El que hem menjat al mar?

Uribou, la singular cuina d¡¯en Taka

Ni uramakis ni yakisoba. Aqu¨ª no trobareu els cl¨¤ssics plats de la majoria de restaurants japonesos que hi ha a Barcelona. Aqu¨ª descobrireu la cuina d¡¯en Taka, que va n¨¦ixer a la ciutat japonesa d¡¯Hiroshima i viu a Espanya des del 1998. Amb formaci¨® al Jap¨® i Fran?a i experi¨¨ncia diversa, t¨¦ un ampli ventall de t¨¨cniques i coneixement de productes, de manera que ha singularitzat la seva forma de cuinar fins al punt que la cuina d¡¯en Taka ¨¦s molt personal i ¡°no gaire japonesa¡±, com diu ell. La seva dona, la Kana, ¨¦s la sommelier, i la japonesa m¨¦s xerraire i agradable de la ciutat. Ella mateixa reconeix rient que no sembla japonesa. A les seves mans queden les propostes de sake, i ¨¦s molt oport¨² que us deixeu aconsellar. Per saber-ne m¨¦s, cliqueu aqu¨ª.

Os-kuro, sushi amb sake

Os-kuro, el restaurant que va obrir fa gaireb¨¦ un any a la planta baixa de l¡¯Hotel Claris, t¨¦ una carta japonesa convencional. A la planta baixa hi trobareu un bar de suhi i al primer pis una selecta carta a base de robata, tempura i altres receptes nipones. Teniu la possibilitat de fer un maridatge de sake, elaborat per la directora i sommelier ?ngela G¨®mez, que sempre t¨¦ a la carta nou refer¨¨ncies que es van actualitzant segons la temporada i la demanda. Per llegir-ne m¨¦s, cliqueu aqu¨ª.

Mesa quince: 15 taules, 15 plats i 15 vins

En aquest nou restaurant del carrer Muntaner el 15 ¨¦s un n¨²mero fetitxe. A Mesa Quince hi trobareu quinze taules, una carta de 15 plats, una selecci¨® de 15 vins i altres begudes per allargar la vetllada amb la panxa plena. ?s el primer projecte de l¡¯argent¨ª Patricio Costa, que va arribar fa dos anys a la ciutat, per¨° a Buenos Aires tamb¨¦ participa en algun negoci del sector grastron¨°mic. Aqu¨ª deixa les cotilles al seu pa¨ªs d¡¯origen i s¡¯alia amb el xef Facundo Reynoso per donar un altre aire a l¡¯asado. De carn n¡¯hi ha molta, i els talls s¨®n els t¨ªpics, per¨° es presenten de forma m¨¦s refinada, a la vegada que les quantitats s¨®n m¨¦s mesurades. Per con¨¨ixe¡¯l millor cliqueu a l¡¯enlla?.

Assalto, un bar de vins i tapes

Us podem explicar l¡¯Assalto d¡¯aquesta setmana, per¨° la que ve potser aquest nou bar de vins i tapes us atacar¨¤ d¡¯una altra manera. En ess¨¨ncia, aqu¨ª el cuiner Matteo Bertozzi fa el que li dona la gana, i incorpora plats a la carta cada vegada que s¡¯avorreix de cuinar el mateix. Podr¨ªem dir que ¨¦s el nou laboratori de la seva inventiva, on les hortalisses tenen molta import¨¤ncia. De fet, a My fucking restaurant, el local que t¨¦ uns metres enll¨¤ al mateix carrer Nou de la Rambla, el 80% de la carta ¨¦s vegetal. ¡°Aqu¨ª no volem l¨ªmits¡±, explica en refer¨¨ncia a l¡¯altre restaurant, on t¨¦ un comprom¨ªs molt m¨¦s gran amb el producte de proximitat. Per saber-ne m¨¦s, cliqueu aqu¨ª.

Pueblo Libre, una taverna que podria estar a Lima

El que m¨¦s li agrada a Pablo Ortega ¨¦s que li diguin que a la taverna Pueblo Libre la gent se sent com a casa. S¨®n molts els peruans que la tenen com un lloc de refer¨¨ncia per menjar-hi, per¨° tamb¨¦ la clientela local i del barri de Sant Antoni s¡¯ha acostumat a frequentar-la. ¡°Vull jugar molt amb la nostalgia i que la gent se senti com en una taverna de Lima¡±, explica al menjador del seu local, c¨¤lid i senzill, decorat amb fotografies fetes per Carlos Dom¨ªnguez, conegut com a Chino, un reconegut fot¨°graf peru¨¤. ?s amic de la seva filla i ella mateixa ha fet la selecci¨® d¡¯imatges que pengen de les parets. Una bona manera d¡¯entrar en l¡¯atmosfera limenya ¨¦s mirar-les amb un chilcano a la m¨¤, un c¨°ctel que recomana pequ¨¨ ¨¦s m¨¦s fresc i menys dol? que el pisco sour. Per veure m¨¦s plats, cliqueu l¡¯enlla?.

Yakumanka, la vitrina de peix que marca la difer¨¨ncia

Un dels plats forts de la cuina peruana ¨¦s el cebiche, que acaba de ser reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. A base de peix o marisc cru, tallat a daus i marinat amb llima, xili, ceba i altres secrets de cada xef, el cebiche passa d¡¯all¨° m¨¦s b¨¦. ?s lleuger i fresc i va acompanyat de blat de moro torrat. Des que van obrir el 2017 a l¡¯Eixample, calculen que el Yakumanka n¡¯han servit m¨¦s de 100.000. ?s d¡¯aquells plats que semblen senzills per¨° no ¨¦s tan f¨¤cil trobar-se¡¯l ben executat i que no resulti excessivament ¨¤cid, per¨° aqu¨ª est¨¤ molt ben equilibrat. Diuen que combina amb la cervesa, per¨° amb un pisco sour tamb¨¦ baixa b¨¦. ?s un c¨°ctel molt habitual al Per¨² que tamb¨¦ es troba a Xile. Per saber qu¨¨ m¨¦s trobar-hi, cliqueu a l¡¯enlla?.

Passad¨ªs del Pep, un ¨¨xit sense entrada a la vista

El Passad¨ªs del Pep es diu aix¨ª perqu¨¨ si no travesses el passad¨ªs no hi arribes. Quan la moda dels bars i resaturants clandestins no havia arribat a Barcelona, ja n¡¯hi havia un que estava ben amagat. Sense una entrada visible a fora, aquest restaurant ¨¦s un local rere una porteria d¡¯all¨° m¨¦s normal d¡¯un edifici del Pla de Palau. Per¨° qui el coneix sap que s¡¯hi amaga un menjador cl¨¤ssic, amb capacitat per a vuitanta comensals, que es distingiex per la cuina tradicional que posa en valor el producte, sobretot del mar. All¨° que ara es diu tant, de respectar al m¨¤xim els sabors, al Passad¨ªs del Pep fa temps que ho tenen clar. Per saber-ne m¨¦s, aqu¨ª.

7Portes, el restaurant m¨¦s emblem¨¤tic arran de mar

Gaireb¨¦ no necessita presentacions, per¨° s¨ª que mereixerien moltes p¨¤gines totes les hist¨°ries que resguarda aquest restaurant. El 7Portes va obrir el 1836, ¨¦s a dir que porta gaireb¨¦ 188 anys en funcionament. Des de l¡¯any 1940 a mans de la mateixa fam¨ªlia, Parellada, de la hist¨°rica Fonda Europa de Granollers. Paco Sol¨¦ Parellada ¨¦s qui el dirigeix des de fa molts anys, convertit en un cl¨¤ssic de la ciutat, visitat per locals i turistes que en valoren els arrossos, els plats de cullera i receptes tradicionals com els canelons, la sopa de rap, el bacall¨¤ a la llauna, el xat¨®, els p¨¨sols ofegats, el rap a l¡¯all cremat o les costelletes de xai. M¨¦s, aqu¨ª.