Catalunya, terra de dinosaures

Plou de cal D¨¦u a Sabadell, un x¨¤fec; un dia fant¨¤stic per anar a buscar animals antediluvians, concretament dinosaures. Tot i que, cal advertir-ho, els paleont¨°legs moderns detesten d¡¯aquesta denominaci¨® vintage d¡¯¡°antediluvians¡±, que als que tenim una edat ens recorda les cient¨ªficament aberrants, per¨° tan entretingudes (sobretot si sortia Raquel Welsch o Victoria Vetri) pel¡¤l¨ªcules com Fa un mili¨® d¡¯anys (1966) o Quan els dinosaures dominaven la terra (1970), que per cert comptava amb gui¨® de J. G. Ballard! Buscar dinosaures a Sabadell, tan lluny de la formaci¨® Morrison (Colorado) o del desert del Gobi, pot semblar estrany, per¨° no pas si truquem (xops) a la porta de la seu hist¨°rica de l¡¯Institut Catal¨¤ de Paleontologia Miquel Crusafont (ICPMC), centre pioner en la investigaci¨® dels ¡°llangardaixos terribles¡± a Catalunya.

El que ens obre no ¨¦s Allan Grant ni, gr¨¤cies a D¨¦u, l¡¯espectacular triceratop del centre ¡ªque tamb¨¦ ¨¦s museu¡ª, sin¨® el paleont¨°leg ?ngel Galobart, un dels impulsors m¨¦s importants de l¡¯estudi i la divulgaci¨® dels dinosaures al nostre pa¨ªs i des del 2016 director del Museu de la Conca Dell¨¤, d¡¯Isona (Pallars Juss¨¤), i de l¡¯Espai Dinosfera, de Coll de Narg¨® (Alt Urgell), dos centres dedicats a aquests animals, a m¨¦s de responsable del Mesozoic Research Group de l¡¯ICPMC. L¡¯investigador, impulsor del projecte integral Dinosaures dels Pirineus, acarona el somni que puguem sentir ressonar els passos dels dinosaures a Catalunya. Perqu¨¨ Catalunya, on s¡¯ha trobat la barbaritat de set esp¨¨cies noves, nom¨¦s aparegudes aqu¨ª, ¨¦s terra de dinosaures, sens dubte. I un lloc, especialment el Prepirineu i el Pirineu lleidat¨¤ ¡ªon van habitar, entre fa 70 i 66 milions d¡¯anys, els ¨²ltims dinosaures d¡¯Europa abans de l¡¯extinci¨®¡ª, on s¡¯estan produint tant troballes de f¨°ssils d¡¯aquests animals de primera magnitud com estudis cient¨ªfics capdavanters. Ho reconeix tothom.

Per exemple, Steve Brusatte, l¡¯actual estrella de la investigaci¨® dels dinosaures, que al gener va ser a Barcelona i va fer una confer¨¨ncia multitudin¨¤ria a CosmoCaixa, lloa cont¨ªnuament els nostres paleont¨°legs quan parles amb ell, i al seu llibre de refer¨¨ncia Auge y ca¨ªda de los dinosaurios (Debate, 2019) subratlla amb admiraci¨® dels seus col¡¤legues catalans: ¡°No paren de trobar ossos, dents, empremtes i fins i tot ous de dinosaure¡±. A l¡¯Espai Dinosfera, dedicat a la reproducci¨® (a explicar-la, no a experimentar-hi com als laboratoris de l¡¯illa Nublar de Parc jur¨¤ssic), s¡¯exhibeix, precisament, el niu de dinosaure m¨¦s gran d¡¯Europa, de titanosaure (els saur¨°podes, herb¨ªvors i de coll llarg, semblants als ic¨°nics diplodocus i brontosaures), amb 25 ous, excavat el 2005 a Coll de Narg¨®, on s¡¯han trobat ous a centenars. A la localitat de Pinyes, a prop de Coll de Narg¨®, s¡¯ha documentat el comportament de nidificaci¨® dels titanosaures i la seva biologia reproductiva, amb superposici¨® de capes d¡¯ous i evid¨¨ncies que la mare va excavar amb les potes del darrere per fabricar un niu en forma de pou on dipositar la posta, i despr¨¦s la va tapar.

I no obstant aix¨°, es lamenta Galobart mentre ens mena a trav¨¦s de sales on es mostren restes de criatures sorprenents, dinosaures i altres (com el cocodril extint Diplocynodon, o les v¨¨rtebres i la reconstrucci¨® de l¡¯ictiosaure, el r¨¨ptil mar¨ª contemporani dels dinosaures, d¡¯Al¨°s de Balaguer, a la serra Carbonera), aqu¨ª sembla que gaireb¨¦ ning¨² s¡¯assabenti dels descobriments, les excavacions i els aven?os. La gent en general, explica, ignora que som una gran pot¨¨ncia en troballes i estudis de dinosaures, es desconeix molt l¡¯exist¨¨ncia de moderns museus espec¨ªfics desplegats pel territori, i la societat viu majorit¨¤riament d¡¯esquena a la realitat que, sota els nostres peus, hi tenim gran quantitat de dinosaures, i molt importants.

Cal precisar que, quan parlem dels dinosaures de la Catalunya actual, parlem d¡¯animals que es movien en un territori molt diferent del d¡¯avui. ?s gaireb¨¦ impossible d¡¯imaginar com n¡¯era de diferent. Cal dir que la major part del temps Lleida (el que ¨¦s Lleida avui) va estar sota l¡¯aigua... Al Jur¨¤ssic, tot Catalunya estava submergida. Al Cretaci, el mar es retira i s¡¯obre un territori per a la conquesta dels dinosaures. Fins a la seva ¨¨poca final, el Cretaci superior, els Pirineus no existien. Van comen?ar a al?ar-se llavors, quan l¡¯Atl¨¤ntic arribava fins als actuals Alt Urgell, Pallars Juss¨¤ i la Noguera. Les planes inundables amb rius del que els ge¨°legs i paleont¨°legs anomenen illa Iberoharm¨°rica (Europa consistia en un gran arxip¨¨lag), eren el lloc de nidificaci¨® dels titanosaures, que es movien en bandades. Zones d¡¯influ¨¨ncia marina, amb llacunes, pantans i un clima tropical.

Especialment som rics en titanosaures i hadrosaures (dinosaures de bec d¡¯¨¤nec), amb molt¨ªssimes restes f¨°ssils, algunes d¡¯espectaculars, com el coll de titanosaure, que fa cinc metres. ?s excepcional que molts d¡¯aquests animals eren al l¨ªmit de l¡¯extinci¨®. Entre les troballes importants i emocionants, tamb¨¦ s¡¯ha trobat una placa d¨¨rmica de nodosaure (dinosaure cuirassat), una excepcional empremta de pell de titanosaure i una dent d¡¯un parent del velociraptor que va viure a prop de Tremp.

De titanosaures, aquest grup de dinosaures que s¡¯han fet tan famosos a partir de la troballa a l¡¯Argentina d¡¯alguns de gegantins, fins i tot per ser dinosaures, com el patagotit¨¤, se n¡¯ha descobert a Catalunya (al jaciment d¡¯Orcau-1, al Pallars Juss¨¤ ) fins i tot una nova esp¨¨cie, descrita pels nostres paleont¨°legs i anomenada Abditosaurus kuehnei. Era una bestiola de 18 metres de llarg i 14 tones que va viure fa 70,5 milions d¡¯anys. Per¨° ¨¦s que, a m¨¦s, hi ha restes d¡¯altres titanosaures, diferents, cosa que fa pensar als investigadors que al Cretaci terminal (i valgui la paraula) catal¨¤ n¡¯hi havia fins a quatre esp¨¨cies diferents, de les quals tres encara estarien per descriure. Tot i el seu nom, alguns dels titanosaures pirinencs eren relativament petits, fins i tot nans, cosa que s¡¯atribueix al seu desenvolupament en condicions d¡¯insularitat. L¡¯Abditosaurus seria un col¨®s entre ells.

Galobart ha reunit dos experts m¨¦s com ell, membres del grup de recerca que excava des de fa 20 anys al Prepirineu, per parlar de dinosaures catalans amb aquest enviat especial al Cretaci. Un ¨¦s Bernat Vila, especialista en saur¨°podes (¨¦s un dels que ha descrit Abditosaurus) i a qui elogia Brusatte (han treballat junts a Esc¨°cia), i l¡¯altre ¨¦s Albert Prieto-M¨¢rquez, un crac dels hadrosaures, entre d¡¯altres, que l¡¯any passat va descriure, amb Albert Sell¨¦s, el Calvarius rapidus, un ornit¨°pode de just abans de l¡¯extinci¨® (Calvarius pel calvari del meteorit) trobat al Pirineu, i ha excavat a Hell Creek, ni m¨¦s ni menys que el fam¨®s jaciment de Montana. S¡¯han reunit tots tres al voltant d¡¯una taula on destaca el contundent f¨¨mur d¡¯un titanosaure (gran), cosa que sens dubte crea ambient. Despr¨¦s es fotografiaran, amb un notable aire friqui als personatges de The Big Bang Theory, al costat de la bonica r¨¨plica del titanosaure petit, un animal entranyable que sembla sortit d¡¯A la recerca de la vall encantada.

¡°Et trobes gaire gent que et diu: ¡®Com?, per¨° aqu¨ª hi havia dinosaures?¡¯¡±, apunta Galobart, ¡°lluitem molt per explicar i divulgar, per¨° en general amb els dinosaures a Catalunya hem anat tard, i el que s¡¯ha fixat en la imaginaci¨® i l¡¯ha forjat s¨®n els dinosaures nord-americans i les pel¡¤l¨ªcules de Parc jur¨¤ssic i les seves franqu¨ªcies¡±. Malauradament, acorden tots tres, no s¡¯ha sabut aprofitar la dinomania ¡ªde la qual fan gala per exemple tants nens: al col¡¤loqui amb Brusatte, algunes de les preguntes m¨¦s interessants les va formular un nano¡ª per avan?ar en la divulgaci¨®.

Vila reflexiona que, malgrat tota la feina feta, i el prestigi internacional, els paleont¨°legs catalans ¡°no tenim l¡¯aura de prestigi i d¡¯aventura dels nostres col¡¤legues anglosaxons¡±. Consideraci¨® social? ¡°Que si som rics?, de cap manera, i no veig prestigi social. Ho suplim tot amb passi¨®. Els nens s¨®n els ¨²nics a qui impressionem quan fem xerrades¡±. Considera que la manca de valoraci¨® de la paleontologia es deu a la manca general de cultura cient¨ªfica. ¡°La gent del carrer t¨¦ una cultura cient¨ªfica molt b¨¤sica, pel que fa als dinosaures, es queden en l¡¯an¨¨cdota, quin era m¨¦s gran, quin menjava m¨¦s o era m¨¦s perill¨®s¡±. Recorda que els anglesos van arribar abans als dinosaures, els primers, i que els nord-americans van tenir el gran boom de les troballes, expressat en la compet¨¨ncia entre Cope i Marsh al Far West dels dinosaures. ¡°Nosaltres no tenim un segle de T. Rex com all¨¤¡±, sospira. ¡°A la Gran Bretanya i els EUA, els dinosaures s¨®n grans icones culturals¡±, afegeix Prieto-M¨¢rquez, ¡°aqu¨ª molt menys¡±. ¡°I aix¨° sense explicar quant inverteix el m¨®n anglosax¨® en investigaci¨®¡±, remata Vila, que assenyala que a casa nostra ¨¦s molt aviat per tenir un star system com el que componen gent com Paul Sereno, Jack Horner o el mateix Brusatte. El m¨¦s semblant, recorden, ¨¦s Pepelu Sanz (Jos¨¦ Luis Sanz), el paleont¨°leg i divulgador madrileny tan estimat per tots els dinoman¨ªacs catalans. I aix¨° que els curr¨ªculums de Galobart, Vila i Prieto-M¨¢rquez s¨®n perqu¨¨ els fitxin com a assessors (o protagonistes) de les seq¨¹eles de Jurasic World.

El cas ¨¦s que, recorda Galobart, malgrat pioners com Llu¨ªs Mari¨¤ Vidal, Josep Dur¨®, Maria Lourdes Casanova, el seu marit Josep Vicen? Santaf¨¦ i el mateix Miquel Crusafont, les investigacions sistem¨¤tiques de dinosaures a Catalunya no han comen?at fins molt recentment. Un pas decisiu va ser la conversi¨® el 2007 del Crusafont en l¡¯Institut Catal¨¤ de Paleontologia adscrit al CERCA com a centre de recerca, amb un departament d¡¯ecosistemes de dinosaures. Es va prendre la decisi¨® de crear una xarxa de museus de dinosaures desplegats pel territori, a prop dels jaciments pirinencs i cadascun centrat en un tema (empremtes, a Fumanya, al Bergued¨¤, on n¡¯hi ha m¨¦s de tres mil; reproducci¨®, biodiversitat), amb els de Conca Dell¨¤ d¡¯Isona i Coll de Narg¨® com a ¡°estrelles¡± i l¡¯Epicentre de Tremp, amb tota la informaci¨® tur¨ªstica i patrimonial, inclosos els dinosaures, del Pallars. ¡°?s com si cada museu fos una sala d¡¯un gran museu dels dinosaures catalans¡±, explica Galobart. ¡°Si agafes tot el material i el poses al costat d¡¯un edifici, seria el museu d¡¯aquest tipus m¨¦s important d¡¯Europa¡±, afegeix. Una altra possibilitat era crear un ¨²nic museu en una gran ciutat. ¡°Era una altra opci¨®, el temps dir¨¤ si l¡¯hem encertat o no, per¨° ja hi havia el Crusafont a Sabadell, i a nivell territorial aix¨° dona bon resultat i atrau turisme a zones que necessiten est¨ªmuls. ?s una manera de retornar els beneficis dels dinosaures als llocs on apareixen. Estem donant cursos a guies per a visites espec¨ªfiques sobre dinosaures¡±.

Galobart creu que un gran museu de dinosaures a Barcelona seria contraproduent per a la visita als llocs originals. I, en aquest sentit, critica la compet¨¨ncia (¡°suma, per¨° de vegades ens resta¡±) que els fa CosmoCaixa amb l¡¯exposici¨® actual de titanosaures (precisament) argentins. ¡°Exhibeixen r¨¨pliques, mentre que nosaltres mostrem f¨°ssils originals, i d¡¯esp¨¨cies d¡¯aqu¨ª, que ¨¦s un valor afegit¡±. Opina que una exposici¨® de dinosaures catalans seria ¡°molt interessant¡±.

Galobart considera, no obstant aix¨°, que ells tenen pendent treballar m¨¦s la reconstrucci¨® de dinosaures, i la divulgaci¨®, ¡°ens falta comunicaci¨®, que la gent s¨¤piga qu¨¨ fem¡±. Un altre repte ¨¦s aconseguir que es protegeixin els extraordinaris espais geol¨°gics que hi ha a Catalunya. Una manera seria la creaci¨® de geoparcs, que la Unesco afavoreix. Disposar de m¨¦s dinosaures ic¨°nics ja ¨¦s q¨¹esti¨® de sort. No hi ha triceratops, a Catalunya (no n¡¯hi va haver a Europa), excepte el tan popular del Crusafont, en realitat una r¨¨plica portada dels Estats Units, i el crani de CosmoCaixa. Tampoc T. Rex (encara que tamb¨¦ hi ha una c¨°pia del cap d¡¯un nord-americ¨¤ al Crusafont, arribat amb el triceratop als noranta). De moment, no s¡¯ha trobat a Catalunya cap gran carn¨ªvor. N¡¯hi ha de mida petita, com el Tamarro insperatus, un trood¨°ntid, com una gallina. Per¨° no els depredadors grans que havien de ca?ar els titanosaures. ¡°N¡¯hi ha d¡¯haver, aquest ecosistema ho demana, per¨° no volen sortir de moment, ja en sortiran¡±, pronostica Galobart. Hi ha possibilitats de tiranos¨¤urids? ¡°No pots dir mai que no. De moment, tenim jaciments molt rics amb molts animals diferents, i aquesta excepcionalitat de tenir registres dels darrers quatre milions d¡¯anys abans de l¡¯extinci¨® dels dinosaures pel meteorit¡±.

Els paleont¨°legs catalans se senten ¡°bastant incompresos¡± per l¡¯administraci¨®, que ha trigat a entendre el potencial cultural, educatiu i, si es vol, de pa¨ªs que tenen els dinosaures. ¡°Als pol¨ªtics, que pensen en la immediatesa i els tempos electorals, el Mesozoic (l¡¯edat dels r¨¨ptils, entre fa 250 i 66 milions d¡¯anys i que inclou el Tri¨¤sic, el Jur¨¤ssic i el Cretaci) se¡¯ls fa molt llarg¡±, ironitza Galobart. Des del punt de vista nacionalista, per altra banda, ¨¦s dif¨ªcil col¡¤locar l¡¯estelada als dinosaures, al¡¤ludeixen a un passat massa remot per rendibilitzar-los en aquest sentit, vaja, que no s¨®n 1714, ni tan sols l¡¯ante o preneandertal home de Tautavel, del qual Lumley deia que era el primer catal¨¤, ja que des de la seva cova es veia el Canig¨®. Un t¨ªtol, el de ¡°primer catal¨¤¡±, que es va donar tamb¨¦ a Pau, el Pierolapithecus catalaunicus, l¡¯hominoide de fa 13 milions d¡¯anys que van trobar Salvador Moy¨¤ i el seu equip a l¡¯abocador de Can Mata, a Hostalets de Pierola, i que tamb¨¦ es pot veure al Crusafont. ¡°No juguem a aix¨°¡±, assenyala Galobart, ¡°seria rid¨ªcul amb els dinosaures, almenys Pau i Jordi (el primat de fa 10 milions d¡¯anys de Sabadell) s¨®n antropomorfs¡±.

Qu¨¨ ens sorprendria m¨¦s si una m¨¤quina del temps tipus Ray Bradbury ens port¨¦s a la Catalunya dels dinosaures? ¡°Trobar-nos un carn¨ªvor!¡±, salta estranyament il¡¤lusionat l¡¯Albert. ¡°Encara que un hadrosaure cara a cara tamb¨¦ seria molt perill¨®s, com si et topares avui amb un rinoceront o un hipop¨°tam¡±, afegeix el paleont¨°leg amb un gran somriure i la mirada perduda en un humit somni Cretaci. Caram! ?s sorprenent quin efecte provoquen els nostres dinosaures!