Un mat¨ª a La Roca Village: Un simulacre de poble amb sala de meditaci¨®

Diu Josep Maria Esquirol a L¡¯escola de l¡¯¨¤nima (Quaderns Crema) que ¡°avui, el domini d¡¯all¨° que domina ¨¦s molt inquietant i, com si fos una rierada, amena?a d¡¯arrasar les poques resist¨¨ncies que encara resten¡±. Defensa que ¡°cal mantenir la difer¨¨ncia i resistir a l¡¯homogeni que sempre amena?a¡±. Defensa que cal cultivar ¡°el llindar i la difer¨¨ncia¡±, entesos com a llocs de resist¨¨ncia fecunda. La seva filosofia de la proximitat ¨¦s clara i fonda. T¨¦ una longitud d¡¯ona que il¡¤lumina porcions de la realitat m¨¦s inh¨°spita.

No fa gaire vaig anar a un santuari de l¡¯homogene??tat, un lloc dominant, i vaig aconseguir sortir-ne amb unes vambes noves a un preu raonable. Unes vambes comod¨ªssimes. En passar el llindar d¡¯entrada d¡¯aquest lloc que ¨¦s com un poble, la Roca Village, em va sorprendre trobar a m¨¤ dreta una contemplation room. ?s un espai de meditaci¨® on no falta cap t¨°pic: llum zenital, astores a terra, un cistell de v¨ªmet, possibilitat de descarregar-se al m¨°bil tor¨¤s, b¨ªblies i alcorans, avisos d¡¯apagueu tots els tel¨¨fons m¨°bils, no poseu cap tipus d¡¯av¨ªs, no enceneu espelmes o qualsevol tipus d¡¯encens...

Aquest lloc ¨¦s com un poble per¨°, en lloc de cases amb ve?ns i ajuntaments amb regidors i funcionaris, hi ha botigues i m¨¦s botigues. S¨®n de luxe. Outlets, per¨° de luxe. Tot pulcre, tocat i posat, un Poble Espanyol del luxe. I amb alguna oportunitat per als pobres, una llaminadura per buscar. A les places hi ha terrasses, i a sota les llambordes, les que ja no queden als pobles, el saul¨® d¡¯antics camps, suposo. A fora, els autobusos que porten turistes de Barcelona. ?s com un poble al servei d¡¯un sol objectiu: que te¡¯ls gastis. I et sorprens pensant que un dilluns al mat¨ª fins i tot s¡¯hi est¨¤ tranquil. I et sorprens de la mena de productes i preus que poden existir, si aquests atuells de cuina s¨®n tan bonics que no semblen per cuinar! Tamb¨¦ penses que ho podrien convertir en un barri amb ve?ns, quan aix¨° deix¨¦s d¡¯estar de moda. O que una colla d¡¯escriptors hi fes una estada de cap de setmana.

Per¨° som aqu¨ª, dilluns al mat¨ª, i abans de fer res, et donen la possibilitat que netegis l¡¯esperit, que comencis per fer un consum meditatiu. Entra a la contemplation room, que et crida. Tota ella sembla un monument a un altre fil¨°sof, Gilles Lipovetsky, i el seu concepte de la societat de l¡¯hiperconsum. Tot ¨¦s susceptible de ser passat pel corr¨® del consum: el neguit i la calma, el benestar i la inquietud, els diners i la seva falta, les ideologies d¡¯or... Tot t¨¦ una resposta a punt. Est¨¤ tot pensat, no t¡¯amo?nis per res. Potser hi podr¨ªem venir un altre dilluns. No s¡¯hi est¨¤ tan malament. Travessem la llinda de sortida i tot torna al seu color. M¡¯ha quedat un article carregat de l¡¯adverbi com, com si aquesta realitat no les tingu¨¦s totes i es pogu¨¦s esfumar. Vivim en un simulacre. Cal anar a l¡¯escola de l¡¯¨¤nima.