¡®Entrevistes breus amb dones excepcionals¡¯. Dones al l¨ªmit de la normalitat

La vida dels textos ¨¦s impredictible: alguns s¡¯estan durant anys dins d¡¯un calaix, d¡¯altres viatgen pel m¨®n i arriben als nostres escenaris un p¨¨l tard. ?s el cas d¡¯Entrevistes breus amb dones excepcionals, una obra de Joan Yago que s¡¯ha representat abans a Par¨ªs i Montreal que no pas a casa nostra. Ara s¡¯acaba d¡¯estrenar al TNC, amb un muntatge dirigit per M¨°nica Bofill i interpretat per sis actrius magn¨ªfiques. El dramaturg de La Cal¨°rica escriu teatre pol¨ªtic per a tots els p¨²blics, com¨¨dies amb ideologia que porten a escena alguns dels temes m¨¦s candents de la nostra societat. Sense anar m¨¦s lluny, la sala Espai Texas recupera aquests dies Fairfly, el brillant muntatge cal¨°ric sobre l¡¯enganyifa de l¡¯emprenedoria.

Entrevistes breus¡­ sorpr¨¨n per la senzillesa del seu plantejament: cinc entrevistes amb dones exc¨¨ntriques que representen, de diferents maneres, on pot arribar la pr¨¤ctica extrema de la llibertat. L¡¯autor s¡¯ha inspirat en els Estats Units i, en especial, en programes televisius tan fascinants com Mi extra?a adicci¨®n, on pod¨ªem descobrir personatges enamorats del seu cotxe o que menjaven terra cada dia. M¨°nica Almirall fa de presentadora: l¡¯actriu d¡¯Atresbandes, que ens ha donat molts bons moments amb el director Albert Arribas i que sempre recordarem com la diva d¡¯Opening night de La Veronal, aqu¨ª est¨¤ molt mesurada. Entenc el que ha volgut fer la directora: no rec¨®rrer a la farsa o la com¨¨dia i tractar tots els personatges amb el m¨¤xim respecte. El muntatge acaba traspuant una estranya fredor, i es fa inevitable imaginar qu¨¨ hauria passat si l¡¯hagu¨¦s dirigit el director cal¨°ric Israel Sol¨¤.

Elisabet Casanovas interpreta una model ucra?nesa coneguda com ¡°la Barbie humana¡±. Ni l¡¯autor, ni la directora ni la int¨¨rpret volen representar-la com una rossa ximpleta, i el seu retrat resulta una mica rob¨°tic i cerebral. (Casanovas est¨¤ molt millor en els seus altres personatges). Anna Barrachina ¨¦s una pol¨ªtica republicana que defensa a ultran?a el dret (tan ianqui) a portar armes de foc sota la premissa ¡°La soluci¨® als tirotejos s¨®n m¨¦s armes¡±. No som al davant d¡¯una caricatura: aquest i tots els altres personatges s¨®n del tot plausibles. Barrachina t¨¦ una clara retirada a Hillary Clinton i aix¨° despista en un primer moment, per¨° la seva defensa al¡¤lucinada de la llibertat l¡¯acaba apropant a Isabel D¨ªaz Ayuso. El populisme no t¨¦ fronteres.

Joan Yago tensa les costures de l¡¯espectador progre quan ens posa al davant d¡¯un personatge com el de Rose Mary Powell (Muntsa Alca?iz), una senyora que ha decidit viure com una nena de sis anys. No hi ha judicis de valor, ni en el text ni en la interpretaci¨® d¡¯Alca?iz, i aquest debat sobre la identitat pot arribar a incomodar persones amb ideologies diametralment oposades. Yolanda Sikara interpreta una cient¨ªfica que ha portat la seva recerca sobre l¡¯¨¤nima humana a l¡¯extrem de convertir la seva pr¨°pia mare en una atracci¨® de fira. Finalment, Miranda Gas defensa una dona del sud dels EUA addicta a prendre¡¯s plata col¡¤loidal, que com a resultat de la seva estranya dieta t¨¦ la pell de color blau. ¡°Blava i lesbiana¡±, a sobre. L¡¯escena afegida per Yago amb els tres senyorots comentant la jugada acaba resultant el millor de la funci¨®: Alca?iz, Barrachina i Casanovas (perfectament caracteritzades) retraten estupendament aquests homes que ja no se senten representats ¡°perqu¨¨ no pertanyen a cap col¡¤lectiu¡±. Les transicions musicals, l¡¯impol¡¤lut espai de Joana Mart¨ª i el colorista vestuari de Maria Armengol acaben de configurar la vetllada. I tal dia far¨¤ un any.