Miracles i literatura al Pallars

Alins ¨¦s un extens municipi del Pallars que compr¨¨n gaireb¨¦ tots els nuclis de la vall Ferrera i que est¨¤ beat¨ªficament situat a tres hores i mitja de Barcelona. ?s possible que no us soni de res. El municipi t¨¦ menys de tres-cents habitants distribu?ts per diversos nuclis, el m¨¦s tristament c¨¨lebre dels quals deu ser Tor, el poble de les tretze cases i els tres morts. El nucli d¡¯Alins no arriba als noranta habitants. Si el coneixeu ser¨¤ potser per Natura Llibres, la llibreria que fa quatre anys hi va obrir la famosa i temer¨¤ria Meritxell. Dic famosa perqu¨¨ des del seu rac¨® enclavat en una vall llarga de muntanyes escarpades ha aconseguit que la coneguin arreu. Es veu que el seu nom de pila complet ¨¦s Meritxell-Anfitrite. No ho havia sentit mai. Ho busco. Amfitrite ¨¦s la deessa grega de les aig¨¹es tranquil¡¤les. Veritat o invenci¨®, ¨¦s un nom ideal.

Aquesta llibreria d¡¯Alins (o diguem-n¡¯hi directament miracle) organitza trobades, xerrades i clubs de lectura, sempre acompanyades d¡¯alguna cosa de menjar o beure. Perqu¨¨ us en feu una idea, aquest proper mes hi podreu trobar Ada Castells, N¨²ria Bendicho comentant Faulkner, Toni Clap¨¦s parlant de H?lderlin o tamb¨¦ un duet entre Sito Carcavilla (alpinista en expedicions a l¡¯Him¨¤laia) i Jordi Sugranyes (cuiner de la primer expedici¨® catalana a l¡¯Everest). La gr¨¤cia dels saraus que munta la Meritxell ¨¦s que sempre tenen gent i que la gent que hi va no t¨¦ cap pressa (han decidit dominar el seu temps, en lloc de deixar que el temps els domini). Jo hi he anat dues vegades i en totes dues ocasions no hi cabia ni una agulla. I aix¨° s¨ª que ¨¦s not¨ªcia. Si m¨¦s no per als que estem acostumats a suplicar perqu¨¨ la gent vingui a xerrades o presentacions. A sobre ¡ªagafeu-vos fort¡ª, els convidats sovint cobren uns m¨ªnims (i els donen allotjament) i els assistents paguen: s¨ª senyora, Meritxell, tu s¨ª que ets la marededeu trobada.

El secret no nom¨¦s rau en l¡¯inter¨¨s del que s¡¯hi fa (que en t¨¦, i no ¨¦s poc), sin¨® sobretot en la dedicaci¨® (i la fe i la tossuderia i la capacitat per buscar-se la vida) de l¡¯amfitriona. I tamb¨¦ en l¡¯entorn, s¨ª, que no us estranyi. Quan obres un negoci (f¨ªsic), se suposa que has de comprovar que tinguis prou clientela a prop. M¡¯imagino que a la Meritxell molts li devien dir que obrir una llibreria al mig d¡¯una vall pr¨¤cticament deshabitada era un su?cidi. I juraria que molts es van equivocar (per b¨¦ que no s¡¯ha fet pas rica, esclar). Obrir un negoci que cre? teixit social en un entorn on l¡¯oferta d¡¯oci ¨¦s limitada ¨¦s tot un encert. A Barcelona estem massa ocupats, l¡¯oferta ens aclapara, estem fragmentats i anem escopetejats d¡¯una cosa a l¡¯altra. L¡¯etiqueta slow comen?a a estar gastada, ho s¨¦ (ja hem tornat a fer all¨° de sempre: repetir una paraula fins a buidar-la de contingut: mon-ja-mon-ja-mon). Per¨° Natura Llibres ¨¦s slow culture de veritat. I quin gust, anar al cau pallar¨¨s de la literatura tranquil¡¤la. Amfitrite, en volem m¨¦s com tu.