Marihuana amb denominaci¨® d¡¯origen CAT

¡°Per menys de 1.000 plantes, no us hi poseu¡±. La periodista ebrenca F¨¤tima Llambrich confessa que aquesta ¨¦s la recomanaci¨® que fa als seus companys de TV3 a l¡¯hora de decidir si informen d¡¯un nou operatiu contra la marihuana. Si seguissin sempre l¡¯activitat policial, amb dues plantacions de mitjana desmantellades al dia, no parlarien de res m¨¦s. A la primera fila de la llibreria La Central, al barri del Raval de Barcelona, l¡¯escolten, atents, investigadors implicats en la lluita antidroga, i que d¡¯una manera o altra formen part de Brots de narcosocietat (Columna), el seu ¨²ltim llibre, que furga en la ferida profunda provocada pel tr¨¤fic d¡¯haixix i marihuana. Catalunya ¨¦s un ¡°cl¨²ster criminal¡± internacional que amena?a l¡¯estabilitat d¡¯una societat que acull indiferent el mercat negre de la marihuana. Si algun dels narcotraficants entrevistats per Llambrich tamb¨¦ ¨¦s present a la sala, no ho fa saber a l¡¯auditori.

Dues setmanes abans, a tres hores i uns quants giravolts de cotxe, i una estona eterna m¨¦s a peu resseguint barrancs i lliscant per sobre les pedres, investigadors dels Mossos destinats al Pirineu han trobat una plantaci¨® d¡¯aquelles que dif¨ªcilment sortiran al telenot¨ªcies. 400 plantes, de m¨¦s d¡¯un metre, florides i brillants, a punt per a la collita. Per destruir-les, han ideat una soluci¨® imaginativa i amb aval judicial: han llogat una empresa amb una trituradora. Els agents rurals han transportat la m¨¤quina amb helic¨°pter fins a l¡¯amagatall bosc endins, i en poc m¨¦s d¡¯una hora nom¨¦s queda una intensa olor de porro flotant en l¡¯aire. Milers d¡¯euros redu?ts a petites dunes de serradures verdes.

¡°S¨®n aut¨¨ntics experts¡±, expliquen els policies sobre qui sigui que ha aixecat enmig de la muntanyan aquella plantaci¨®, que beu d¡¯una m¨¤nega que aprofita el pendent del rierol que voreja el cultiu. ¡°Tallen els arbres a m¨¤. I amb la mateixa fusta es fan cadires, estris...¡±, explica el cap de l¡¯¨¤rea d¡¯investigaci¨® del Pirineu, el subinspector C¨¦sar Jou. Al lloc hi ha m¨¦s d¡¯una desena de persones, entre investigadors, especia?listes de la cient¨ªfica que tiren reactius per veure si aquella maria col¡¤loca ¡ªno n¡¯hi ha dubte¡ª i tres homes que esmicolen tiges, fulles i cabdells. No fa tant, els agents van haver d¡¯escap?ar a m¨¤, ells mateixos, un altre cultiu de 4.000 plantes. Es van passar tot un dia al bosc. ¡°La marihuana ¨¦s un c¨¤stig div¨ª¡±, fan broma sobre el que comporta investigar unes plantacions que proliferen com bolets (284 fins a l¡¯agost), que saturen els equips policials i judicials, i que suposen un dispendi incalculable de recursos p¨²blics.

Despr¨¦s del cibercrim, la marihuana ¨¦s la principal amena?a delictiva a Catalunya. El comissari Ramon Chacon, m¨¤xim responsable d¡¯investigaci¨® dels Mossos, ho coneix tan b¨¦ que no li cal ni una anotaci¨® per radiografiar el problema. Assegut al seu despatx de la seu central dels Mossos, un edifici enorme de vidres llampants al costat d¡¯una benzinera de Sabadell, explica com la marihuana ha convertit Catalunya en un ¡°cl¨²ster del crim¡±. L¡¯horta d¡¯Europa, cosa que fa anys que no t¨¦ res a veure amb el suposat bon clima, ja que m¨¦s del 65% de les plantacions s¨®n d¡¯interior, amb collites cada tres mesos o menys. L¡¯explicaci¨® descansa en l¡¯acceptaci¨® social del c¨¤nnabis, la proliferaci¨® al¡¤legal a Catalunya fa m¨¦s d¡¯una d¨¨cada de clubs de consum (un miler d¡¯associacions segueixen donades d¡¯alta) i el pol d¡¯atracci¨® que aix¨° va suposar per al crim organitzat. Tot, amanit amb una llei poc punitiva, una autopista oberta a Europa i la crisi immobili¨¤ria, que va deixar milers de pisos, locals i naus buits.

¡°No hi ha negocis on de cinc puguis fer-ne deu. La marihuana ¨¦s dels pocs sectors que hi pots guanyar diners¡±. L¡¯Antonio, un empresari andal¨²s de 60 anys del m¨®n de la construcci¨®, confessava el 2017 que havia trobat la manera de reconvertir-se tot passejant per Spannabis, una de les fires m¨¦s grans del m¨®n del c¨¤nnabis, que se celebra des de fa m¨¦s de 20 anys a Cornell¨¤. ?s un espai de 17.000 metres quadrats on s¡¯exhibeixen les ¨²ltimes novetats del que cal per cultivar i que es pot comprar de manera legal: llavors, llums, fertilitzants, ventiladors... Alhora que el constructor trobava una oportunitat de negoci despr¨¦s del crac immobiliari, els Mossos posaven en marxa un pla espec¨ªfic per lluitar contra l¡¯alarmant augment del cultiu i tr¨¤fic.

Des de llavors, el mercat no ha parat de cr¨¦ixer. De les 176.897 plantes intervingudes el 2018, la policia ha passat a 581.700 el 2022; de 1.378 detinguts, a 2.130; de 7.067 quilos, a m¨¦s de 26.600. Per primer cop, els Mossos entreveuen aquest any una estabilitzaci¨®. ¡°Acabarem el 2023 amb les mateixes plantacions que l¡¯any anterior, menys detinguts i menys plantes¡±, diu el comissari. ¡°Soc moderadament optimista. Potser el cultiu s¡¯est¨¤ contenint una mica¡±, confia Chacon, que reconeix que els indicadors s¨®n encara poc fiables. L¡¯escenari catal¨¤ segueix sent ¨²nic a Espanya i Europa: ¡°Nosaltres importem crim organitzat. Aix¨° no passa en altres llocs, on fam¨ªlies que abans es dedicaven al tr¨¤fic d¡¯altres drogues ara tamb¨¦ cultiven marihuana¡±.

Ser una pot¨¨ncia de producci¨® i exportaci¨® de marihuana amb denominaci¨® d¡¯origen pr¨°pia, a m¨¦s de moltes oportunitats de negoci, comporta una viol¨¨ncia crua i ordin¨¤ria. Fa dos anys que Pol Cugat va ser assassinat i el seu cos continua sense apar¨¨ixer. El jove barcelon¨ª de 20 anys vigilava un cultiu en una masia de les Borges Blanques, segons la policia. Un negoci aparentment de poc risc que compartia amb m¨¦s gent. Una discussi¨® va acabar amb ell mort a tisorades. El seu ¨¦s un dels dos homicidis anuals que es cometen per aquesta droga a Catalunya, amb pics de tres. Tamb¨¦ busquen encara el cos del Diego Vargas, de 30 anys, assassinat el maig de 2020 quan intentava cobrar un deute de 80.000 euros per un robatori de marihuana. ¡°Hi ha m¨¦s viol¨¨ncia potencial de la que realment es manifesta¡±, explicaven els Mossos en un informe de juny del 2021 en qu¨¨ analitzaven les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯un mercat negre en efervesc¨¨ncia. A data d¡¯1 d¡¯octubre, s¡¯han com¨¨s 65 narcoassalts entre traficants. En gaireb¨¦ el 40% dels casos s¡¯han fet servir armes de foc.

A la pregunta de qui s¡¯amaga darrere les xifres, la resposta ¨¦s l¨ªquida. ¡°Molt¨ªssima gent¡±, dribla el comissari Chacon. Els detinguts s¨®n majorit¨¤riament homes entre els 15 i 83 anys. Algunes organitzacions semblen una torre de Babel, amb integrants de m¨¦s d¡¯una desena de pa?sos. Per¨° el perfil tipus ¨¦s un espanyol de 30 anys, i en la meitat dels casos sense antecedents. Una dada que va posar en alerta els Mossos d¡¯Esquadra: si el 2015 el 44% dels implicats havien estat detinguts per primer cop, la xifra va enfilar-se cap al 53% el 2021. ¡°Un efecte d¡¯atracci¨® a l¡¯espai del crim per a persones que abans no hi tenien contacte¡±, van escriure en un dels seus informes. Chacon tamb¨¦ ho atribueix al crim organitzat transnacional que aterra a Catalunya: net a Espanya per¨° amb un ampli bagatge delictiu al seu pa¨ªs.

A m¨¦s, tothom ha vist un negoci. ¡°L¡¯activitat principal poden ser els encastaments, per¨° quan entres a casa seva, hi trobes plantes¡±, explica el comissari. ?s el cas d¡¯un dels protagonistes del llibre de Llambrich, que va fer el salt de lladre a traficant. Va comen?ar cuidant una petita plantaci¨® en un pis i ara guanya ¡°uns 10.000 o 15.000 euros¡± per collita. La droga la ven a uns ¡°compradors russos¡±, que s¡¯emporten 25 quilos cada tres mesos. Els Mossos admeten que perseguir els diners ¨¦s pr¨¤cticament impossible. ¡°De les 150 xarxes criminals desarticulades en sis anys, nomes s¡¯ha investigat en profunditat el blanqueig de quatre casos¡±, detallen en un informe confidencial del 2021.

El problema, expliquen, ¨¦s que ¡°el ritme a qu¨¨ es desmantellen les grans plantacions no permet investigar el delicte connex de blanqueig¡±, que requereix una ¡°alta especialitzaci¨®¡± dels investigadors i unes estructures policials i judicials clarament ¡°insuficients¡±. Saben que els beneficis tornen al circuit legal mitjan?ant la compra de pisos a Espanya (d¡¯on s¨®n el 40% de les organitzacions criminals) i a la resta de pa?sos d¡¯origen dels investigats. O amb entramats empresarials, negocis d¡¯hostaleria i productes financers que fan servir m¨¤fies com la Camorra.

Per¨° els ¨¦s impossible posar-hi fre. Tot i els esfor?os, la producci¨®, la distribuci¨® i la prevalen?a del consum de marihuana ¡°no ha deixat d¡¯augmentar al m¨®n¡±, asseguren els analistes, que expliquen que fins ara la batalla ha estat un ¡°frac¨¤s¡±. El 2021, els Mossos no van tenir por a proposar per escrit una possible ¡°vacuna¡± davant la ¡°infecci¨®¡± del sistema provocat per la marihuana: una regulaci¨® que permet¨¦s allunyar el consumidor del circuit il¡¤legal, amb controls sanitaris i dels nivells psicoactius de la planta, aix¨ª com una norma administrativament m¨¦s clara i penalment m¨¦s dura. L¡¯informe policial descansa en un calaix d¡¯on mai m¨¦s ha sortit.

¡°La regularitzaci¨® ¨¦s bona si la fa tothom igual¡±, defensa el comissari Chacon, davant els aven?os d¡¯Alemanya i Luxemburg en la norma sobre el consum recreatiu. Per¨° recorda que en estats com Calif¨°rnia la legalitzaci¨® no ha acabat amb les m¨¤fies, que a Catalunya han obert cam¨ª en sectors legals, com la jardineria, la lampisteria, els transports o fins i tot els negocis immobiliaris. Tamb¨¦ ha augmentat la corrupci¨® policial, que tot i ser percentualment poc significativa ha afectat unitats d¡¯investigaci¨® senceres.

El futur ¨¦s incert per a la societat i prometedor per als traficants, que venen una droga a un mercat europeu que s¡¯encareix a mesura que viatja en direcci¨® nord: la marihuana pot arribar a triplicar els sis euros el gram que costa a Espanya. Chacon veu dif¨ªcil una deslocalitzaci¨® del cultiu a altres pa??sos perqu¨¨ a Catalunya ja hi ha ¡°les estructures¡± que permeten cultivar-la a baix cost, defraudant fluid el¨¨ctric i sense gran resist¨¨ncia social. I equipara la situaci¨® a la que va viure Gal¨ªcia, quan va passar del contraban de tabac al tr¨¤fic de coca?na. ¡°Ara fas marihuana, la societat pot fins i tot veure-ho b¨¦. Per¨° no ¨¦s la marihuana nom¨¦s. ?s la viol¨¨ncia, els homicidis, les armes... Per¨° no nom¨¦s aix¨°. Si el mercat es copa, si d¡¯aqu¨ª 10 anys el jovent passa de la marihuana i decideix consumir fentanil, els traficants passaran a fer fentanil. Perqu¨¨ tens les infraestructures, no tens por de la policia, tens bons advocats, tens naus industrials, tens contactes. Ho tens tot¡±.