americana moderna. El de Gisbert viatja a bord d¡¯El Catal¨¤, el vaixell de l¡¯havanera, l¡¯escenari ¨¦s la Guerra de Cuba i el protagonista viu un seguit d¡¯aventures que l¡¯acaben portant a embarcar-se en un vaixell nord-americ¨¤. Escrita durant el confinament, Gisbert va llegir un parell de llibres d¡¯hist¨°ria per ambientar-ho amb rigor, va jugar amb les rimes i va acabar confegint un conte sobre com l¡¯atzar condiciona les nostres vides.

Tamb¨¦ ¨¦s un conte meravell¨®s el d¡¯'Un home realitzat¡¯. Contra l¡¯¨¨pica rom¨¤ntica de l¡¯artista, una escena de m¨¤gia quotidiana descobreix com all¨° inesperat, aparentment petit, pot omplir de sentit l¡¯exist¨¨ncia. El guionista Azcona explicava un dia d¡¯avorriment en un hotel a Via Veneto, a Roma. Bon moment per seure a la terrassa i posar-se a crear. Per¨° ves, les muses havien passat d¡¯ell, ell havia de passar les hores a l¡¯habitaci¨® i va decidir matar el temps fent avionets de paper que llan?ava al carrer. Primer queien r¨¤pid, despr¨¦s va perfeccionar la t¨¨cnica i, a la fi, un va planejar una estona llarga abans de caure a terra. I Azcona es va sentir realitzat. Revelar aquesta mena de veritat human¨ªssima ¨¦s un exemple de moralisme, amb l¡¯afegit emocional que connota la m¨²sica. Un repic de bateria, quan ha acabat d¡¯explicar la faula, introdueix un minut instrumental que transmet alegre beatitud.

Tres quarts del mateix passa amb la pe?a m¨¦s ballable del conjunt: ¡®Waltzing Matilda¡¯. Aquesta can?¨® sobre l¡¯amor despr¨¦s de l¡¯amor, com va dir aqu¨ª mateix Joan Burdeus, l¡¯escolto emparentada amb ¡®Ai, Dolors¡¯ i ¡®La bola de cristall¡¯. La primera era sobre un trencament (¡°un que conscientment sigui un punt i final¡±), la segona sobre l¡¯estima que queda despr¨¦s del que s¡¯ha viscut (¡°Amor meu, sempre hi ser¨¦¡±), i aquesta ¨¦s quan s¡¯ha superat aquella fase i es pot reinventar una confian?a que neix d¡¯haver-se estimat i que permet seguir-se estimant a trav¨¦s de l¡¯amistat d¡¯un home amb una dona (¡°I ja s¡¯ha fet tard i m¡¯acompanya un tros / i em fa un pet¨® a la galta¡±). Aquesta evoluci¨® tanca el cercle de l¡¯experi¨¨ncia, tamb¨¦ la de l¡¯amor, a la qual Gisbert ha anat donant forma durant m¨¦s de quinze anys. Mentre ell es feia gran i aprenia a pensar les emocions, els seus versos s¡¯anaven incorporant al nostre llenguatge. Envio un missatge al fil¨°sof Pau Luque amb una fotografia de Gisbert mirant al mar. ¡°Hauria hagut de venir¡±, em contesta des de M¨¨xic a l¡¯instant. Gisbert ens ha ajudat a negociar les nostres emocions a trav¨¦s de les seves can?ons.

?s el que s¡¯espera d¡¯un artista pop? Qu¨¨ ¨¦s i ha estat Gisbert? El l¨ªder del grup revelaci¨® del 2008, un cantautor, un explorador de la m¨²sica electr¨°nica per no quedar-se atrapat amb una f¨®rmula per complaure, com li passa al protagonista de ¡®Balla la masurca!¡¯?

L¡¯¨²ltima nit que vaig veure Manel ja havien baixat de l¡¯escenari. Eren quatre amics amb altres amics als jardins del Teatre Grec despr¨¦s de l¡¯actuaci¨® de La Ludwig Band. Va ser una nit que va transmetre una energia magn¨¨tica similar a la del concert de gener del 2010 al Palau de la M¨²sica. Aquella consci¨¨ncia, tant del grup com del p¨²blic, que aquell concert era un esdeveniment. ?s la comuni¨® de la for?a del pop. Gisbert hi ha pensat una pila de vegades. Tamb¨¦ aquella nit. Est¨¤ conven?ut que aquesta energia ¨¦s sobretot de la joventut, i que, quan la joventut ha passat, toca reinventar-se. Permanentment. Ho ha tornat a fer, tot i que aquesta vegada ha estat diferent. Agafa l¡¯ascensor del pis 44 de l¡¯Hotel Arts. Ha deixat la moto de lloguer mal aparcada. Ha decidit no pensar-hi perqu¨¨ el buit sempre hi ser¨¤. ?s hivern i l¡¯aigua est¨¤ gla?ada. No es treu les ulleres. Avui Guillem Gisbert es llan?a sol al mar.