La carta que Raimon va escriure bufat i de matinada a Joan Fuster fa seixanta anys

?s l¡¯hivern del 64. Al carrer Blanc hi deu bategar el silenci propi de la matinada. Un xicot de X¨¤tiva, de 23 anys i nom¨¦s quatre can?ons gravades en un EP groc, comen?a a escriure a m¨¤ una carta. Li l¡¯adre?a a un intel¡¤lectual de Sueca, un home dret i fet amb bigot i bat¨ª. Estimat Juanito, dos punts. S¨®n les tres o les quatre de la matinada, li diu. No ho s¨¦. Aix¨ª de sobte, he pensat que el teu nom de cr¨ªtic es veuria comprom¨¨s al jutjar la meua merda de lletres de can?ons que tenen una ressemblan?a amb all¨° que vosaltres en dieu poesia, escriu. El xicot afegeix al final: Tinc vergonya de no saber res. Estic bufat. Tinc moltes ganes de vore¡¯t. Signat, Ramon.

A una hora en cotxe, d¡¯eixe cotxe impossible que cap dels dos t¨¦, l¡¯home de Sueca s¡¯asseu i acarona la m¨¤quina d¡¯escriure. T¨¦ 41 anys. S¡¯ha encabotat en escriure un llibre sobre el xicot de X¨¤tiva. Eixe fenomen ple d¡¯inseguretats que li confessa per carta que es creu un analfabet, que se sent un ignorant, potser un in¨²til. Un in¨²til a qui es pret¨¦n convertir en una cosa per a la qual no t¨¦ pasta. L¡¯home de Sueca, que segur que est¨¤ fumant o va a fer-ho o ho acaba de fer o les tres coses alhora, escriu Benvolgut Ramon, dos punts. Ets imb¨¨cil, li diu, si penses que no soc capa? d¡¯apreciar el valor del Raimon sense comparar-lo a Shakespeare o a Paul Val¨¦ry. Tot, en aquesta vida (i en l¡¯altra, segons la teologia) t¨¦ el seu lloc: el Raimon i el Dant. No veig per qu¨¨ hagen de confondre¡¯s les coses. Bon dia, acaba de teclejar. T¡¯abra?a (i tu no), Joan.

?s una carta de fa seixanta anys. Seixanta anys ja. Fuster va morir fa massa temps. Raimon ara en t¨¦ 83. Com est¨¤s, Raimon? Vellet, respon des de molt lluny, a l¡¯altre costat del tel¨¨fon, eixa veu d¡¯un temps i d¡¯un pa¨ªs que ja ning¨² va fent, o potser s¨ª i es fa d¡¯una altra manera que encara no sabem desxifrar. Aquell passatge ¨ªntim ha perviscut en una carta. Una de les quasi cent cartes que es conserven de la seua correspond¨¨ncia. Ara, l¡¯editorial Tres i Quatre publica el vint¨¦ tom d¡¯un projecte cultural extraordinari: el rescat de la correspond¨¨ncia integral de Joan Fuster. La seua biografia, en realitat. El subt¨ªtol d¡¯este volum diu: ¡°Raimon i altres noms de la Nova Can?¨®¡±. Apareixen cartes de Fuster amb altres cantants com Ovidi, Pi de la Serra, Vicent Torrent o Pep Laguarda. Tanmateix, ¨¦s entranyable descobrir com es coneixen quasi per accident. Com descriu Fuster les primeres actuacions del jove irat de X¨¤tiva i del seu crit al¡¤lucinant. Com l¡¯assagista impulsa i encoratja el jove cantant. I ¨¦s m¨¦s entranyable encara descobrir les inseguretats de qui comen?a. De qui va bufat en una freda i silenciosa matinada i escriu que potser ¨¦s in¨²til tota la seua lluita i troba el recer del pare de la p¨¤tria. De tot aix¨° fa seixanta anys.