¡®L¡¯imperatiu categ¨°ric¡¯: Professora amb ganivet

¡°La paraula crisi significa oportunitat¡±, afirmen els cursis i els venedors de fum. Aquesta frase la podria pronunciar perfectament Xavi S¨¢ez, actor que interpreta tots els papers masculins a L¡¯imperatiu categ¨°ric, el m¨¦s nou de Victoria Szpunberg al Lliure de Gr¨¤cia. Una dona reuneix en si mateixa unes quantes crisis de la nostra contemporane?tat: supera els cinquanta, s¡¯acaba de separar i la fan fora del pis. Si aix¨° no fos prou, ¨¦s professora d¡¯¨¨tica a la facultat de Filosofia. ?gata Roca (gran encert de repartiment) protagonitza amb aplom la hist¨°ria d¡¯una dona perduda i a punt d¡¯enfonsar-se, que comen?a a patir uns estranys marejos i desmais. La ciutat ¨¦s Barcelona, una selva d¡¯expats i gentrificaci¨®, on el dret a l¡¯habitatge competeix frec a frec amb el dret a la dignitat.

L¡¯imperatiu categ¨°ric t¨¦ alguns elements en com¨² amb El pes d¡¯un cos: si en aquell muntatge Laia Marull feia d¡¯alter ego de l¡¯autora, aqu¨ª ¨¦s ?gata Roca qui assumeix el pes de l¡¯obra. Com totes les dones de m¨¦s de cinquanta, la nostra protagonista adquireix una clarivid¨¨ncia envejable i el superpoder de la invisibilitat. Roca comen?a la funci¨® trencant la quarta paret i parlant directament al p¨²blic, ficcionalitzant la platea i convertint-la en la seva aula universit¨¤ria. Si a La dona fantasma feia de mestra d¡¯escola, aqu¨ª ¨¦s una professora que s¡¯enfronta a un grup de majors d¡¯edat, infantilitzats fins a l¡¯extrem per les seves fam¨ªlies i pel sistema educatiu. El m¨¦s encertat d¡¯aquesta proposta ¨¦s el to: encara que parli de temes tan seriosos com la precarietat dels professors associats o la crisi de l¡¯habitatge, Szpunzberg els revesteix d¡¯una fina capa d¡¯humor que hi encaixa de meravella.

?gata Roca, m¨¦s brit¨¤nica que mai, ¨¦s l¡¯actriu ideal per mostrar la seva intel¡¤lig¨¨ncia accentuant una paraula o fent el gest m¨¦s subtil. Al seu costat, Xavi S¨¢ez interpreta tots els homes que l¡¯envolten: companys de feina, possibles amants, cambrers i altres ¨¦ssers xarlatans i segurs d¡¯ells mateixos. Homes simples i heterob¨¤sics, descrits per Szpunberg amb cert afecte i retratats per S¨¢ez amb empatia i compassi¨®. Immanuel Kant, Walter Benjamin o Franz Kafka hi fan acte de pres¨¨ncia, per¨° que ning¨² s¡¯espanti: L¡¯imperatiu categ¨°ric no ¨¦s un espectacle per a intel¡¤lectuals, ¨¦s una proposta per a tots els p¨²blics que fa riure i somriure en moltes ocasions. Com¨¨dia filos¨°fica i costumista, retrat generacional d¡¯una dona del segle XXI en crisi. Carmen Maura a ?Qu¨¦ he hecho yo para merecer esto? (Pedro Almod¨®var, 1984), en versi¨® professora catalana d¡¯universitat.

L¡¯escenografia de Judit Colomer transforma, amb encert, el redu?t escenari del Lliure de Gr¨¤cia en els m¨²ltiples espais on transcorre l¡¯acci¨®. Mereix una menci¨® especial la trista oficina que es converteix, alternativament, en despatx del departament, consulta d¡¯ambulatori o comissaria de policia. Aquestes parets escrostonades i aquests p¨°sters vells s¨®n l¡¯ambient de treball de bona part de la poblaci¨®. El vestuari de Joana Mart¨ª vesteix la protagonista amb l¡¯eleg¨¤ncia dels supervivents i ajuda a definir cada personatge de Xavi S¨¢ez amb els m¨ªnims elements. L¡¯espai sonor de Lucas Ariel Vallejo tamb¨¦ ¨¦s dramat¨²rgia: els ac¨²fens o l¡¯emprenyadora m¨²sica dels ve?ns ajuden a entendre l¡¯estat mental de la protagonista. L¡¯imperatiu categ¨°ric retrata el nostre present amb la cruesa d¡¯un quadre hiperrealista, per¨° tamb¨¦ hi ha espai per a l¡¯esperan?a. Per si de cas, sempre ¨¦s convenient portar un ganivet a la bossa.