El sentit de conservar un moble antic al Disseny Hub

La gr¨¤cia de la pol¨¨mica del Museu del Disseny, que ja no existeix i ara es diu Disseny Hub Barcelona, ¨¦s que un debat pol¨ªtic ha entrat en tensi¨® amb un debat museol¨°gic i que junts plantegen la pregunta sobre el sentit de conservar objectes antics i exposar-los en vitrines i peanyes. Des del punt de vista pol¨ªtic, que no ser¨¤ el protagonista de l¡¯article, no hi ha res m¨¦s que un proc¨¦s de descatalanitzaci¨® dels museus que controla l¡¯ajuntament. ?s una din¨¤mica perfectament normalitzada en tots els ¨¤mbits del pa¨ªs i ¨¦s natural que arribi a l¡¯art. Res ho explica millor que les giragonses del Born CCM: va ser impulsat per una alcaldia independentista amb la idea de muse?tzar la mem¨°ria de 1714, ¨¦s a dir, destinar recursos p¨²blics a produir discursos i materials art¨ªstics que mantinguessin viva la llarga hist¨°ria del xoc entre Castella i Catalunya. En mans dels Comuns el focus va despla?ar-se de l¡¯eix nacional a l¡¯eix de classe amb la voluntat de separar-los, i la idea era canalitzar l¡¯energia de l¡¯opressi¨® catalana espec¨ªfica a la resta d¡¯opressions universals, de nou en perfecta sintonia entre discurs museol¨°gic i ideologia del poder regent. Amb l¡¯arribada d¡¯una alcaldia socialista marcada per un programa de conviv¨¨ncia, retrobada i pacificaci¨®, ¨¦s igual de natural que el Born hagi perdut del tot l¡¯autonomia per subsumir-se dins del Museu d¡¯Hist¨°ria de Barcelona (MUHBA), amb la voluntat que l¡¯espai tingui una visi¨® marcadament historicista i abandoni l¡¯ambici¨® d¡¯influir en la conversa contempor¨¤nia. Barcelona ¨¦s una ciutat en disputa a molts nivells i gaireb¨¦ no hi ha consensos que permetin la continu?tat.

Molt menys clara i m¨¦s dif¨ªcil d¡¯explicar ¨¦s la cara museol¨°gica d¡¯aquest debat. La dial¨¨ctica s¡¯ha expressat de diverses formes, per¨° m¡¯interessa la que va triar el curador i editor Oscar Guayabero en un article a El Punt Avui: ¡°No confondre conservar amb ser conservadors¡±. Guaybero, que ha treballat per a totes les direccions del Museu del Disseny/Disseny Hub i ara continua amb Jos¨¦ Luis de Vicente, actual director, ¨¦s partidari d¡¯esperar que els discursos i les exposicions vagin apareixent per jutjar-los, per¨° es mostra clarament a favor de la metodologia museol¨°gica que ell defineix com a progressista, que encaixaria amb la direcci¨® de la reforma del museu i que ¨¦s absolutament hegem¨°nica en el m¨®n de l¡¯art avui.

A grans trets, la concepci¨® progressista ¨¦s que el museu no ha de resistir el pas del temps, sin¨® accelerar-lo. La gr¨¤cia ¨¦s que aix¨° sembla contradir el prop¨°sit original de l¡¯art, que en l¡¯antiguitat havia de servir per contemplar les idees i jerarquies suposadament eternes que expressava, i que fins i tot en la modernitat primerenca va funcionar de substitut secular i materialista d¡¯aquest esperit conservador. El canvi radical arriba amb el naixement de les avantguardes, que es va caracteritzar per una pol¨¨mica contra el museu en nom de la igualtat radicalment democr¨¤tica de totes les imatges. ?Per qu¨¨ unes obres tenen el dret a ser considerades boniques i muse?tzades i les nostres no, es preguntava un moviment rere l¡¯altre? Com sabem, per¨°, els intents de l¡¯avantguarda per destruir el museu i la concepci¨® tradicional de l¡¯art han estat muse?tzats i ara pertanyen a la tradici¨® de l¡¯art. Des d¡¯aquesta perspectiva, un museu ¨¦s un arxiu de totes les revolucions passades, la majoria de les quals, no cal dir-ho, van fer molt curt dels seus ideals ut¨°pics.

El programa progressista del museu contemporani consisteix, justament, a activar en el present el potencial dorment d¡¯aquestes revolucions fallides del passat. Mentre que la concepci¨® conservadora de la conservaci¨® (valgui la redund¨¤ncia) es proposa transmetre de generaci¨® en generaci¨® all¨° que sempre continua igual en la societat, la conservaci¨® revolucion¨¤ria (valgui la paradoxa) veu el museu com una mena de cavall de Troia que nosaltres mateixos posem al cor dels nostres temps per estranyar-nos. El museu ha deixat de ser un lloc per a una col¡¤lecci¨® permanent i s¡¯ha convertit en un escenari de canvi continu pel qual desfilen exposicions temporals, projectes curatorials, visites guiades, projeccions, confer¨¨ncies o performances. El triomf d¡¯aquests marcs explica per qu¨¨ fins i tot els museus m¨¦s ¨°bviament patrimonials s¡¯han reinventat m¨¦s o menys en museus del present, que ¨¦s justament com Vicente defineix el seu projecte per al DHub, que vol integrar en un triangle amb el MACBA i el CCCB. M¨¦s que un espai d¡¯introspecci¨® i a?llament de la pol¨ªtica, els museus actuals volen ser repositoris de material amb el qual intervenir en la conversa p¨²blica del moment en una direcci¨® pol¨ªtica o una altra.

El domini absolut dels valors avantguardistes en el m¨®n de l¡¯art ajuda a veure com el debat del Museu del Disseny no s¡¯ent¨¦n b¨¦ com un debat entre conservadors i progressistes, sin¨® sobre quina manera de conservar ¨¦s m¨¦s revolucion¨¤ria que l¡¯altra. Cap dels dos b¨¤ndols defensa el museu com una instituci¨® estabilitzadora de l¡¯statu quo: la disputa ¨¦s si ¨¦s m¨¦s xocant una exposici¨® sobre el Big Data o sobre la cer¨¤mica catalana del segle XV, sobre si ¨¦s m¨¦s radical mostrar la col¡¤lecci¨® d¡¯obres d¡¯art locals i antigues o que el biaix de les sales sigui cap al globalisme i les modes m¨¦s recents. Per poc que el lector tingui nas, haur¨¤ badallat amb el Big Data i estar¨¤ salivant amb les cer¨¤miques.

La clau es troba en la difer¨¨ncia entre art i pol¨ªtica. Els artistes i els pol¨ªtics comparteixen l¡¯espai p¨²blic i les preocupacions del present, i tots dos volen transformar-lo. Per¨° mentre que el pol¨ªtic treballa enganxat al seu temps, la gent del m¨®n de l¡¯art treballa a l¡¯espai heterogeni del museu, que ofereix una possibilitat molt m¨¦s oberta i radical de distanciar-se de les convencions i audi¨¨ncies immediates. Aquesta possibilitat de comparar els vius amb els morts explica el potencial ut¨°pic de l¡¯arxiu i del fet de conservar obres d¡¯art antigues. Sense anar m¨¦s lluny, la Revoluci¨® Francesa o el Renaixement es van entendre a elles mateixes com una revifada de les antigues virtuts republicanes gregues i romanes, una renaixen?a que hauria estat impossible sense haver conservat l¡¯art dels grecs i dels romans.

No tornarem mai al museu est¨¤tic del segle XIX i, evidentment, totes les batalles culturals es lliuren en els diferents ¨¨mfasis i discursos que cada museu fa amb la seva col¡¤lecci¨® ara i aqu¨ª. Ara b¨¦, si el museu no conserva, exposa i valora les obres d¡¯art del passat, les formes pures dels objectes, l¡¯espai queda ocupat per discursos i imatges que es limiten a repetir la conversa pol¨ªtica dels mitjans de comunicaci¨®. La independ¨¨ncia dels museus rau en la possibilitat d¡¯oferir un espai perqu¨¨ l¡¯estranyesa de l¡¯art del passat ens ajudi a veure all¨° que la pol¨ªtica del present no vol veure.