La IA ens salvar¨¤?

Que la intel¡¤lig¨¨ncia artificial lidera els r¨¤nquings de les amenaces que sent la socie?tat ¨¦s una obvietat. Ara b¨¦, fins on hem de limitar-la no tant. Fa algunes setmanes, el ministre de Cultura anunciava que no es premiaran ni se subvencionaran obres creades ¨ªntegrament per IA, nom¨¦s reconeguda com una eina de suport. La finalitat d¡¯Urtasun, benintencionada: blindar els drets intel¡¤lectuals de creadors, cada vegada m¨¦s vulnerats pels robatoris o els plagis a mans de professionals fotent m¨¤ a l¡¯inabastable univers de bases de dades digitals. Les conseq¨¹¨¨ncies per a la cultura, altra vegada, deplorables: per una banda, protegir-nos de la possibilitat de ser enganyats per una idea d¡¯autoria falsa accentua la p¨¨rdua de la capacitat de saber distingir la sensibilitat humana de les execucions d¡¯una m¨¤quina; per l¡¯altra, la categoria d¡¯artista queda reservada als qui segueixen un modus operandi concret.

Que les obres siguin tractades des de la limitaci¨® ¨¦s, si m¨¦s no, vertigin¨®s. Perqu¨¨ no hi ha espai m¨¦s idoni per pensar o confrontar l¡¯actualitat sense repres¨¤lies immediates que el de la creaci¨®. Que, a m¨¦s, hi posa totes les cartes, ben conscient de no obtenir respostes dogm¨¤tiques. Precisament, ¨¦s en aquesta transpar¨¨ncia del proc¨¦s experimental on rau el valor i no pas el h¨¤ndicap d¡¯una proposta; advert¨¨ncia que, sigui dit de passada, no la trobem quan optem a una vacant en una plataforma online, quan omplim un formulari per al CatSalut o quan som impactats per gr¨¤fiques de campanyes encarregades per la mateixa coalici¨® de govern que impulsa aquesta nova llei. Perqu¨¨ l¡¯objectiu, en teoria, no ¨¦s que l¡¯artista s¡¯erigeixi com un cervellet excepcional, sin¨® que ens faci part¨ªcips de nous marcs contextuals que ens posin en crisi i ampl?in el nostre horitz¨® intel¡¤lectual. De fet, la insist¨¨ncia a naturalitzar el vincle amb el que ¨¦s problem¨¤tic est¨¤ estretament interrelacio?nada amb la resist¨¨ncia de la disciplina art¨ªstica a encasellar-se. Si l¡¯art corre el perill de ser mortificat en una definici¨® est¨¤tica, quin sentit t¨¦ delimitar els materials que fa servir? I fins a quin punt ¨¦s just que siguin els recursos emprats els que determinen la legitimitat d¡¯una obra, per sobre de la idea duta a terme, possible perqu¨¨ un autor ha begut de qualitats exclusivament humanes com la imaginaci¨®?

Que l¡¯avantguarda se serveix dels signes del seu temps ¨¦s una veritat de l¡¯al?ada d¡¯un campanar. I que ha de passar per l¡¯adre?ador de la negaci¨®, tamb¨¦. Ni un Mir¨® clavant ganivetades a llen?ols ni un Mario Merz basant les seves escultures en un sistema de matem¨¤tica medieval van mer¨¨ixer, en un primer moment, certa apreciaci¨®. Aix¨ª que potser el debat sobre qu¨¨ deixem que entri al sac del mercat n¡¯assenyala un de m¨¦s important: el de les nostres mancances a l¡¯hora de reactualitzar i eixamplar la mirada a favor de gestos m¨¦s divertits i actuals. I aix¨°, amants de la novetat sofisticada, ¨¦s m¨¦s vell que el cagar.