Qui gentrifica l¡¯Hospitalet? Hist¨°ria del Districte Cultural, dels primers artistes a la Rosal¨ªa

¡°Jdr si alg¨²n d¨ªa tengo pasta, no ser¨¦ Warhol, xo montar¨¦ un sitio q haga honor a ese esp¨ªritu dnd los artistas s puedan encontrar y ?crear¡±. El 2015 Rosal¨ªa tuitava un desig que ara est¨¤ a punt de fer-se realitat. El desembre passat, el Via Lliure de RAC1 revelava que la cantant s¡¯est¨¤ fent construir el seu propi estudi de gravaci¨® a l¡¯Hospitalet de Llobregat, una ciutat que presumeix d¡¯un ecosistema cultural efervescent. Fa anys que hi arriben artistes visuals i pl¨¤stics, galeristes i altres professionals atrets per naus industrials que compleixen la santa trinitat de les condicions d¡¯un espai creatiu: metres quadrats generosos, llum a dojo i preus assequibles. A Barcelona, impossible de trobar en un mateix edifici.

Un any abans que Rosal¨ªa fes el seu tuit prof¨¨tic, el districte cultural comen?ava a n¨¦ixer a l¡¯Hospitalet. Els pintors Rasmus Nilausen i Pere Llobera buscaven un taller per compartir-lo amb altres creadors. La decisi¨® d¡¯instal¡¤lar-se en una nau del carrer Salamina va ser, doncs, ¡°purament econ¨°mica¡±. ¡°En veure l¡¯espai, en Rasmus va fer una crida a altres companys i la resposta va ser astron¨°mica, molts es van quedar fora¡±, explica Llobera. Per aix¨°, en adonar-se que els baixos del mateix edifici eren buits, van posar-se en contacte amb la propietat i r¨¤pidament van omplir-los artistes de la talla de Laura Llaneli, Lucia C. Pino o L¨²a Coderch. En q¨¹esti¨® de quatre mesos, ja hi havia quinze artistes treballant a l¡¯Hospitalet. ¡°M¨¦s del que en Josep Ramoneda hauria somiat¡±. Ells no ho sabien, per¨° el fil¨°sof i escriptor acabava de publicar Una visi¨® de l¡¯Hospitalet i la seva cultura, que seria la llavor del projecte Hospitalet Districte Cultural.

¡°Mai hi havia hagut tant talent per metre quadrat a la nostra ciutat¡±, subscriu Mireia Mascarell, coordinadora del projecte que materialitza el plantejament entre ut¨°pic i benintencionat de Ramoneda. Primer, es va delimitar un quadrant de la ciutat ¡ªentre l¡¯avinguda del Carrilet, la travessera Industrial i les vies del tren¡ª, on l¡¯¨²s del s¨°l industrial podria passar a ser tamb¨¦ cultural. Paral¡¤lelament, el cr¨ªtic d¡¯art Albert Mercad¨¦ va rebre l¡¯enc¨¤rrec de posar en pr¨¤ctica el projecte te¨°ric de Ramoneda i dinamitzar-lo. Tamb¨¦ va indexar les naus buides de la zona i buscar artistes que, com Llobera i Nilausen, volguessin treballar-hi. La seva figura pont entre l¡¯administraci¨® i els creadors va ser clau perqu¨¨ aquests veiessin amb bons ulls el projecte municipal, que ha anat m¨¦s enll¨¤ dels carrers plantejats inicialment per convertir-se en una proposta m¨¦s ambiciosa i menys concreta. La d¡¯una ciutat que pugui ser, tota ella, escenari d¡¯artistes.

Al voltant del Districte Cultural flotaven dues idees dif¨ªcils de fer aterrar: l¡¯impacte econ¨°mic i el retorn social que, en teoria, tindria l¡¯arribada dels artistes a la zona. Mireia Mascarell assenyala les ¡°sinergies¡± que s¡¯han creat entre artistes de volada internacional, com el duo Lolo&Sosaku, i els petits industrials que ja hi havia a la zona. ¡°Poden rebre enc¨¤rrecs dels artistes, i aix¨°, a part de generar creixement econ¨°mic, els ha obligat a adaptar-se als nous clients¡±.

Al seu torn, un artista instal¡¤lat a l¡¯Hospitalet sap que comptar¨¤ amb enc¨¤rrecs municipals que busquen un impacte en la realitat del ve?nat. Dins del concepte ¡°impacte¡±, l¡¯Ajuntament inclou visites a escoles o entitats, cartells d¡¯obres de teatre i festivals locals, i tamb¨¦ intervencions d¡¯art urb¨¤, com ara les l¡¯artista xilena Nevenka Pavic als voltants de les parades de metro de Torrassa i Santa Eul¨¤lia, que ara llueixen mosaics de colors llampants amb refer¨¨ncies ?na?f a la diversitat cultural de la zona.

Per¨° no tots els creadors col¡¤laboren amb l¡¯Ajuntament en la mateixa mesura. Llobera veu en l¡¯¨¨xit del projecte l¡¯evid¨¨ncia d¡¯un sector art¨ªstic d¨¨bil, empobrit i ¡°permeable a les propostes de l¡¯administraci¨®¡±, i expressa una tensi¨® habitual entre creador i institucions: ¡°Com m¨¦s funciona el Districte Cultural, m¨¦s perjudicada queda la individualitat de l¡¯artista, que no s¡¯hauria de sotmetre a cap marca per existir¡±. M¨¦s enll¨¤ del xoc entre la llibertat individual i la comunitat, en qualsevol cultura sana ¨¦s igual de natural i conflictiu que l¡¯artista tingui mandra davant d¡¯un enc¨¤rrec municipal, com que les institucions vetllin per fer arribar la seva obra al p¨²blic general.

El Districte Cultural preveu subvencions per a la creaci¨® d¡¯entitats ciutadanes i bonificacions perqu¨¨ els artistes, galeristes i altres professionals puguin desgravar impostos com l¡¯IBI. Aquestes iniciatives, que van ser rebudes amb els bra?os oberts per la comunitat creativa, r¨¤pidament s¡¯han convertit en font de frustraci¨®: a l¡¯Hospitalet, no tots els locals compleixen els requisits d¡¯habitatge per optar a les bonificacions i molts professionals no se n¡¯han pogut beneficiar.

¡°En un primer moment em vaig sentir molt acollit. Despr¨¦s, el que havia de passar no acabava passant¡±, diu ?lex Nogueras. La primera fornada d¡¯artistes va anar seguida de l¡¯arribada de galeries d¡¯art, com Nogueras Blan?chard, que recentment ha abandonat el seu espai de l¡¯Hospitalet arran d¡¯una fusi¨® amb la Galeria Joan Prats. Nogueras explica que les decisions preses no han tingut a veure amb el projecte municipal i que ell va anar a l¡¯Hospitalet ¡°atret pels artistes¡±. La deslocalitzaci¨® els va permetre ocupar ¡°un espai que no hagu¨¦ssim pogut tenir mai Barcelona¡±, per¨° ¡°a l¡¯Hospitalet hi ha menys p¨²blic passejant i els compradors nom¨¦s feien via fins a la galeria per a visites puntuals i planificades¡±.

Ana Mas va obrir una galeria al mateix bloc d¡¯edificis que Nogueras Blanchard l¡¯any 2015, atreta per la possibilitat de crear vincles amb la naixent comunitat art¨ªstica. ¡°De dues gale?ries vam passar a ser-ne tres, quatre, cinc i m¨¦s!¡±. Gr¨¤cies a l¡¯Ajuntament, van poder pacificar la pla?a de davant de la galeria per poder-hi fer actes. Ara b¨¦, l¡¯immoble no complia els requisits d¡¯accessibilitat i seguretat que la Generalitat llista per accedir a la bonificaci¨® de l¡¯IBI, i que l¡¯Ajuntament, amb N¨²ria Mar¨ªn al capdavant, fa servir de reclam.

Les traves burocr¨¤tiques no han frenat l¡¯arribada de creadors a l¡¯Hospitalet. L¡¯any 2021, el centre d¡¯art Tecla Sala exposava, sota la curadoria de David Armengol i Albert Mercad¨¦, una mostra del bullici creatiu de la ciutat. L¡¯exposici¨® Our garden needs its flowers. Fluxos i narratives art¨ªstiques al Districte Cultural de l¡¯Hospitalet aplegava pintures, escultures i peces d¡¯art sonor que posaven l¡¯Hospitalet al mapa de la creaci¨® contempor¨¤nia m¨¦s innovadora i radical i, alhora, feien coexistir en un sol espai artistes reconeguts i creadors emergents. El missatge evident: l¡¯Hospitalet, un jard¨ª f¨¨rtil que dona fruits. En aquest moment postpand¨¨mic s¡¯hi va instal¡¤lar la pintora Rita Sala, i amb diversos companys van convertir una nau industrial en La Butxaca M¨¤gica, un taller i espai expositiu. Per¨° t¨¦ la intu?ci¨® que ¡°quedar-nos en aquest espai a llarg termini ser¨¤ insostenible. Patim per si els propietaris ens apugen el lloguer, o per si ens acaben fent fora per vendre¡¯l a una constructora¡±, explica. Molts creadors han vist com, en el per¨ªode de vuit o nou anys, els doblaven el lloguer i l¡¯Ajuntament no t¨¦ la capacitat de limitar els preus.

Isa Servera fa vuit anys que treballa a l¡¯Edifici Freixas, que ha acollit creadors de tota mena i que encara conserva un percentatge important de petits industrials. Ella va tenir sort. El propie?tari valora la pres¨¨ncia dels creadors i s?empre ha escoltat les seves demandes. Durant la pand¨¨mia els va abaixar el lloguer temporalment, i ara ha escoltat les queixes d¡¯una part dels llogaters, que han vist com un nou bloc d¡¯habitatges residencials els tapava la llum del sol que abans il¡¤luminava els seus tallers. Quan ha sigut hora de renovar, no els ha apujat la quota. S¨ª que ho ha fet amb els llogaters no afectats pel bloc ve¨ª. Un d¡¯ells explicava que, en una negociaci¨® telef¨°nica, el propietari va fer servir el nom Rosal¨ªa dues vegades per justificar l¡¯augment.

L¡¯arribada de l¡¯estrella de Sant Esteve Sesrovires no preocupa especialment els artistes. S¨ª que els genera malestar la quantitat d¡¯edificis nous que han vist n¨¦ixer a la zona, sobretot quan ells mateixos s¨®n acusats de gentrificadors. ¡°Ni els artistes ni les galeries tenim aquesta capacitat¡±, refuta ?lex Nogueras; a ulls de les promotores, per¨°, els creadors converteixen la ciutat en un lloc on invertir-hi pot valer la pena.

L¡¯Ajuntament veu amb resignaci¨® aquest proc¨¦s perqu¨¨ tamb¨¦ queda fora de les seves compet¨¨ncies. Al per¨ªmetre inicial del Districte Cultural, els s¨°ls es van requalificar per acollir activitats creatives. Per¨° en altres ¨¤rees de l¡¯Hospitalet on hi ha s¨°l privat edificable, la construcci¨® no es pot evitar. Aix¨°, juntament amb l¡¯ampliaci¨® conceptual del Districte Cultural a la resta de la ciutat, ha resultat en situacions estramb¨°tiques que demostren com els artistes s¨®n utilitzats com a reclam per les promotores: el nou bloc de pisos amb piscina del costat de l¡¯Edifici Freixas es diu AQ Les Arts.

Evidentment, no ¨¦s una hist¨°ria nova. A Londres o Nova York, per¨° tamb¨¦ al Born o al Poblenou, la cultura s¡¯ha fet servir per atraure les classes benestants. De moment, a l¡¯Hospitalet no hi ha cafeteries d¡¯especialitat, per¨° l¡¯ecosistema cultural ha mutat des del 2014. Ja no hi arriben tants artistes visuals com dissenyadors, ag¨¨ncies de publicitat o estudis de gravaci¨®. La Caixa transformar¨¤ un magatzem de 10.000 metres quadrats en l¡¯ArtStudio CaixaForum, un espai per dinamitzar la seva col¡¤lecci¨® i think tank del sector de l¡¯art.

Mireia Mascarell, per¨°, considera que a l¡¯Hospitalet ¡°no es pot parlar de gentrificaci¨®¡±. Si ens fixem en els preus actuals, ¡°no es pot equiparar amb el 22@¡±. Per¨° qui sap qu¨¨ passar¨¤ d¡¯aqu¨ª uns anys. Mascarell remet a l¡¯organitzaci¨® urban¨ªstica de la ciutat per pronosticar que la gentrifiaci¨® no hi far¨¤ estralls. Segons la coordinadora, la hiperfragmentaci¨® en avingudes i vies de tren (tot i que es preveu que acabin soterrant-se) eviten la gentrificaci¨® de la ciutat: ¡°A Santa Eul¨¤lia ja no s¡¯hi pot construir m¨¦s. I a Sant Josep, on s¨ª que hi ha noves edificacions, gaireb¨¦ no hi ha artistes¡±. El Districte Cultural ha mediat en conflictes entre propietaris i llogaters, per¨° en el projecte hi havia riscos, tant econ¨°mics com socials, evidents i f¨¤cils de preveure, que han quedat en terra de ning¨². Potser ¨¦s veritat que els locals de brunch no arribaran a l¡¯Hospitalet amb tanta facilitat com han arribat al Poblenou, per¨° aix¨° no assegura la superviv¨¨ncia dels artistes ni dels ve?ns a la zona ¡ªparadoxalment, els que havien de benefi?ciar-se del Districte Cultural. La ciutat ha acollit alguns dels millors artistes contemporanis del pa¨ªs i n¡¯ha vist n¨¦ixer de nous. Per¨°, si d¡¯aqu¨ª a un temps es produeix un ¨¨xode i hi queden grans empreses creatives, productores i, potser, la Rosal¨ªa, podrem continuar parlant d¡¯un districte cultural?