Manuel Borja-Villel: un fitxatge gal¨¤ctic?

La designaci¨® de Manuel Borja-Villel com a persona encarregada de revolucionar els museus catalans ha enc¨¨s les passions t¨ªpiques que es desencadenen al pa¨ªs quan el Bar?a fa un fitxatge gal¨¤ctic: a una banda, seguidors entusiastes que ja s¡¯han comprat la samarreta oficial i auguren el triplet; a l¡¯altra, una remor de pessimisme tribuner que s¡¯escandalitza amb els costos de l¡¯operaci¨® i diu que hauria estat millor donar el protagonisme als de casa. Tan gastats en el terreny de la pol¨ªtica, els s¨ªmils futbol¨ªstics no solen funcionar en el cas de l¡¯art. Per¨° la pol¨¨mica que va envoltar Borja-Villel durant el final de la seva etapa com a director del Museu Reina Sofia, convertit en una excusa perqu¨¨ conservadors i progressistes de Madrid continuessin la seva batalla pol¨ªtica per altres mitjans, ¨¦s d¡¯aquests casos en qu¨¨ la futbolitzaci¨® de tot plegat resumeix molt b¨¦ el triomf de la l¨°gica shmittiana d¡¯amics i enemics. Com sempre passa amb els jugadors estrella que arriben de rebot a un entorn amb complex d¡¯etern n¨²mero dos, de Borja-Villel se n¡¯espera tant que tot el que faci podria ser poc. Dimecres passat, presentat per la consellera de cultura Nat¨¤lia Garriga, que es responsabilitza de l¡¯aposta, hi havia molta expectaci¨®, per¨° m¨¦s que un primer partit vam veure el ritual entranyable dels primers tocs de pilota sobre el camp.

La gran idea de Borja-Villel ¨¦s que el ¡°museu enciclop¨¨dic¡± ha de donar lloc al ¡°museu habitat¡±. Cap visitant m¨ªnimament habitual de museus haur¨¤ caigut de cul a terra: fa molts anys que en el m¨®n de l¡¯art proliferen els discursos en qu¨¨ la instituci¨® critica radicalment la institucionalitat mateixa. La hist¨°ria ¨¦s coneguda: darrere d¡¯un relat suposadament universal, els museus dels segles XVIII i XIX afavorien uns pocs i silenciaven molts. Per¨° ara no n¡¯hi ha prou amb ampliar la col¡¤lecci¨® fins que tots els damnats de la terra tinguin una vitrina: cal que el museu deixi de ser un lloc perqu¨¨ els guanyadors contemplin amb dist¨¤ncia est¨¨tica les obres d¡¯art dels perdedors i que l¡¯art es converteixi en una eina ¨²til perqu¨¨ els perdedors la facin seva i avancin cap a la igualtat. Del museu com a espai reservat de les elits al museu trencagel de la inclusi¨® social.

L¡¯enemic ¨¦s ¡°la colonialitat del poder¡±, una noci¨® que inclou la hist¨°ria del colonialisme europeu per¨° que va m¨¦s enll¨¤, fins a descriure un mecanisme subtil que s¡¯incrusta en el vocabulari i la manera de pensar i de funcionar de tot arreu on Occident ha establert que ha d¡¯haver-hi jerarquies. Aquesta naturalesa d¨²ctil, invisible i preconscient de la colonialitat faria que desintoxicar-se sigui complicat. De fet, el gran problema del m¨®n de l¡¯art ¨¦s que, igual que les grans empreses fan amb el dia de l¡¯orgull gai, no hi ha discurs cr¨ªtic que no pugui ser convertit en una forma o altra de blanquejament cosm¨¨tic perqu¨¨ tot continu? igual. Un dels exemples preferits de Borja-Villel ¨¦s la darrera Biennal de Ven¨¨cia, que tenia un 85% d¡¯artistes del Sud Global mentre que les categories expositives dels pavellons nacionals continuaven sent decimon¨°niques. Si fas moltes mostres d¡¯artistes llatinoamericans i africans per¨° el patronat, la direcci¨®, l¡¯equip i (sobretot) els p¨²blics continuen sent els de sempre, ¨¦s que no has descolonitzat res.

Naturalment, si es posa l¡¯ambici¨® dels canvis que es proposen al costat dels mitjans per fer-los realitat, les esperances han de conviure amb un marge per a l¡¯escepticisme i la frustraci¨®. Borja-Villel no ha estat imbu?t de poders executius per fer i desfer com vulgui en els museus catalans, sin¨® d¡¯un despatx i un pressupost per dur a terme activitats, exposicions i intervencions art¨ªstiques que tindran lloc entre els anys 2024 i 2026. La paraula que descriu el programa presentat per la conselleria ¨¦s ¡°assessorament¡±. O sigui que som davant d¡¯una operaci¨® m¨¦s de soft power que de hard power: un cas t¨ªpic d¡¯avantguardisme intel¡¤lectual per moure la conversa de manera que les institucions sentin cada cop m¨¦s pressi¨® per reformar-se volunt¨¤riament. No ¨¦s casualitat que al primer par¨¤graf del text de presentaci¨® filos¨°fica del projecte, Borja-Villel citi El 18 de brumari de Karl Marx. Al mateix temps, el director insisteix una vegada i una altra en una ret¨°rica de processos fluids que no volen aportar ¡°tesis concloents¡±, sin¨® ¡°un intent d¡¯acompanyar el debat sobre el paper del museu en la societat actual¡±.

Si tot dependr¨¤ de la gr¨¤cia de les coses que es facin i com es facin, l¡¯actuaci¨® de Borja-Villell es troba amb oportunitats clares i amb riscos. A la banda optimista hi ha el curr¨ªculum: l¡¯entrada de de Borja-Villel a la Viquip¨¨dia t¨¦ dimensions m¨¦s pr¨°pies d¡¯una estrella del rock que d¡¯un historiador de l¡¯art. Que ¨¦s una manera de dir que hi ha moltes raons objectives per confiar que ¨¦s un dels millors en el que fa. Abans del Reina Sofia, el valenci¨¤ va ser director del Macba i, abans, el primer director de la Fundaci¨® Antoni T¨¤pies, un per¨ªode daurat que encara avui desperta sospirs nost¨¤lgics entre el sector i que permet pensar en un final feli? en la narrativa del fill pr¨°dig.

En canvi, si auscultem el murmuri negatiu, sentirem certa sensaci¨® de redund¨¤ncia i unes dificultats seculars per fer encaixar la mirada catalana en aquests nous marcs. Les tesis anticolonials de qu¨¨ Borja-Villel va ser pioner han estat acceptades amb entusiasme pels directors dels principals museus contemporanis de Barcelona. Elvira Dyangani Ose ve del Sud i dirigeix el Macba. Des que el dirigeix Enric Puig Punyet, les exposicions del Centre d¡¯Arts Santa M¨°nica distribueixen els diners del pressupost de manera que un comissari cobri el mateix que el personal de la neteja. La Virreina de Valent¨ªn Roma acumula anys d¡¯exposicions impecables en fons i forma. S¡¯espera que l¡¯ampliaci¨® del MNAC de Pepe Serra incorpori aquests mateixos marcs. I precisament perqu¨¨ fa temps que aquestes idees floten, tamb¨¦ sabem que massa vegades es converteixen en excuses per fer coses tan colonials com ara fer-ho tot en castell¨¤ ¡°para que nos entendamos todos¡±, ignorar la fond¨ªssima tradici¨® catalana de resist¨¨ncia al poder imperial, o explicar la situaci¨® i la hist¨°ria de Catalunya amb simplificacions interessades. En els papers que ha presentat Borja-Villel, hi ha raons per engrescar-se i per patir: el discurs ¨¦s intel¡¤ligent, i l¡¯exposici¨® que tindr¨¤ lloc el febrer de 2025 als nous espais culturals dels Tinglados del port de Barcelona fa molt bona pinta, per¨° a l¡¯hora de mirar els noms d¡¯artistes i col¡¤lectius concrets que es proposen als papers, sembla que el castell¨¤ es dispara molt per sobre del catal¨¤. Per ser fidels al mateix Marx amb qu¨¨ Borja-Villel emmarca el seu projecte, d¡¯aqu¨ª a uns anys caldr¨¤ posar els discursos entre par¨¨ntesis i veure quines coses materials i pr¨¤ctiques han canviat.