La F¨²miga: ¡°Un ajuntament de dretes no ens contractaria mai¡±

El cap de setmana a l¡¯Empord¨¤ Music Festival, arrossegant el cansament de la setmana a Vendaval Music i a punt de comen?ar l¡¯agost amb tres concerts programats a Aldaia, Golm¨¦s i El Pin¨®s. ?s dilluns al mat¨ª i aquesta agenda fa comprensible que a ?rtur Mart¨ªnez quasi s¡¯oblidi de connectar-se a la videotrucada, per¨° aconsegueix arribar puntual. Mart¨ªnez ¨¦s percussionista, per¨° sense ¡°carrera oficial¡± en m¨²sica, que ¡°malauradament¡± va abandonar per un grau en arquitectura t¨¨cnica. Hi va posar punt final l¡¯any 2009, quan es va quedar a l¡¯atur pel boom immobiliari. Mart¨ªnez i els seus onze companys estan fets de m¨²sica instrumental i Pa¨ªs Valenci¨¤ (Alzira) on tots van fixar la xaranga al seu ADN, fins a convertir-se en La F¨²miga, la banda que no es perd cap festa major, reuneix generacions i aquest any ha llan?at el seu tercer ¨¤lbum d¡¯estudi, Tot est¨¤ per fer.

Pregunta. De versionar al pur estil xaranga al vostre primer ¨¤lbum, Espremedors (Halley Supernova, 2019).

Respuesta. La F¨²miga sorgeix de manera natural, no estava planejat, per aix¨° tampoc hi donem gaire transcend¨¨ncia. ?rem una banda instrumental que feia versions dels seus grups preferits¨DObrint Pas, Aspencat i La Gossa Sorda¨D, per¨° quan vam sortir de gravar les versions a l¡¯estudi, el productor Mark Dasousa ens va dir: ¡°A l¡¯estudi s¡¯hi ve amb temes propis¡±. I aix¨ª ho vam fer. Mai hav¨ªem pensat que f¨®ssim capa?os de compondre, per¨° Dasousa ens hi va animar, i aix¨ª va n¨¦ixer Mediterr¨¤nia, la can?¨® que va tenir m¨¦s repercussi¨® a casa i va esdevenir un himne per a molta gent. Ens va canviar la vida.

P. Va ser complicat passar del carrer a l¡¯estudi?

R. Tots vam anar ocupant un rol: els que s¡¯encarregaven dels arranjaments instrumentals de la xaranga es van ocupar de la m¨²sica de les can?ons i jo vaig tirar m¨¦s cap a la lletra. El m¨¦s dif¨ªcil va ser aprendre a produir, no coneix¨ªem l¡¯ordre del proc¨¦s, va ser una corba d¡¯aprenentatge r¨¤pida i bonica. Fins i tot ens ha convertit en ¡°addictes¡± a l¡¯estudi, tot i que mai hav¨ªem afrontat la idea d¡¯explicar hist¨°ries ni el paper en blanc. De fet, ¨¦s evident que no som els millors cantants del m¨®n, la nostra preocupaci¨® ¨¦s el benestar de la gent i passar-ho b¨¦.

P. Encara que la seva m¨²sica evolucioni, la xaranga va continuar impresa en la seva identitat de grup?

R. Sempre. De fet, va haver-hi una ¨¨poca en qu¨¨ vam tenir alguns dubtes sobre com ens mostr¨¤vem perqu¨¨, a vegades, hi ha molt classisme cultural, no se¡¯t valora com a m¨²sic si ets m¨²sic de carrer. Per¨° despr¨¦s de sentir-te empoderat per la mirada i l¡¯admiraci¨® de la gent, penses ¡°he de renegar dels meus or¨ªgens i del que em fa m¨¦s feli??¡± L¡¯instrument de vent forma part del m¨²sic de carrer que portem a dins, el mateix que ens ha perm¨¨s acostar-nos tant al p¨²blic i gaudir perqu¨¨ el p¨²blic gaudeix.

P. Aquest so s¡¯ha associat molt a la m¨²sica catalana. Ara, en canvi, el protagonista ¨¦s el g¨¨nere urb¨¤. Se senten part d¡¯aquest panorama musical?

R. A Catalunya, sempre ens han acollit i cuidat, tant els grups que portaven deu anys petant-ho¨D Els Catarres o Doctor Prats¨D, com els que acaben d¡¯explotar¨DFiga Flawas o The Tyets¨D. Ens sentim com en una segona casa que, a m¨¦s, ens dona l¡¯oportunitat de continuar creixent. Per¨° on hem tingut la feina de deb¨°, musicalment i ideol¨°gica, ¨¦s al Pa¨ªs Valenci¨¤: aqu¨ª costa molt fer-se un espai, no sempre ¨¦s f¨¤cil que es valori la m¨²sica en la llengua pr¨°pia, m¨¦s aviat al contrari, i encara es complica m¨¦s amb els darrers canvis de govern. Nosaltres continuarem lluitant perqu¨¨ la m¨²sica arribi a tots els estrats socials de la geografia valenciana i participant en la ind¨²stria catalana, com a forans que venen de fora i se senten estimats.

P. L¡¯acord de govern al Pa¨ªs Valenci¨¤ entre PP i Vox ¨¦s un obstacle per a la m¨²sica en valenci¨¤?

R. Amb un mat¨ªs important, La F¨²miga ja ¨¦s un grup conegut, tenim el privilegi de poder organitzar el nostre propi concert si no ens contracta cap ajuntament. ?s alarmant la manera com s¡¯ha redu?t l¡¯oferta musical en valenci¨¤ durant els ¨²ltims dos anys, i un exemple ¨¦s Concerts de Vivers: un concert a la fira de juliol de Val¨¨ncia que sempre programava m¨²sics internacionals i nacionals, per¨° tamb¨¦ deixava un espai per a la m¨²sica en la pr¨°pia llengua. Aquest any, la conselleria de Cultura, en mans del torero Vicente Barrera (Vox) ha preferit convocar artistes com Bert¨ªn Osborne i la fira s¡¯ha susp¨¨s per falta d¡¯assist¨¨ncia.

?s alarmant la manera com s¡¯ha redu?t l¡¯oferta musical en valenci¨¤ durant els ¨²ltims dos anys

P. Les festes majors i municipals tenen molt pes en la seva agenda.

R. A Catalunya anem a totes. Al Pa¨ªs Valenci¨¤ existeix una cultura de festes similar, per¨° se¡¯ns programa en menys quantitat per un tema ideol¨°gic: un ajuntament governat per la dreta no ens contractar¨¤ mai, encara que el poble sencer posi Mediterr¨¤nia a totes les festes. Nosaltres vam comen?ar quan s¡¯estava construint molt a favor de la m¨²sica en catal¨¤, era un context pol¨ªtic favorable. Ara la cosa ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil, es pot aconseguir igual, per¨° es va molt m¨¦s a poc a poc.

P. La F¨²miga aposta pels que venen amb col¡¤laboracions amb els catalans The Tyets, Ginest¨¤ o Figa Flawas. Afecta la difer¨¨ncia d¡¯edat?

R. La difer¨¨ncia generacional nom¨¦s pesa si vols que pesi, i no ¨¦s el nostre cas. Em porto m¨¦s de deu anys amb The Tyets. Nosaltres intentem aprendre dels grans, sense paternalismes, per¨° tamb¨¦ dels m¨¦s joves. La derrota m¨¦s gran dels boomers o millenials que no volen mirar les generacions posteriors ¨¦s que no s¡¯adonaran que estan a anys llum de nosaltres quan ten¨ªem la seva edat: produeixen m¨²sica que a nosaltres no se¡¯ns hauria acudit, tenen el seu propi llenguatge que els identifica. Jo no utilitzar¨¦ la paraula ¡°shorty¡± perqu¨¨ he hagut de preguntar qu¨¨ vol dir, per¨° adoro els vincles que crea entre ells.

P. Els seus concerts congreguen p¨²blic de totes les generacions.

R. El p¨²blic s¡¯est¨¤ barrejant, generacionalment, ¨¦s un fenomen catal¨¤ i valenci¨¤. Mares i filles escolten el mateix, de forma natural, i aix¨° fa el p¨²blic m¨¦s gran i genera ambient familiar i jove de festa major. A nosaltres ens agrada que tot passi a les festes majors, a les places dels pobles ¨¦s on veritablement es fa col¡¤lectivitat i les generacions aprenen les unes de les altres. La m¨²sica no ¨¦s un pilar fonamental del canvi social, per¨° s¨ª un dels seus vehicles. La cultura en general i la m¨²sica en concret inclouen un sentiment col¡¤lectiu que fa que passin coses.

P. El febrer de 2024, van llan?ar el seu tercer ¨¤lbum, Tot est¨¤ per fer.

R. Aquest disc ens ha perm¨¨s trobar el nostre so. Ens ha costat descobrir la nostra musicalitat, ¨¦s molt dif¨ªcil integrar el protagonisme dels metalls i sonar pop, que ¨¦s el que sempre hem volgut. Crec que combinar electr¨°nica i els nostres ritmes ¨Ddes del rock a la m¨²sica disco¨D transmet el missatge que volem com a m¨²sics. I, despr¨¦s, quan els metalls fan un pas endavant i prenen el protagonisme, tot peta i la gent comen?a a ballar.

P. Tot est¨¤ per fer, us queda molt cam¨ª per rec¨®rrer?

R. M¡¯agrada que es vegi aix¨ª, com ¡°tot el que queda¡± des d¡¯un punt optimista. Les persones tenim molts aprenentatges a les nostres vides que s¨®n el punt de partida per continuar creixent a partir del que tenim, sentim o escoltem. Trobar l¡¯equilibri entre l¡¯aprenentatge individual i el que vivim de forma col¡¤lectiva ¨¦s el que ens ha marcat per aquest disc, i tot el que vingui despr¨¦s anir¨¤ en la l¨ªnia del que sentim. Hi ha grups que fan un gir de 180 graus i canvien del tot, nosaltres tenim clar que el que ens agrada ¨¦s que la gent s¡¯ho passi b¨¦ i ens devem a aix¨°. No perseguim una concepci¨® d¡¯artista individual que fa el que l¡¯omple. Volem que la gent arribi a la nostra m¨²sica i balli. Sense p¨²blic, no estar¨ªem fent cap can?¨®. Som aix¨ª de d¨¨bils.