Montserrat Roig: tres vides, i en elles totes les vides

Complert i celebrat el centenari de la publicaci¨® de l¡¯Ulises de James Joyce, podr¨ªem dir que la trama de ¡°la vida d¡¯un home en nom¨¦s un dia, i durant aquell dia tota la seva vida¡± ja ha quedat del tot amortitzada. Per¨° el cert ¨¦s que aquella passi¨® liter¨¤ria per condensar tots els sentiments en un de sol, totes les trames en una de sola i totes les vides nom¨¦s en una, creix, s¡¯expandeix, innova i mai s¡¯acaba. No cal anar gaire lluny, l¡¯exemplar del llibre que tens entre mans representa precisament una reformulaci¨® d¡¯aquell repte ancestral. Tres vides, de tres dones, i en elles el reflex de totes les vides, o de totes les viol¨¨ncies, o de tots els amors, o de totes les revolucions, o de totes les passions, o de totes les aspiracions de la feminitat. Tres dones que en la seva intimitat, i en la seva gosadia, s¨®n una mica m¨¦s que tres dones. Una mica m¨¦s que una mare, una filla i una ¨¤via. Una mica m¨¦s que un mateix nom canviant, o gaireb¨¦ mutant: el de Mundeta. Una mica m¨¦s que un arbre geneal¨°gic tra?at per mostrar la hist¨°ria p¨²blica i ¨ªntima d¡¯una ciutat de Barcelona tamb¨¦ canviant.

Tres vides, s¨ª, ¡°i en elles totes les vides¡±, podria ser el lema per rellegir i reivindicar Ramona, adeu, la primera novel¡¤la de la narradora, activista feminista i periodista Montserrat Roig, que cinquanta-un anys despr¨¦s de la seva publicaci¨® original en catal¨¤, torna a veure la llum en castell¨¤ amb una traducci¨® molt fidel de Gemma Deza Guil. Ramona, adeu inaugurava aix¨ª el 1972 una llista de cinc obres de ficci¨® amb qu¨¨, al llarg de no pas m¨¦s d¡¯una d¨¨cada ¡ªja que l¡¯autora va morir prematurament¡ª, Roig es va entregar al dibuix de la vida de les dones, i de les lluites pol¨ªtiques del moment, en un pa¨ªs en plena transici¨®, travessada per la reflexi¨® al voltant de la desigualtat de g¨¨nere i la q¨¹esti¨® de classe. En aquesta obra en concret, que inclou un grapat d¡¯anys des de finals del segle XIX fins a mitjan el XX, ens trobem amb una s¨¨rie de problem¨¤tiques que amenacen les vides de Mundeta Jover, Mundeta Ventura i Mundeta Claret, i que oscil¡¤len des dels diferents tipus de viol¨¨ncia sexual als que l¡¯¨¤via, la mare i la filla es devien enfrontar fins a les revoltes obreres durant la Segona Rep¨²blica, les seq¨¹eles de la Guerra Civil, la regeneraci¨® cultural, l¡¯anticatalanisme i el proc¨¦s lent de l¡¯alliberament de la dona a l¡¯Estat espanyol.

Montserrat Roig no nom¨¦s va arriscar pel que fa a l¡¯exploraci¨® tem¨¤tica d¡¯uns anys convulsos i dolorosos a nivell pol¨ªtic, ja que potser la seva aposta m¨¦s gran amb Ramona, adeu era formal. L¡¯¨²s meravell¨®s del mon¨°leg interior, de l¡¯escriptura diar¨ªstica, en el cas de Mundeta Jover, ens permet burxar al cervell del qual probablement ens sembla el personatge m¨¦s allunyat, el m¨¦s ali¨¨. Roig crea una veu tan dura com dol?a, una mena de reivindicaci¨® del jo femen¨ª: l¡¯experi¨¨ncia al centre, com donant veu a les dones que no la van tenir. Qualsevol diria que Jover veritablement va existir, i que Roig nom¨¦s va acabar de donar-li forma a la trama de les seves successores. A les altres les narracions en primera persona hi ha una sensaci¨® de desconeixement. Com si malgrat el seu vincle Jover, Ventura i Claret no s¡¯haguessin mirat mai als ulls. I ¨¦s en aquell estranyament dels vincles familiars, en aquell espor¨¤dic odi que l¡¯una arriba a sentir per l¡¯exist¨¨ncia de l¡¯altra, quan el llibre de Montserrat Roig obre la porta al que en anys paral¡¤lels tamb¨¦ estarien forjant algunes de les m¨¦s grans escriptores del moment, amb les quals no haur¨ªem de tenir avui cap pudor de relacionar-la. Ramona, adeu ens alimenta de passat, de precarietat i de conflictes familiars irresolubles, retratats des d¡¯una intimitat extrema, de la mateixa manera que passa a llibres amb Els armaris buits, d¡¯Annie Ernaux. Tant la catalana com la recent Nobel francesa tenen la virtut de ser dos cronistes del seu temps. No tenen por a l¡¯hora de retratar all¨° sexual o escatol¨°gic i, com demostra la for?a de la seva narrativa, no es veuen mai acovardides per la possible lectura burleta del mascle. Ho saben molt b¨¦: no es pot fer el retrat d¡¯una societat sense posar la reflexi¨® sobre els vincles afectius al centre. Per aix¨° a Ramona, adeu, un dels moments m¨¦s angoixants i a la vegada m¨¦s precisos ¨¦s el de Mundeta Ventura buscant el cos d¡¯un ¨¦sser estimat entre les restes d¡¯un bombardeig. La viol¨¨ncia no destrueix nom¨¦s edificis. O monuments. O ideals. La viol¨¨ncia destrueix la possibilitat d¡¯estimar.

Roig crea una veu tan dura com dol?a, una mena de reivindicaci¨® del jo femen¨ª. En elles el reflex de totes les vides, o de totes les viol¨¨ncies, o de tots els amors, o de totes les revolucions, o de totes les passions, o de totes les aspiracions de la feminitat

Tal vegada per aquest motiu a algunes ressenyes de Ramona, adeu que poden trobar-se a les hemeroteques s¡¯especifica tant que la primera novel¡¤la de Montserrat Roig ¨¦s el retrat de tres amors. M¡¯agradaria pensar que no, que malgrat l¡¯atenci¨® a l¡¯afectivitat que hi ha a la narraci¨®, abans que l¡¯amor per un altre, hi ha l¡¯amor entre elles. Que abans que l¡¯amor entre elles, hi ha l¡¯amor per una mateixa. I que abans de la submissi¨® de les seves causes al romanticisme, hi ha el lliurament dels seus pensaments a l¡¯humor i a la recerca d¡¯una cosa nova, una cosa que els permeti continuar vivint fins i tot quan tot al seu voltant, en aquella Barcelona convulsa d¨¨cada rere d¨¨cada, sembla perdut. En paraules d¡¯una de les nostres protagonistes: ¡°?s com si l¡¯un a l¡¯altre es volguessin conv¨¨ncer que cada pet¨®, cada car¨ªcia, cada acte d¡¯amor representen el senyal m¨¦s concret de l¡¯adeu definitiu¡±.

Aleshores a qu¨¨ diu un adeu definitiu Mundeta? O qui s¡¯est¨¤ acomiadant per sempre d¡¯elle(s)? D¡¯on surt aquell t¨ªtol tan enigm¨¤tic de Montserrat Roig i cap a on ens mena el seu dubte? Continuant una altra tradici¨® tan bonica com la joyciana de comptar tres vides, i en elles totes les vides, Roig es posiciona amb Ramona, adeu en la l¨ªnia dels qui saluden i acomiaden a les coses als t¨ªtols de les seves novel¡¤les. Bon dia, tristesa, que diria una novel¡¤lista per all¨¤; Hola migdia, que diria una altra poeta m¨¦s all¨¤; Ma?ana en la batalla piensa m¨ª, aix¨ª s¡¯acomiadaria aquell home; ?Adi¨®s, Cordera!, exclamaria l¡¯altre; Benvinguda a casa, encara diria l¡¯altre. Per¨° ¨¦s que acomiadar-se de Montserrat Roig, per cert, el febrer del 2023, ¨¦s una tasca gaireb¨¦ impossible. La placa amb el seu nom, al cementiri de Montjuic, ens espera trencada i bruta. No hi ha flors. Dues o tres fan¨¤tiques de la seva fortalesa encara hi van, de tant en tant, per deixar-hi bol¨ªgrafs o paperets d¡¯agra?ment per la seva insaciable lluita feminista. O potser no heu vist aquelles fotos de Roig a les manifestacions contra la despenalitzaci¨® de l¡¯adulteri? Jo tamb¨¦ soc ad¨²ltera!, deia la seva pancarta. Dem¨¤ a la batalla amb la Roig, lectores! Hola, Roig! I llavors, qui diu adeu a les nostres Mundetes? Potser els homes que les van rondar? O ¨¦s la ciutat que les va acollir qui ara les rebutja? S¨®n elles mateixes les que s¡¯acomiaden del seu propi nom perqu¨¨ volen amagar-se en una altra m¨¤scara? O en paraules d¡¯aquesta immensa narradora: ¡°I comentarien les ximpleries de moda o les not¨ªcies pol¨ªtiques m¨¦s importants o l¡¯¨¨xit de les seves novel¡¤les, i despr¨¦s agafarien l¡¯autob¨²s, o el cotxe, i es dirien adeu perqu¨¨ tindrien pressa per tornar a la seva quotidianitat¡±.