Mallorca cap al seu aeroport

Fa pocs dies, un psiquiatre m¡¯explicava el mecanisme del craving, que ¨¦s el nom assignat pels experts a la corba de desig que reactiva en les persones addictes la necessitat de consumir la mateixa subst¨¤ncia que els mata. Si l¡¯individu ¨¦s capa? d¡¯identificar aquesta ona d¡¯ansietat quan encara l¡¯est¨¤ experimentant en fase inicial, ho tindr¨¤ relativament f¨¤cil per detenir-la i evitar, aix¨ª, la recaiguda. Per¨° si el desig puja m¨¦s del compte abans que ell se n¡¯adoni, una vegada arribi al pic m¨¦s alt ja ser¨¤ impossible de v¨¨ncer, de manera que tant la ra¨® com la voluntat faran fallida i el c¨¤nnabis o l¡¯alcohol l¡¯arrossegaran de nou.

Per molt de temps que faci que un pacient estigui rehabilitat, el craving pot reapar¨¨ixer de formes inesperades. ¡°Sovint sembla que s¡¯hagi disparat per atzar¡±, em digu¨¦ el doctor, ¡°per¨° en realitat respon a una connexi¨® mental directa entre algun element de l¡¯entorn i les velles pautes de consum¡±, i em pos¨¤ l¡¯exemple seg¨¹ent: un excoca?n¨°man illenc que porta tres anys desintoxicat accepta una feina al Brasil, on passa altres dos anys sense pensar ni un segon en el polsim blanc. Un dia torna a Mallorca per visitar la fam¨ªlia. Tot just posa els peus a Son Sant Joan, la febre ionqui se¡¯l menja, sense que hagi sabut detectar cap av¨ªs previ per part del seu organisme. Nom¨¦s vint minuts despr¨¦s, l¡¯home fa cua dins un cotxe de lloguer per accedir al poblat de Son Banya, el supermercat barraquista d¡¯estupefaents situat a nou escassos quil¨°metres de l¡¯aeroport.

Com ¨¦s obvi, al protagonista de l¡¯an¨¨cdota el traeix la proximitat sobtada del lloc on solia proveir-se de droga un lustre enrere. Per¨° a la seva hist¨°ria hi ressona, em sembla, una percussi¨® m¨¦s ampla que ens parla del paper que t¨¦ l¡¯aeroport de Palma com a disparador de l¡¯imaginari mallorqu¨ª i del mode en qu¨¨ hom experimenta la condici¨® isolada en relaci¨® amb l¡¯exterior. I ¨¦s que Mallorca estableix relacions compulsives amb els seus habitants de sempre i tamb¨¦ amb els milions de visitants que s¡¯hi relacionen cada temporada alta, i gaireb¨¦ totes circulen per Son Sant Joan.

El 2023, 31 milions de viatgers passaren per l¡¯aeroport. No ¨¦s aix¨° una convulsi¨®? Ara mateix, agost del 2024, la via de cintura col¡¤lapsa deu cops al dia, el servei de transport p¨²blic es satura i els voltants del recinte semblen una distopia. Quan torni l¡¯hivern, la sobrec¨¤rrega de cotxes i persones es desinflamar¨¤ igual que baixa la corba del craving, per¨° nom¨¦s ser¨¤ un emmirallament, perqu¨¨ el cicle comen?ar¨¤ de nou tot d¡¯una que torni la calor. A aquestes altures, ja tothom sap que el model actual de negoci ¨¦s insostenible, per¨° quasi ning¨² vol baixar del carro. Si almenys els ind¨ªgenes tingu¨¦ssim la defer¨¨ncia d¡¯anar a viure a un altre lloc, qu¨¨ s¨¦ jo, a Ast¨²ries...! Aquesta seria una bona manera de deixar espai als turistes, que s¨®n els qui compten aqu¨ª. Malauradament, els mallorquins tenim el mal vici de mostrar-nos tamb¨¦ addictes a la nostra terra, i qualsevol observador advertir¨¤ l¡¯enorme poder imantador de l¡¯illa.

Doncs b¨¦, fent una met¨¤fora potser f¨¤cil, per¨° no desencertada, l¡¯aeroport vindria a ser el cor que bomba arreu la sang del sistema, els gl¨°buls vermells mesclats amb les toxines i els agents sobrers. Per aix¨°, la seva fesomia, biografia i entorn em semblen d¡¯un valor molt significatiu. Comen?ant pel primer dels tres punts, en una societat negada per produir bona arquitectura des dels anys seixanta, la pres¨® i l¡¯aeroport, dues infraestructures funcionals d¡¯all¨° m¨¦s foucaultianes, deuen ser els ¨²nics edificis del darrer mig segle capa?os de retenir en els seus dissenys part de l¡¯esperit de l¡¯¨¨poca: en el cas que ens ocupa, la racionalitat buida i hostil dels passadissos es combina amb l¡¯aspecte hexagonal de la nau i les seves terminals per suggerir una mena d¡¯aparell reproductor d¡¯imaginaci¨® eixorca, per¨° d¡¯inacabable activitat autom¨¤tica. Un aparell on treballen milers de conciutadans, cementiri de vocacions professionals sense futur aut¨°cton i vertader quil¨°metre zero de la reducci¨® de la cultura pr¨°pia a souvenir plastificat o dessecat.

Tamb¨¦ la seva biografia vessa de significat. Tot i que des del 1934 hi existia una base a¨¨ria, aquelles hect¨¤rees esdevindrien aeroport civil el 7 de juliol de 1960. La cronologia ¨¦s important: Son Sant Joan t¨¦ l¡¯edat i la mem¨°ria del boom tur¨ªstic, i no per casualitat, sin¨® perqu¨¨ la proximitat de la platja de Palma (una nomenclatura artificial made in Fraga, per cert) el dot¨¤ d¡¯un inter¨¨s estrat¨¨gic especial a ulls de les autoritats. Sobre aquells fonaments primerencs, el felipisme hi forj¨¤ la gran reforma dels anys noranta, estrenada el 1998, sota la direcci¨® d¡¯un arquitecte, diguem, af¨ª al r¨¨gim, Pere Nicolau, qui ja havia convertit el parc de la Mar en una superf¨ªcie m¨¦s similar a un aeroport que a un, ehem, parc. I ara, mentre els carrers acullen manifestacions massives contra els excessos tur¨ªstics, Aena afronta ben tranquil¡¤la una reforma i ampliaci¨® de terminal per valor de dos-cents cinquanta milions d¡¯euros que acabar¨¤ el 2026. Bon resum de la hist¨°ria recent de Mallorca: mai una idea nova, sempre noves versions gegantines del pecat original.

Per¨° l¡¯entorn ¨¦s el factor m¨¦s atractiu quan volem trobar-li una dimensi¨® simb¨°lica a l¡¯aeroport, no en va ¨¦s a deu minuts de Palma, a set de Son Banya i a cinc de la platja, un triangle de refer¨¨ncies fascinant. Per exemple, Son Banya existeix perqu¨¨ el tardofranquisme volgu¨¦ ocultar en un gueto d¡¯interior la comunitat gitana que malvivia a la costa, sense sospitar que la des¨ªdia municipal acabaria convertint les seves barraques en punt obligat per a molts estrangers i locals de visita i, menys recurrentment, tamb¨¦ de mort. Aix¨ª s¡¯escriu la hist¨°ria de la platja m¨¦s rendible d¡¯Europa, sobrevolada a cada minut pels avions mentre la ciutat, una mica m¨¦s enfora, va perdent la seva condici¨® ciutadana per esdevenir resort urb¨¤: a hores d¡¯ara, ¨¦s m¨¦s f¨¤cil imaginar el final de Palma que el de Son Banya. Mentrestant, l¡¯aeroport boqueja al l¨ªmit de les seves forces i els illencs fan mangarrufes de tota casta per estalviar-se els euros que els costa l¡¯aparcament quan volen recollir alg¨² a la zona d¡¯arribades. Son Sant Joan ¨¦s Sic¨ªlia sense descans i un ¨°rgan a punt d¡¯infart.