Joan Guerrero, el temps d¡¯un obrer de la c¨¤mera

Joan Guerrero (Tarifa, 1940 - Santa Coloma de Gramenet, 2024) va ser un immigrant que va arribar a Catalunya, entre milers, a la d¨¨cada de 1960 per treballar de pe¨®, colze a colze, amb els ve?ns de Santa Coloma de Gramenet. Amb l¡¯arribada de la democr¨¤cia, el vell guerrer, sobrenom amb qu¨¨ li agradava signar, trob¨¤ una sortida definitiva a la seva situaci¨® personal i a la seva lluita: fer-se obrer de la c¨¤mera per testimoniar a la premsa l¡¯agitaci¨® social, c¨ªvica i pol¨ªtica d¡¯aquells anys.

Des de llavors, el camarada de la c¨¤mera va publicar als principals mitjans de premsa: Grama, El Peri¨®dico de Catalunya, Diario de Barcelona, El Observador, Magazine de La Vanguardia i El Pa¨ªs, diari on es va jubilar als 65 anys, encara que no va deixar mai de fer fotos, amb una obra d¡¯una c¨¤rrega po¨¨tica que va m¨¦s enll¨¤ del fotoperiodisme, de la foto informativa, tot elevant-la en conjunt a l¡¯assaig humanista. Guerrero representa un corrent de professio?nals arrelats a l¡¯ofici, per¨° amb gran personalitat i ¨¤nima, que aprofita la l¨ªrica popular i la senzillesa de mitjans per fer-se entendre pels seus principals destinataris: els protagonistes de les seves hist¨°ries.

En aquell temps les fotografies eren eines per a l¡¯activisme. Conscients que eren una arma de lluita per les llibertats, de vegades els fot¨°grafs no gosaven entregar les fotos a les redaccions dels diaris i les distribu?en clandestinament en forma de postal o les enviaven a les redaccions dels diaris estrangers. ?s per aix¨° que la fotografia de premsa com a tal no va arribar fins el 1976, un any clau per la manifestaci¨® de periodistes a Barcelona i tamb¨¦ per l¡¯aparici¨® dels diaris Avui i El Pa¨ªs, que es van convertir en emblemes del canvi.

La Transici¨® va ser un proc¨¦s en el qual la premsa gr¨¤fica va tenir una gran import¨¤ncia en la conquesta de la llibertat d¡¯expressi¨® i d¡¯informaci¨®. A les p¨¤gines de Tele/eXpres (el primer diari d¡¯iniciativa privada aparegut despr¨¦s de la Guerra Civil a Catalunya), el periodista Josep Maria Huertas Claver¨ªa, amic i col¡¤laborador de Joan Guerrero, va crear un estil propi amb un periodisme de proximitat. La seva t¨¨cnica era rec¨®rrer ell mateix els barris de Barcelona per registrar-ne les transformacions. La fotografia va esdevenir molt important, i va treballar en col¡¤laboraci¨® amb fot¨°grafs com Pere Mon¨¦s i Pepe Encinas. Tamb¨¦ amb el joven¨ªssim Kim Manresa, que des dels 12 anys fotografiava els esdeveniments de la lluita ve?nal de Nou Barris.

Una de les fites de la premsa gr¨¤fica de l¡¯¨¨poca va ser la creaci¨® el 1977 de la revista Primera Plana, de la qual era director Manolo V¨¢zquez Montalb¨¢n i on el fot¨°graf argent¨ª Carlos Bosch esdev¨¦ el primer editor gr¨¤fic de l¡¯estat espanyol. Durant el franquisme el fotoperiodisme havia consistit a obtenir sempre la mateixa fotografia de les autoritats. Els fotoperiodistes dels mitjans vespertins, en canvi, volien que els protagonistes de la not¨ªcia fossin les persones. Havien d¡¯estar informats del que passava, tenir la seva pr¨°pia opini¨® dels fets. Opinar amb imatges exigeix claredat expressiva, apropar-se als models, provocar reaccions davant la c¨¤mera i jugar amb l¡¯enquadrament. Hi havia un munt de temes per tractar: la discriminaci¨® de les dones, els asils de la gent gran, els poblats de gitanos, els malats mentals, la vida paup¨¨rrima de la gent a les barriades, la den¨²ncia dels privilegis, la corrupci¨® dels empresaris, etc.

La fotografia de premsa tamb¨¦ va treure a la llum els rostres de les tres generacions de catalans que sortien de l¡¯amagatall despr¨¦s de la dictadura: els que tornaven de l¡¯exili, els que havien patit l¡¯exili interior i els que, com explica la retratista Pilar Aymerich, educats en plena dictadura, iniciaven la represa. Els seus retrats apareixien per primer cop per enc¨¤rrec de les revistes de cultura Serra d¡¯Or, Destino i Triunfo.

La llibertat d¡¯expressi¨® va fer proliferar el cartellisme de partits pol¨ªtics i moviments socials al carrer. Els fot¨°grafs van aprendre a observar el carrer amb ulls de cartellista militant a fi de concretar les seves idees, i van assimilar els trets del cartell pol¨ªtic per tal d¡¯emetre missatges ben clars i contundents. Tamb¨¦ Guerrero, fot¨°graf de la societat en marxa als carrers de Santa Coloma de Gramenet, recollia el crit de les manifestacions en les pintades i les pancartes. Les fotografies com a missatge, emancipades del peu de foto informatiu i titulades amb intenci¨®, constru?des amb un sentit gr¨¤fic impactant amb forts contrastos i en blanc i negre, eren en si mateixes cartells de den¨²ncia. Els descampats apareixien coronats per consignes del tipus ¡°Colegio Popular¡±, en una foto de Guerrero (ara adquirida pel MNAC), amb tota la ironia de veure els nois jugant entre la runa. I ¨¦s que el descampat era el rac¨® on es refugiava la gent que havia viatjat des de tan lluny per treballar a Catalunya. El descampat era terra de ning¨² i es feia servir per a qualsevol activitat: pati d¡¯escola, casino per als avis, lloc on les dones estenien la roba i incl¨²s on passejaven els ramats.

Amb la mateixa const¨¤ncia, als anys noranta Guerrero fotografia la transformaci¨® del Raval en un descampat mentre se¡¯n projecta la rambla. La mateixa fotog¨¨nia de l¡¯esfondrament, aleshores habitada pels nous immigrants, travessant les runes amunt i avall en el seu dia a dia. Perqu¨¨ la seva recerca social no es va aturar amb la millora de les condicions de la gent dels barris. I com a darrer cap¨ªtol del seu periple fotogr¨¤fic, Guerrero va apuntar la seva br¨²ixola cap all¨¤ d¡¯on venien els nous immigrants i va fer el pas de viatjar a les aldees de l¡¯Equador.

La fotografia de premsa va assolir tot el potencial amb les llibertats. Per¨° va excedir les funcions de den¨²ncia per caure en el sensacionalisme a causa de la cobd¨ªcia editorial i fer augmentar les vendes de les revistes gr¨¤fiques, tal com va passar amb Intervi¨². Aix¨ª, els joves professionals de la premsa a poc a poc es van haver d¡¯anar adaptant a la demanda dels mitjans, per¨° vivint amb decepci¨® l¡¯esc¨¤s impacte cr¨ªtic de la seva feina. O van abandonar les redaccions, com va fer Colita, per no haver de contribuir en aquesta decad¨¨ncia. El 1998, Paco Elvira em va descobrir els calaixos del seu estudi plens de fotos encara in¨¨dites dels anys de la Transici¨®, que mai no havien encaixat amb el to de les revistes per a les quals treballava, on la fotografia era cada cop m¨¦s publicit¨¤ria i menys informativa.

Enmig de tot aquest context professional, podem dir que la particular mirada de Joan Guerrero ha esdevingut un llenguatge diferent del que sovintejava a la premsa. Respon a una cosmovisi¨® antiga d¡¯arrel popular, religiosa. La seva percepci¨® de l¡¯¨¤nima del m¨®n al seu voltant va m¨¦s enll¨¤ de la percepci¨® dels sentits. Un poder que atorga transcend¨¨ncia als objectes i als ¨¦ssers humans. Avui dia potser xoca parlar aix¨ª de l¡¯obra d¡¯un autor, amb el materialisme a qu¨¨ estem acostumats. Tant de bo tothom pogu¨¦s sentir aquesta impressi¨® mirant la seva obra. Podem esperar que les seves fotos es mantinguin com a objectes transcendents, irra?diant? Com ho rebran els ulls dels que no han viscut aquell temps ni han sentit les seves explicacions?

?s encertat comparar els fot¨°grafs amb els poetes, el treball dels quals ¨¦s solitari, silenci¨®s i a llarg termini. La sort, o la desgr¨¤cia, de la fotografia ve de ser hist¨°ricament un mitj¨¤ molt ¨²til; no aix¨ª la poe?sia. Per¨° m¨¦s enll¨¤ de les fotografies ¡°¨²tils¡±, els professionals de la premsa di¨¤ria ¡ªPepe Baeza, Jaume Mor, Albert Ramis, Sigfrid Casals, Francesc Sim¨®, Agust¨ª Carbonell, Guillermina Puig, Salvador Sansu¨¢n, Marcel¡¤l¨ª Saenz, entre d¡¯altres¡ª guarden a l¡¯arxiu milers d¡¯imatges encara in¨¨dites que descriuen la vida quotidiana, els carrers i la gent an¨°nima, i que encara no han tingut ocasi¨® de mostrar. De fet, Joan Guerrero tamb¨¦ esperava arribar a veure una exposici¨® del seu treball m¨¦s enll¨¤ de les tem¨¤tiques tractades que mostr¨¦s la seva manera particular d¡¯entendre la vida.

Veig en l¡¯admiraci¨® dels amics del vell guerrer que ara li han fet un homenatge ¡ªfot¨°grafs d¡¯alguna manera deixebles, com Samuel Aranda, nascut tamb¨¦ a Santa Coloma¡ª la continu?tat de la vocaci¨® de fot¨°graf. Per iniciativa de l¡¯associaci¨® Catalunya Mirades Solid¨¤ries, fundada pel mateix Guerrero, s¡¯han impulsat dos llibres amb finalitat solid¨¤ria. Es presenten dins una gegantina capsa de llumins, obra de l¡¯artista i dissenyadora Diana Mart¨ªnez, que remet a la capseta amb qu¨¨ Guerrero infant volia fotografiar el vent. Los abrazos del viento s¨®n les mem¨°ries de Guerrero i una antolog¨ªa de les seves fotos preferides. I Alma, vida y coraz¨®n cont¨¦ 200 retrats de Guerrero que durant anys li van fer companys i amics, aix¨ª com textos de diferents autors, il¡¤lustracions i poemes de refer¨¨ncia per a Guerrero. D¡¯aquest llibre, n¡¯¨¦s un resum l¡¯exposici¨® amb grans lones penjades als murs del parc fluvial del Bes¨°s, que ara mateix ¨¦s un bell jard¨ª, i que es podr¨¤ visitar durant els pr¨°xims tres mesos. Aquest espai, triat amb tota la intenci¨®, havia estat el territori on van plantar les barraques els altres catalans que, com el Guerrero, van arribar a treballar a Catalunya. (A l¡¯octubre, no gaire lluny, a Montcada, desnonaven i enrocaven barraques, encara habitades.) A l¡¯acte d¡¯inauguraci¨® d¡¯aquesta exposici¨®, homenatge i revindicaci¨®, el fot¨°graf Sebasti?o Salgado hi va rebre el premi Joan Guerrero (originalment, premi Catalunya Mirades Solid¨¤ries). Tot i que mai es van trobar, els dos fot¨°grafs van ser amics, i Guerrero va decidir en vida atorgar el premi al brasiler.

La lli?¨® de la traject¨°ria d¡¯aquest obrer de la c¨¤mera ens diu que la vocaci¨® de narrar el m¨®n amb imatges ¨¦s intransferible, que neix de dins de cadasc¨²; per tant, la continu?tat de la professi¨® est¨¤ garantida amb el talent dels inconformistes, que mai deixaran de n¨¦ixer. Les dificultats nom¨¦s s¨®n ponts per arribar al que un desitja i, el m¨¦s important: la feina de fot¨°graf nom¨¦s t¨¦ sentit en el moment que un sent que pertany a una comunitat i la retrata des de dins. La lli?¨® de vida de Joan Guerrero ¨¦s tenir la c¨¤mera a punt per respondre a la crida de la lluita i la superaci¨®.