Certes plantes. Els habitatges d¡¯un nou edifici a Gl¨°ries fan de la irregularitat la seva virtut

En certes ocasions, els edificis tenen la seva millor expressi¨® a la planta de distribuci¨®. Aquest ¨¦s el cas de l¡¯edifici d¡¯habitatges que ocupa l¡¯extrem oest de l¡¯illa de cases de Castillejos, Gran Via, els Encants i les Gl¨°ries, que es troben a l¡¯¨²ltima fase de construcci¨®, una ills concebuda com un gran edifici compacte d¡¯al?ades variables, fruit d¡¯un pla urban¨ªstic i resultat de la uni¨® de quatre edificis diferents desenvolupats per diferents estudis d¡¯arquitectura. L¡¯edifici que ens ocupa, constru?t amb estructura de fusta, t¨¦ tres ales que formen, una ¡°U¡± amb vuit habitatges per planta i acc¨¦s per passeres. Els habitatges tenen una planta poc habitual que fa de la irregularitat la seva virtut m¨¦s notable. La singularitat dels habitatges es troba en uns petits edicles que destaquen per la seva posici¨® obliqua dins la geometria de la planta i que els distingeixen en la del conjunt. Els edicles, de fet, s¨®n quatre, el que allotja la cuina, el del bany i safareig, i dos m¨¦s petits encara, un que cont¨¦ l¡¯ingr¨¦s a cada habitatge i l¡¯altre, una galeria encaixada entre les habitacions que s¡¯aboquen a les fa?anes sense passera. La primera impressi¨® ¨¦s d¡¯una certa confusi¨®, especialment en comparar la planta en q¨¹esti¨® amb altres equivalents resoltes amb criteris constructius ortogonals, com els emprats en un p¨¤rquing, per exemple. Per¨° aquest cas no ¨¦s aix¨ª, i resulta impossible no pensar que una planta com aquesta surti de la m¨¤ d¡¯un equip d¡¯arquitectes barcelonines amb base en aquesta ciutat de xamfrans. I destaca el fet que han perseguit aquest patr¨® distributiu des de fa temps en diferents concursos, perqu¨¨ han cregut en els seus avantatges. No ens trobem doncs davant d¡¯una idea d¡¯¨²ltima hora.

Quan es tracta d¡¯un bloc d¡¯habitatges i no d¡¯un habitatge unifami?liar a?llat, resulta ¨²til observar quina ¨¦s la regla, el patr¨® podr¨ªem dir, que segueix el tra?at de la planta. Perqu¨¨ com succeeix en aquest cas, aquest patr¨® s¡¯ha d¡¯acoblar a les directrius de la geometria general i a q¨¹estions com resoldre els extrems del bloc, o les cantonades, o coses excepcionals com la pres¨¨ncia del cos d¡¯escala de ve?ns. S¨®n justament la soluci¨® de les excepcions, les que fixen amb m¨¦s claredat la regla. Aqu¨ª es tracta d¡¯un quadrat dividit en quatre cambres per una creu. El centre de la creu est¨¤ ocupat per un edicle quadrat que, en estar disposat en diagonal, dona lloc a peces aixamfranades, generalment de sis costats i algunes de cinc. L¡¯altre edicle equivalent ¨¦s el de la cuina. Un recurs similar s¡¯utilitza col¡¤locant dues peces encara m¨¦s petites als extrems exteriors de la creu, que formen la petita galeria que comunica dues habitacions i l¡¯acc¨¦s des de la passera, que ajuda a formar una habitaci¨® independent.

La posici¨® dels edicles, que sembla voler travar estructuralment el conjunt, est¨¤ molt lligada a la utilitat; de fet, serveix per ¡°destacar¡± unes utilitats sobre les altres. Als banys els correspon una posici¨® central, a tocar de les peces ¡°de vida¡± dels habitatges i ajudant a separar la sala del menjador, mentre que a la cuina li correspon una posici¨® ¡°peninsular¡±, assenyalant la pe?a que far¨¤ de menjador i afavorint-la per col¡¤locar la taula ¡ªel moble que ¡°fa casa¡±¡ª, i la seva obertura, que no ¨¦s una porta, amplia i dilata visualment el menjador i permet no menystenir la cuina ni el que all¨¤ ¡°es cuina¡±, literalment. Veient aquestes irregularitats intel¡¤ligents, ens preguntem quin avantatge tenen les peces rectangulars i ens venen al cap certes plantes de distribuci¨® que han emprat recursos equivalents. A La Pedrera, a la casa Vicens del carrer Carolines, a la casa Pidelaserra de Balmes-Salvatierra, o a la casa per a la Marina Mercant de la Barceloneta. Aquests exemples semblen estar renyits amb la regularitat est¨¨ril que predetermina les zones de la casa o la posici¨® de la bul¨ªmica sala d¡¯estar. Aqu¨ª, en canvi, la irregularitat convida al joc de viure.